Salte al carrer Diputació i ature a l’aire un taxi. Cap a Sants. El taxista resulta ser valencià: “Vosté és valencià?” Quaranta anys després les erres finals encara sonen com el primer dia. “Provinc de Banyeres”. “Home, Banyeres de Mariola, on naix el Vinalopó, terra de teixidors i paperers”. “Sí, la família tenia una fabriqueta tèxtil, però la cosa no marxava, la vam vendre i ens en vam venir ací. ” …El tren pega dues sacsejades i comença a rodar. Sobreïx de gent. Les falles, supose, i és divendres, i algú farà pont el dilluns. El comboi marxa per la via Augusta cap avall, devers a Tarraco, s’aturarà del tot a Lorca, al Regne de Múrcia. Els catalans de Múrcia que adés parlen català, adés castellà, amb “adéus”, “mercis” i tota la pesca… Me’n recorde de María José, alumna universitària, de Iecla, que al final d’una classe se m’acosta i em diu que els seus pares són catalans. Jo, una mica estranyat li demane si és que li han parlat en castellà. Em diu que són catalans de Múrcia, que es van criar a Catalunya, però van tornar al poble. Són “vers catalans”? Ells se’n consideren. Vint-i-quatre hores ben aprofitades, pense, i clique “publicar”. Allà va l’ampolla amb el missatge: cap a la blogosfera.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Per fi arriba el torn del periodisme digital. Laia Martín ens fa un repàs per tots els blogs actius mentre els seus responsables es presenten i expliquen com es van afegir a Escoles en Xarxa. Ens anem coneixent una mica més. Al final del repàs, Assumpció Maresme, de Vilaweb, i Josep Maria Foix, responsable de Diari de l’Escola, diuen la seua. Maresme proposa que es munte una llista de correu o algun mecanisme semblant que facilite que els responsables dels blogs de centre mantinguen un contacte permanent. J.M. Foix explica els objectius de Diari de l’Escola: facilitar recursos per a l’aula, al voltant del periodisme, no tan sols digital: història de la premsa, Josep Pla, gèneres periodístics, què és una notícia… Ja ha passat mig matí i és l’hora de fer un mosset. En l’interludi gastronòmic saludem i ens saluden. Expliquem i ens expliquen tot d’experiències, dubtes, opinions, projectes. Els de l’Escola Gavina em conten com fan els rodatges de les pel·lícules i de quina manera s’engresquen els alumnes.

Sona la campana i tornem als seients: ara és el torn d’Orland Cardona, Vicent Partal i Carme Alcoverro. Orland Cardona, cap de la Unitat de Projectes TIC del Departament d’Ensenyament té pressa i a penes té temps per a deixar en l’aire algunes frases d’estímul. Partal explica les diferències entre el periodisme de paper i el que es fa amb bits. S’atreveix a comparar l’arribada de la xarxa global amb l’adveniment d’una nova era Guttemberg. Una era Guttemberg més democràtica en què la informació no baixa de dalt cap avall: de les minories iniciades en el domini del codi i la indústria impressora fins a la massa (també minoritària) dels lectors, sinó inter pares, és a dir, de tu a tu. Un professor ultraperifèric s’adreça a uns centenars de lectors amb un mitjà econòmic i rapidíssim d’edició i de publicació. Uns alumnes interaccionen amb uns altres, editen en un temps rècord, publiquen encara més ràpid i ja reben respostes. I l’hipertext: els textos conviden a eixir-ne i a volar cap a altres textos que al seu torn ens tornen a rebotar ací i allà. Un text periodístic d’aquesta mena esdevé una teranyina de continguts i fa dels lectors de premsa digital, uns infidels funcionals: homes de molts diaris. Recordeu aquell aforisme fusterià?: “Temeu l’home d’un sol periòdic (Sant Agustí)”. Doncs, això.

Carme Alcoverro, per la seua banda, ens mostra les possibilitats que el nou mitjà proporciona a l’hora d’ensenyar llengua a través de la literatura: la llibreta de tapes blanes és ara un weblog; per a documentar-se ja no cal trastejar un embalum de volums… Finalment ens ofereix una mostra de les seues experiències.

A continuació l’aula canviarà de disposició. Apareixeran tot de rogles. I ens tocarà a nosaltres. Però això vos ho contaré demà.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Mayans ens mostra els projectes que està impulsant el Departament d’Ensenyament: uns ajuts per a fer intercanvis escolars entre alumnes de centres docents pertanyents a l’area lingüística catalana; el Premi Nacional de Poesia Jove Miquel Martí i Pol, dirigit ara a tot el domini lingüístic; una pàgina del portal d’Espai Lic (encara en obres) per a propiciar els intercanvis escolars; uns Itineraris de Lectura organitzats conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes que pretenen passejar els escriptors en llengua catalana pels centres educatius dels Països Catalans.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Acte de benvinguda. A la taula, el Director General d’Ordenació i Innovació Educativa, Blai Gasol. Com altres vegades, em sorprén gratament que els dirigents d’aquí demostren tenir una “política” al cap, un projecte de país amb el qual es pot estar més o menys d’acord, però que no és un pla “contra” el seu país. Ja m’havia passat a Vic, feia quatre anys, quan vaig haver de renyar un interlocutor indígena que havia caigut en la crítica tòpica dels dirigents polítics, dels seus cotxes, escortes, raspalladors i discursos. En aquell moment el color polític vigent era una altre a la Generalitat de dalt, però idèntica la impressió: parlaren els responsables de les universitats, de l’ensenyament, dels afers socials, de la recerca, i tots ho feren en la llengua del país, usada amb el grau de formalitat i la correcció que corresponia a l’acte. Tots tenien un projecte de país. “No sabeu el que teniu!” vaig exclamar aleshores.

A continuació intervé Jordi Porta, president de l’entitat amfitriona, “home bo” de la Universitat Autònoma de Barcelona, president d’Òmnium després d’unes eleccions mogudes i de vegades tenses que van significar un rellançament de l’associació. Porta ens fa un repàs dels objectius d’Òmnium Cultural, del projecte Escoles en Xarxa, abans de deixar el torn de paraula a Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana. Gómez exposa als presents les iniciatives d’Escola Valenciana: Trobada d’escoles, Voluntariat lingüístic, campanya pel requisit lingüístic a l’administració, portal de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el IV Congrés d’Escola Valenciana… Diego Gómez, digne successor de Vicent Romans, infatigable com ell, que ha vingut acompanyat de Josep Chaqués, factòtum del Premi Sambori de creació literària en el qual participen cada any milers d’escolars valencians, des de l’escola infantil a la universitat. Chaqués, que ve mudat perquè ha de passar per la conselleria per tal de parlar sobre la possibilitat d’organitzar un Sambori per a tots els estudiants del nostre domini lingüístic. L’homenot Chaqués, que, a més de treballar de mestre, portar endavant el Sambori i la Federació, organitza ara mateix la Trobada d’Escoles de la seua comarca. Quina marca de piles gastarà?

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

A l’arribada, vaig lleuger d’equipatge i em dispose a rebre, com deia aquell, un bany de multituds: em capbusse al metro. Rius humans que es congreguen i s’encreuen en les entranyes de Sants. Rostres diversos, gestos apressats. No conec ningú. Ningú no em coneix. Al vagó la llengua del país es manifesta en boca de joves universitaris que usen la línia.

Més tard, serà el moment de retrobar-se amb l’amic distant, després d’anys i panys. Llarga passejada vespral. Novetats barcelonines: bicicletes que avancen silencioses amunt i avall pertot, per les voreres, pels passejos, pels vorals dels carrers. I rostres i més rostres diferents i tot de parles que s’entremesclen. Asiàtics, sudamericans, africans i eslaus, turistes italians, alemanys, anglesos…

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

En el portal d’Escoles en Xarxa es publiquen els articles que els estudiants pugen al blog del seu centre. Els comentaris a les entrades permeten un tipus de comunicació horitzontal entre iguals que permet l’intercanvi constructiu i afectiu. Raül i Manuel parlen de la dolçaina i uns companys de Caldes de Montbui els fan preguntes sobre aquest instrument. I ja tenim tot d’enllaços a la Viquipèdia, a la pàgina d’un professor de conservatori… i vet aquí que s’apunten els de Valls (és clar!) i ens expliquen tot de coses sobre l’ús de la gralla en el ritual casteller. Mentrestant, Mari Carmen, que escriu la seua autobiografia en l’assignatura de valencià, mentre indagava sobre el passat de la seua família, ha descobert les penalitats que els seus avis van haver de passar durant la postguerra. Un dia, quan navegava pels blogs dels altres companys, va trobar un article que havien publicat uns periodistes digitals del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona sobre les àvies i es posa a redactar un comentari. Tot això passa espontàniament, sense que el professor se n’assabente, durant la sessió de treball a l’aula d’informàtica. Quan el docent es requerit perquè supervise el text, ha d’amagar un rampell d’emoció que de sobte li recorre l’espinada i que el reconcilia amb la seua professió: haver pogut crear les condicions perquè es produïsca el coneixement profund, humà, en una personalitat incipient de quinze anys. Jonathan per la seua banda, comenta un article d’un altre alumne sobre la llei contra el tabac, conta que el seu avi va morir perquè era fumador i confessa que té por que als seus pares els passe el mateix. Tot això, i més coses, és Escoles en Xarxa.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.