El camp de batalla aragonés

De vegades em mortifique sintonitzant el programa de César Vidal en l’emissora de la fel. Un apartat d’aquest espai radiofònic es dedica a la crònica de la situació dels fronts oberts en la sacrosanta lluita cavernícola.

Em va cridar l’atenció que un d’aquests fronts de batalla se situava a la Franja d’Aragó: el punt de mira eren les timidíssimes i agosarades iniciatives per a promoure l’estima dels catalanoparlants d’aquelles contrades per la seua llengua i els intents perquè el català tinga allà un reconeixement de llengua cooficial. Uns intents que, ara per ara, han fracassat estrepitosament.

(Resulta ben clar que el llistó de la promoció i la salvaguarda dels drets lingüístics dels parlants de les llengües diferents del castellà (com el d’altres qüestions) es troba ara ben per davall del que era possible l’any 1977.)

La batalla

És per això que, veient el zel i la fel que demostraven i segregaven els guions de l’emissora eclesial, no em va sorprendre gens ni mica la persecució judicial a què s’estava sometent els caps visibles de la lluita en defensa del català (i de l’aragonés) a Aragó, entre els quals, el nostre amic Artur Quintana.

No sorprenia tampoc perquè tant allà (denúncies acceptades a tràmit per dos jutges sí i un no); com aquí (autorització judicial per a tancar el repetidor de la Carrasqueta sí, però per al Bartolo no), s’estava mostrant la discrecionalitat de la justícia espanyola en la interpretació de la llei i del que és o no constitutiu de delicte, com també que els atacs més forts es continuen produint (com fa tres-cent anys) en els punts més febles de la nostra comunitat lingüística.

Finalment, arriba la notícia de l’arxivament de la causa oberta al jutjat de Fraga. De moment s’ha acomplit un objectiu: espantar. Qui tinga ganes de ser cridat a declarar, de ser detingut a la porta d’un jutjat i retingut en una cel·la en una caserna perquè sí, que s’apunte a aquesta guerra.

A hores d’ara falta saber encara què decidirà el jutge de Montsó i si la FACAO presentarà un recurs o no. Des d’aquí ens solidaritzem amb Artur Quintana i la resta de persones denunciades i els enviem una forta abraçada.

A través dels enllaços que segueixen podeu fer-vos una idea dels detalls d’aquesta batalla d’amor. Us recomane que llegiu l’article d’Artur “El blaverisme a l’Aragó de l’Estatut ençà”.

Enllaços:

• Nota de premsa d’Artur Quintana (7/4/2008) [pdf]
• La Franja [blog sobre el català a la Franja]
  
• Lo cacao de la FACAO [blog de seguiment de la querella]
  
• Judici contra la llengua catalana a la Franja de Ponent (1) [YouTube]
• Judici contra la llengua catalana a la Franja de Ponent (2) [YouTube]
• “El blaverisme a l’Aragó de l’Estatut ençà” Article d’Artur Quintana publicat a la revista Lluita [pdf]

Entrades relacionades:

• Artur Quintana, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

-Ix, germaneta, ix, que el llop s’ha deixat la dentadura en sa casa.

-No vull eixir, que en la tele va dir que me menjaria la primera i sense escorxar-me.

I el germà major, un mascle blavet, cepadet, de banyes incipients i pereta, que li agradava molt tupar les cabretes rogetes i les potes de les cadires si no tenia res millor, li deia:

-Cabreta, cabreta coixeta, també va dir que me menjaria a mi i no m’ha fet res. Ix d’una volta que mos se’n passa el pacte!!

-No, no i noooo!! -belava la cabreta des de davall del llibrell.

El germà estava ja a punt de perdre el bel, quan va parlar el llobarro amb una veu melosa (i farfallosa perquè s’havia deixat les dents en la llobera).

-Cabreta, cabreta coixeta, ix que ha passat la campanya i ja no porte dentadura.

Al final, el llibrell va començar a alçar-se i, a espaiet a espaiet, la cabreta coixeta va traure primer el morret, després les orelles, una poteta, l’altra, i al remat la cua.

I el llop famolenc va anar a la plaça de la Malva, a la casa de les 8 cabretes rogetes:

-Pum, pum.
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i porte les mamelletes plenes pa donar-vos de mamar. Obriu-me la porta.
-A vore, amostra-mos una pateta…
-Ai quina peüngla més negra! Vés-te’n, vés-te’n, que eres el llop!

I en vore que no havia pogut passar, el llop famolenc va mampendre devers a la plaça de la Sala, a la casa de les 7 cabretes blavetes:

-Pum, pum
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i…
-Para, para, ja sabem que eres el llop, deixa’t de romanços i passa pa dins.

Aixina va ser com les 7 cabretes blavetes van obrir-li la porta al llop famolenc. I per això ara les cabretes blavetes han de donar de menjar al llobarro sense parar, sense parar, pa que no se les menge a elles.

I conte arrematat, per la xumenera… no, no, un moment, que el conte encara no l’han arrematat. Falten quatre anys.

De la conversa que vam tenir m’agradaria destacar una idea: la voluntat expressa del col·lectiu d’Esquerra Unida de Monòver d’estar presents, a partir d’este moment i durant els pròxims quatre anys, en la vida social i política del poble. En esta línia se situa el projecte de publicació que anomenen El Poble, que juntament amb el blog (http://eupvmonover.blogspot.com) constituiran dos canals de comunicació periòdica amb la societat; el primer d’ells recollirà escrits de persones vinculades al projecte d’Esquerra Unida del País Valencià i reproduirà notícies, informacions i articles d’altres publicacions relacionades amb EUPV.

Pel que respecta al contingut de la carta, Segismundo em va donar permís perquè la comentara. De primer havia pensat de parafrasejar el seu contingut o de fer un resum. Preferisc transcriure-la aquí tal qual em va arribar, sense cap comentari afegit i ocupant el mateix lloc que el meu escrit. Espere que esta decisió no contravinga el que vam pactar, si és així, només cal que m’ho diga.

Què et passa, Paül?

En Esquerra Unida sempre hem tingut la prudència de no fer cas als rumors i conjectures falses que fan més fum que no llum. Per això hem decidit no contestar els atacs d’aquelles persones que es dediquen a difamar-nos. Però, com que la teva carta va dirigida a mi en particular, et conteste amb la intenció de deixar unes quantes coses clares. En Esquerra Unida sempre hem presumit d’una independència econòmica, sufragada entre totes i tots els que participem en el projecte: bons, loteria, rifes…). Per això les nostres campanyes electorals no són tan espectaculars com les dels altres partits. (No convidem a sopar, ni podem regalar encenedors ni samarretes..) però sempre ens hem esmerat en presentar a la societat un bon Programa Municipal, pensat, debatut, i redactat per les persones que formem el nostre col·lectiu, i que sempre ha estat la prioritat en totes les nostres campanyes.

El fet que un diari digital, vinculat al PP, haja publicat les notes de premsa que hem enviat a diversos mitjans de comunicació (Monòver punto com, Información, 30 Días) no es cap vergonya per a nosaltres, ni motiu per demanar perdó. Nosaltres vam enviar les notes de premsa a tots i tan sols Monòver Digital ens les va publicar, segurament perquè els interessava, tan com al altres no publicar-les. Per això el nostre interès en aconseguir un mitjà de comunicació propi on poder donar la nostra opinió al poble.

Fas una interpretació de l’època en que el nostre grup formava part del govern municipal, massa demagògica, nosaltres no ens atribuïm el poder de convertir a la gent de dreta en esquerrana, però sí que es pot constatar que la presència d’Esquerra Unida, va mantenir les polítiques valencianistes, el consens en les negociacions, la transparència en la gestió, un urbanisme sense especulacions i sostenible, i tot un tall de valors d’esquerra, que en la darrera legislatura s’han trobat a faltar.

Ara les circumstàncies no eren les mateixes, i així li ho vam fer saber al PSOE en una reunió abans de les eleccions, en eixa reunió vam deixar clara la nostra intenció de tirar al PP per la política que vénen practicant, devastadora del territori, anti-valencianista, populista i contrària als nostres plantejaments i al nostre programa, per això vam manifestar el nostre compromís de col·laboració en la campanya electoral amb la resta de forces polítiques contràries a la continuïtat del PP en les institucions. La moratòria urbanística que defensem, és la prova més evident del nostre enfrontament amb el PP. Per això vam organitzar la projecció de Ja en tenim prou, amb el Bloc Progressista, PSOE, Plataforma i el Casal Jaume I.

Si en qualsevol part del nostre comunicat t’has sentit ofès, com ho demostra la teva carta oberta, et demane disculpes, no era la nostra intenció, tan sols volíem deixar clar la campanya de difamacions i mentides que encara estem patint. Encara vénen amics i familiars a comentar-me les mentides i difamacions que pobres persones estan dient pel poble contra nosaltres, pobres en recursos i en pensaments, que es diuen d’Esquerres i no tenen altra cosa que fer que clavar-se amb nosaltres dient mentides. I és que hi ha gent que fa parlar als muts.

M’agradaria que no tornares a fer-nos perdre el temps en aquestes polèmiques que només beneficien a la dreta.

Atentament,

Monòver, 10 de juny de 2007

I si preferixen un pacte del pavo, prenguen bona nota del que expliquen aquí.

em permetràs que em dirigisca a la teua persona per contestar l’escrit que el col·lectiu d’Esquerra Unida ha publicat valorant els resultats de les passades eleccions municipals. De les afirmacions que feu, m’agradaria comentar alguns aspectes. En un passatge del vostre escrit vos queixeu d’esta manera:

Hemos sufrido ataques incomprensibles, de pobres personas que nos ven como sus enemigos y, entre unos y otros, hemos conseguido la composición municipal que tenemos.

Esta carta no la motiva el fet que em considere una d’eixes “pobres personas” que vos han atacat i que vos veuen com els seus enemics. No me’n considere, primer perquè per a mi no sou uns enemics, més bé el contrari, i en segon lloc perquè alguns articles que vaig escriure en este espai no eren un atac, tal i com intentaré explicar.

Un altre bocí que m’agradaria comentar és aquell en què vos queixeu de la campanya de desprestigi que heu patit. Ho expresseu d’esta manera:

También es cierto que hemos sufrido una gran campaña de desprestigio, con ataques constantes de los defensores del bipartidismo que se consideran de izquierdas y les molesta nuestra presencia de una manera enfermiza.

Aquí he d’estar d’acord amb vosaltres, heu patit una gran campanya de desprestigi, però no ha vingut del costat que penseu, també intentaré exposar el meu punt de vista sobre esta qüestió.

Comencem per “la gran campanya de desprestigi”. Efectivament heu tingut una forta campanya en contra i vos l’ha feta qui pretenia tirar-vos una mà. La campanya de desprestigi vos l’ha feta la dreta monovera des de les pàgines de Monóvar Digital. Vos van fer una crònica entusiàstica de l’acte de presentació de la llista, han tractat d’influir en els votants d’esquerra per tal que vos votaren a vosaltres i, finalment, van fer publicitat, amb foto inclosa, de la vostra festa de final de campanya. Que jo sàpia sou l’únic partit que ha merescut este privilegi. I, curiosament, vosaltres, que disposeu d’un blog, no l’heu usat per a estos menesters. Esta propaganda ens va desconcertar des del principi a molts votants d’esquerra que ens preguntàvem, astorats, per què la dreta local feia campanya d’EU-Compromís. Jo ho vaig denunciar en dues ocasions des de les pàgines d’Ultralocàlia (aquí i aquí) i, sincerament, he aguardat durant tota la campanya un gest per part vostra desmarcant-vos dels intents de la dreta de promocionar el vostre partit.

Mentrestant, vosaltres no heu dit res. Bé, res no, vas publicar una carta de presentació en què apostaves per la continuïtat en la política que havia seguit Esquerra Unida durant els anys noranta: pactes amb el PP i el GIM per tal de garantir l’estabilitat i fer la política d’esquerres que poguéreu. Ho explicaves d’esta manera:

Encara estan vigents molts dels projectes realitzats per l’anterior regidor, moltes de les maneres i comportaments democràtics, i moltes de les propostes anteriors, que hem inclòs en el nostre Compromís per Monòver. Els darrers quatre anys sense Esquerra Unida en l’Ajuntament, el poble els ha notat. S’ha deixat sentir la nostra absència, sobretot ens els canvis capritxosos de govern (tres governs en quatre anys), en els comportaments, i en la pèrdua de pes de les polítiques d’esquerra i valencianistes que hem vingut impulsant quan hem estat a l’ajuntament.

Eixa és la roda de molí amb què voleu fer-nos combregar als votants d’esquerra: que si vosaltres governeu amb la dreta, la dreta és fa d’esquerres i si no, és dreta i prou. Però enguany la roda de molí era de dimensions monumentals, perquè significava donar el govern a un equip que s’ha caracteritzat per una gran virulència contra aspectes centrals del nostre ideari. Un equip que es va oposar, quan encara estava a l’oposició, amb una gran violència verbal, a un timidíssim reglament lingüístic municipal i que va introduir el blaverisme al nostre poble i, a les escoles, la guerra de les banderes. Un equip que ha volgut criminalitzar la Trobada d’Escoles en Valencià, que ha justificat les pintades contra el Casal, que ha boicotejat el Correllengua, que vol portar endavant un PGOU devastador, que ha demonitzat o menyspreat públicament els moviments ciutadans que s’oposen als PAIs, que ha exercit una censura fèrria dels mitjans de comunicació públics, que des dels mitjans digitals al seu servei ha atacat els ensenyants monovers vinculats a l’organització de la Trobada, que… Voleu que continue?

Sincerament, vaig lamentar el resultat que heu obtingut, com vaig lamentar el que vau obtenir fa 4 anys. Crec que a l’Ajuntament de Monòver hi ha d’haver una representació d’Esquerra Unida, però no sota la forma d’una sucursal del neocaciquisme local. Perquè, un gran dubte em rosega des que vaig saber els resultats electorals: què hauríeu fet amb el vostre regidor en una composició a l’ajuntament de 7 (PSOE) + 7 (PP) + 1 (BP) + 1 (GIM)? Amb qui hauríeu pactat? Este gran dubte, que compartisc amb molts votants d’esquerra, vos ha deixat una altra vegada fora de l’ajuntament.

Aguarde que de la reunió que teniu el 9 de juny isca un compromís d’esquerres i amb l’esquerra d’este poble i un pla de treball a quatre anys vista, sense cap interferència dels neocacics. Si opteu per esta via podreu comptar amb la meua confiança. Si decidiu continuar la vostra trajectòria sucursalista, la millor opció serà que, abans de deixar de saludar-nos, busqueu votants més cap a la dreta. Els monovers que m’han demostrat enyorança per l’absència d’EU al consistori no són votants “naturals” de l’esquerra, sinó persones amb un perfil de centre-dreta que els agrada una gestió de tall conservador, amb algun toquet esquerrà moderat i que estaven encantats de la tranquil·litat que els proporcionàveu. Tal vegada l’estratègia no siga, en eixe cas, deixar-se vore pel Casal, sinó pegar-se una volteta pel Casino…

Senyors, no és això! Pareu la deriva incívica ara que estem a temps. La gent de bona voluntat d’este poble volem política de la bona, l’estem aguardant de fa temps. Les diferències es resolen amb la confrontació dialèctica, convencent els ciutadans amb arguments. Feu que callen els vociferants, pareu la mà dels emporcadors de parets. Els brams ensordixen els que volen discutir amb paraules i raons. L’esprai esguita qui l’escampa.

La dialèctica i el desfici de l’esprai

(Cliqueu en les imatges per a engrandir-les)

La confrontació dialèctica a base d’embrutar parets és una porcada que deixa ben a la vista el cul dels que la practiquen. N’han sigut víctimes els murs de les cases de persones que no tenen res a vore i els locals d’associacions monoveres, com el Casal, que ja s’ha cansat d’esborrar la pintura després del tercer atac que ha rebut.

Un altre dels fronts oberts és el de les pintades que són el resultat del pur desfici. Parets que s’embruten per simple avorriment, o com diuen els sociòlegs, per anomia. Així han patit l’atac dels emporcadors la Torre, les restes del Palera, les casetes de pedra i la bassa de la Pedrera…

Quan acabarà aquesta afició? Per què no es tanca d’una vegada la veda de l’esprai?

Entrades relacionades:

• Què vol dir-nos la Torre?
• Nou atac al casal
• El Palera pintat (galeria de fotos)