cròniques ultralocals

Us transcric la carta que he enviat a la secció “Bústia” de l’Avui i que no voré en lletra impresa si no és que la publiquen un dimecres:

Vaig a la llibreria per comprar, com cada setmana, l’Avui del diumenge. Em diuen que l’Avui ja no arriba a Alacant i, per tant, que no es reparteix a Monòver. Truque a subscripcions i em diuen que no m’hi puc subscriure dies solts i que la subscripció que tinc del diari dels dimecres, que la continuaré fruint (sí, “fruir” és el verb adequat), però que potser tard o d’hora s’haja d’anul·lar. Finalment m’asseguren, molt amablement, que l’altra subscripció que els demane, la dels diumenges, que ho miraran, que tal vegada es podrà fer. També m’informen que potser no surt a compte enviar el diari fins a Alacant. Jo pense que em podria aconsolar llegint l’Avui a la pantalla, però resulta que el suplement de cultura no es penja i que la informació del País Valencià se suprimeix de l’edició digital. La setmana passada, per exemple, no vaig poder trobar el reportatge d’Ester Pinter sobre la concessió de freqüències de TDT que ha fet el govern valencià i que volia enviar a un conegut.

Tal vegada el nou projecte per al diari, després del canvi d’amos, siga que l’Avui deixe de ser un mitjà de comunicació nacional, és a dir, pancatalà i que esdevinga un diari regional, és a dir, localista (barceloní) i provincià (de “las cuatro provincias”). És que la comunitat lingüística i cultural que formem, digueu-li Països Catalans (si us semble agosarat, poseu-hi “domini punt cat”), és un mal negoci? Segurament sí.

P.S.: Si deicideixen publicar aquesta carta, per favor, facen-ho un dimecres.