Un matí de la setmana passada la senyora Torre (per dir-ho a la manera de Mallebrera), de compte tocar les 8 va tocar les 78 i si no va tocar el dos va ser, segurament, perquè ja no pot ni moure’s. Aquest fenomen paranormal, que jo preferiria qualificar d’ultranormal, es va repetir com a mínim un dia més. Va ser, segurament, el seu metge personal, el doctor Fati, qui li va tornar a acompassar el batall. Però quin missatge ens volia enviar la Torre? No en tenia prou amb les 396 vegades que proclama la seua presència cada dia, comptant-hi quarts, mitges, tres quarts, hores, hores tocades i de repetició? A què venien aquests tocs desaforats? Haurem de tocar al gremi de campaners perquè ens resolguen l’enigma?

I és que els monovers, fora de Fati, només ens recordem de la Torre quan sona i, això, els que vivim a prop. Si voleu més proves, contempleu l’aspecte que presenta la porta i la frontera d’aquest monument arquetípic i potser començareu a comprendre l’agitació del monument (o, millor, “monumenta”). Algú em diu que aquestes coses s’han fet sempre. Sempre? Des de quan? Perquè jo no recorde -i segurament vosaltres tampoc-, que les colles de zagalons d’aquest poble, per bordes que hagen sigut, s’hagen dedicat mai a emporcar els monuments o les monumentes.