Via Genbeta ens arriben les dades fetes públiques per StatCounter per a Europa sobre l’ús dels principals navegadors. Per primera vegada Firefox (de Mozilla, 38’11%), avança Internet Explorer (de Microsoft, 37’5%), mentre el jove Chrome (de Google, 14’5%) puja de manera notòria.

Ja feia mesos que volíem fer la nostra arreplega particular de dades de navegació al web d’Ultralocàlia.  Aprofitant les dades de StatCounter, hem recopilat el nostres percentatges d’usos dels diferents navegadors que s’han connectat a Ultralocàlia en els darrers quatre anys.

Hem agafat com a referència el mes de desembre i ens trobem amb unes dades pràcticament idèntiques a les de StatCounter per a Europa: Firefox es manté entorn del 33% (32’6%), afegint les dades de la suite Mozilla que alguns internautes utilitzen i que inclou Firefox;  Explorer experimenta una baixada espectacular de 2009 a 2010 (del 54’1 al 33’6% d’usuaris), que coincideix amb una gran pujada del navegador Chrome de Google (del 2’5 al 14%),  i amb un ascens limitat però apreciable del navegador Safari d’Apple (de l’1’8 al 3’7%).

Les causes de l’aparellament d’Explorer i Firefox, no seria un mèrit del navegador de Mozilla, sinó de la pujada de Chrome que arrapa usuaris a l’Explorer i a la circumstància que Microsoft s’ha vist obligat a deixar de forçar la presència de Internet Explorer als ordinadors amb Windows que es van vendre l’any passat a Europa.

Percentatge d’usuaris que accedeixen a Ultralocàlia segons el navegador que utilitzen:

Primer et diuen que no sé qui que coneixes ha publicat unes fotos molt xules i que en alguna d’elles ixes tu. O potser t’han arribat al correu unes desenes d’invitacions d’amics i de familiars que volen continuar sent amics teus. O potser les invitacions eren de gent que no coneixes del tot i que et tenia a la llibreta d’adreces del seu correu electrònic, que ha carregat a orri amb tots els seus contactes.

Passen uns mesos i al final sucumbixes. T’obris un compte en el Llibre de les Cares, només per escorcollar-hi una mica, et dius. Ja fa unes setmanes que t’has enregistrat, ja acceptes les peticions d’amistat i fiques el cap (i la cullera) en els “murs” d’uns i d’altres. Abans d’adonar-te’n, ja has carregat una foto en el perfil, has penjat alguna foto i has fet públics el teu estat civil, el dia de l’aniversari i el nom de l’escola on t’arreaven calbots. En eixe moment ja estàs perdut i el Facebook serà l’excusa perfecta per a procrastinar una mica cada dia.

Facebook ha arribat, diuen, als 500 milions de comptes. Si és cert que no és l’única xarxa social de món mundial (a Xina triomfen, de la manera milionària que és habitual allà, Renn (una rèplica de Facebook), Kaixin001, Qzone i 51.com), aviat esdevindrà, si no ho és ja, el Windows, la Coca-Cola i el Google, dels webs socials.

Mentre la concentració monopolista es verifica, els dissidents alcen la veu: què pot fer una empresa amb tot eixe volum d’informació sobre els gustos, les manies, les afinitats i les tendències polítiques, espirituals o sentimentals d’un continent sencer? No és estrany que ja existisca un Dia del Donar-se de Baixa de Facebook i algunes aplicacions que ajuden en la tasca de tocar el dos de les xarxes més populars, en forma de suïcidi assistit.

Aquesta inquietud s’ha eixamplat des que s’ha conegut el “perfil” de l’amo de l’invent, tal i com el mostra David Fincher a l’acabada d’estrenar La xarxa social. I als pocs dies de l’estrena i, mentre s’escrivia aquest post, s’escampava la notícia que desenes de les aplicacions que s’executen des de Facebook havien derivat grans volums d’informació sobre els usuaris cap a empreses de publicitat, alhora que els desenvolupadors del web es defensaven dient que no passava res i que estava tot controlat.

Per si no n’hi havia prou amb la protecció de la intimitat dels usuaris, fa unes setmanes es discutia la política de tancament de pàgines que executen els administradors de la xarxa de Zuckerberg. En defensa de la pau social, del bon rotllo i de la inanitat, les pàgines denunciades es poden bandejar només que un determinat nombre d’usuaris es dediquen a marcar-les. Això ha passat amb la pàgina de la Plataforma per la Llengua, i fa una setmana amb la d’Escola Valenciana (amb el límit de 5.000 amics assolit i 1.600 “en llista d’espera”). Tanmateix, els motius que es donen serien tècnics i no ideològics: les associacions o partits han de crear una pàgina de grup i no individual, a una pàgina individual et vincules com a “amic” i li dónes accés a poca o molta informació personal; a una de grup et relaciones com a “admirador” i només hi comparteixes la foto i el nom.

Mentre la malfiança s’acreix, alguns ja s’han preparat per a la “diàspora”. Diaspora ha alliberat el codi de la seua aplicació: una xarxa social descentralitzada, en la qual casdascú sap o guarda la informació que vol compartir, en un servidor llogat o en un de propi connectat a la xarxa.

Malgrat tot, em tem que Facebook, com la Coca-Cola, perdurarà. Tant com el refresc? Qui s’atrevix a dir-ho?

El dia 17 de maig es va presentar a Vallromanes el llibre La catosfera literària. El volum, editat per Cossetània Edicions i coordinat per Toni Ibáñez, arreplega cent escrits o “posts” de cent blogs escrits en català.

La selecció s’ha fet a partir d’un total de cent cinquanta posts presentats. Els drets d’autor que genere la venda del llibre es destinaran a La Bressola, les escoles d’immersió lingüística en català de la Catalunya Nord.

Ultralocàlia està representat en aquest recull per una entrada de la sèrie “Quadrets sense marc” que es titula “Passeig”. Haig de confessar que aquest escrit no és massa representatiu del que es publica aquí. Ultralocàlia no és un blog literari, tot i que la literatura es filtre en aquesta sèrie de “Quadrets” i com a recurs en alguns dels posts.

Ara, que si no és literari, quina mena de blog és Ultralocàlia? Ni el mateix autor ho sap. Vicent Baydal va fer un esforç per veure un ordre, uns fils. Tanmateix quan cal etiquetar aquest blog no es pot fer res més que fer-ho en una d’aquelles “categories” que col·locaven els nostres escriptors renaixentistes i barrocs als seus reculls: jardí, ensalada, minestra, flor, florilegi, poti-poti, mescladet, barrejat, bullitori… miscel·lània.

Aquesta conversió del text electrònic al format imprés resulta problemàtica; algun dels antologats veia el seu text com un lluç a cal pescater i cercava la causa de la descol·locació d’un escrit digital empeltat en un llibre de paper.

Certament, mentre llegim els posts de La catosfera ens assalten sensacions lectores paradoxals: observem que hi ha textos curts per a la pàgina i justos per a una còmoda pantallada sense scrolling. D’altres, en canvi, plens de punts i a part en el paper, els intuïm ben llegidors en TFT. D’altres encara són contundents per al paper i prolixos per al monitor. Hi ha aquí, tot un camp inexplorat per als analistes del discurs.

D’altra banda, la publicació en paper d’un minúscul fragment d’aquest blog em va portar a la ment aquell aforisme de Fuster que diu que la seua seria una posteritat de paper: no serà de paper la posteritat d’Ultralocàlia, malgrat La catosfera literària.

Quan el diari Avui va anunciar la presentació de l’antologia, un estol de comentaristes va afegir les seues verbositats a la notícia. Encara no entenc com els diaris deixen les seues notícies a l’abast de les moscardes, donat que la lectura dels forcs de comentaris que acompanyen els textos periodístics, lluny d’enriquir el lector, el solen submergir indefectiblement, i per una bona estona, en un estat de tristesa profunda.

Enmig dels comentaris que acompanyaven la notícia hi havia el d’un gran simi que en un arravatament nihilista desitjava que petaren tots els servidors i que la catosfera sencera se n’anara a fer punyetes.

Aquest comentari va portar de nou a la superfície l’aforisme fusterià aplicat a la posteritat dels textos electrònics. Vaig recordar el projecte de la Biblioteca de Catalunya per preservar la paraula digital del qual ja no n’he sentir a parlar, però que a hores d’ara confie que deu funcionar de manera discreta i eficient com un d’eixos programes que s’executen a la rebotiga dels blogs i en garanteixen l’èxit. Digueu-li Apache si voleu…

Serà la posteritat d’Ultralocàlia una posteritat de paper? Una oportuna còpia de seguretat de la base de dades proporcionaria a aquest blog una atzarosa posteritat digital sempre que algú tinguera en un futur les ganes i l’habilitat tècnica com per a llegir un arxiu enzipat ple de paraules, un papir d’Hercolà esperant en un muntó de cendres preterides a ser desenrotllat en un altre servidor. Cal suposar que el codi obert sobre el qual s’han escrit i preservat els textos electrònics dels blogs en garantirà la restauració. Res a vore, tanmateix, amb el rescat del quadern de notes de l’avi.

Serà per això i perquè el paper encara és el rei, que hi ha hagut iniciatives ben primerenques per derivar els textos digitals cap al llibre de paper. Des que l’anomenada catosfera va començar a caminar que es produeix aquest transvasament: L’aeroplà del Raval, de Tina Vallès, va ser el primer blog estampat en pasta de paper, els textos de Biel Mesquida (prologuista de La catosfera) trets en part de Plagueta de Bord com Els detalls del món (2005) i ara mateix Acrollam, o d’altres fets primer per a la pantalla, com Homersea. I de manera quasi simultània a La catosfera literària ha aparegut el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) tret de Mireia, un blog fet a dues mans.

Les entrades meliquistes:

• Es publica una ressenya d’Ultralocàlia
• Blogs solidaris
• El tauler d’avisos d’Ultralocàlia
• Ultralocàlia compleix un any i canvia de pell

Enllaços

• Joan Josep Isern, “Escriure a la xarxa”, Avui (28-6-2008)

L’amic catosfèric, lector, historiador i bloguista Vicent Baydal feia en el darrer número de la Revista del Vinalopó una ressenya de la nostra publicació digital. La seua lectura atenta i minuciosa ens ha permés de trobar les costelles temàtiques del nostre blog; la unitat i coherència internes que una aparent acumulació caòtica d’articles amagava. També ens ha tornat la perspectiva que un excessiu capficament en el procés d’edició de posts ens havia enterbolit.

D’altra banda, la ressenya de Vicent Baydal inaugura un nou objecte d’anàlisi crítica: les publicacions digitals. A partir d’ara caldrà que les publicacions de paper ressenyen també els espais web, tal i com les revistes digitals fa molt de temps que fan amb les analògiques. Fins ara, només les revistes d’informàtica o els espais especialitzats de les publicacions d’informació general com el que manté Martí Crespo (“La Xarxa”) a la revista Presència, setmanari del diari El Punt, es feien càrrec de la crítica d’aquestes publicacions.

A partir d’ara, potser caldrà parlar de continguts (categories, nombre de posts, enllaços); d’accessibilitat, d’estàndards web, de gestors de continguts, de temps de descàrrega, de PageRank, de nombre de visitants únics, de quantitat de visites diàries, de la qualitat dels enllaços entrants. Continuarem parlant de tipografies, fonts, il·lustracions, de peus de foto, al costat de continguts multimèdia, hiperenllaços, currículum dels autors, quantitat de comentaris, qualitat dels comentaristes i encara del tractament de les fonts, de la novetat de les aportacions, del públic lector…

Enllaç:

• Vicent Baydal, ressenya d’Ultralocàlia (Revista del Vinalopó, núm. 10 (2007), pàg. 219-220. [pdf]

Disposeu d’una connexió d’internet de banda ampla? Voleu sintonitzar TV3 i tota la resta (Canal 33, TVCi, 3/24, K3)? Teniu ganes de vore IB3, el canal de les Illes Balears? Voleu fer tot això sense instal·lar res més que un programeta?

Aquí teniu la solució, mentre Camps no hi fique mà: es tracta d’AnyTV. Una vegada instal·lat el programa podreu sintonitzar televisions generalistes i moltes de locals d’arreu del món, com també emissores de ràdio. Heu de triar l’estat i a continuació es desplega la llista de televisions que es poden captar. Sembla ser que no tots els continguts estan disponibles i, per tant, a algunes hores no es poden sintonitzar (3/24 sembla que funciona sempre).

Una altra opció per a sintonitzar TV3 de manera contínua (o més concretament TVCi), es Zattoo. Funciona de la mateixa manera que AnyTV, baixeu i instal·leu el programa i, au.

L’amic Vicent Baydal proclama des del seu Vent d Cabylia el nomenament d’Ultralocàlia i sis blogs més al Premi Blog Solidari i m’enrola així en un mem catosfèric o cadena infernal que m’obliga a proclamar el fet i a nomenar un mínim de set “blogs solidaris”, sota pena que caiga un llamp damunt el meu servidor i es desembite definitivament el blog. Gràcies, amic Vicent i enhorabona als 7 premiats per Ultralocàlia, que són, per ordre alfabètic:

1. Amics arbres. Arbres amics i el seu equip de redactors per la riquesa de contingut dels seus articles; per la sensibilitat que deixen anar; per la bellesa de les fotografies; pel caràcter temàtic i alhora transversal que han donat al seu blog; per la manera com han sabut coordinar el talent i l’esforç d’un equip català multiterritorial format per illencs, principatins i valencians; per l’interés dels seus articles sobre els biocombustibles, la silvicultura, el paisatgisme…

Articles recents destacats: No és l’economia; és la humanitat, estúpid! i Els boscos han de ser tractats amb delicadesa

2. Bitassa a lloure, de Benjamí Villoslada, punt d’encontre dels wordpressers catalans, tutor de bloguistes novençans, divulgador de les noves tecnologies, defensor del programari lliure. Llàstima que darrerament els compromisos l’obliguen a tenir el blog una mica desnerit: enyorem els seus llargs posts sobre qüestions cibernàutiques i adjacents.

Articles recents destacats: Premi al 4t Concurs de relats breus de hàckers i Explicació dels detalls tècnics del relat curt sobre hàckers

3. Bloc de Kirikú, per la seua lluita en favor del territori, la llengua i la cultura, per la seua manera d’encoratjar-me amb el seu entusiasme lector mentre em dedicava a la feina solitària d’anar enviant articles des de l’editor del meu WordPress. Esperem que aquest guardó li servisca d’estímul per a continuar a la catosfera amb nous articles. La seua trajectòria es va detenir de moment el passat juliol amb un bell post sobre la Valldigna, que serà el nostre destacat.

Article recent destacat: La Valldigna

4. El bloc de Carme Pla, per la seua entrada enèrgica en la catosfera (traduint i oferint plantilles de WP, instal·lant plugins…), compartint amb tothom les eines cibernètiques que descobreix; per la divulgació de la bellesa paisatgística i faunística de les Terres de l’Ebre; per fer-se ressò de l’activa comunitat blogosfèrica de les comarques medials d’aquesta llonganissa nostra coneguda com a PPCC o Països Catalans.

Article recent destacat: Sobre la xarrada de l’Ebresfera

5. El blog de Gabriel Bibiloni: Per ser pioner en la blogosfera catalana, pel seu combat valent i enraonat contra cofoistes, barretinaires, blaveros, gonelles, bledes i pixapins desaprensius de diferents pelatges; per les seues aportacions en defensa de la forma “blog” (triomfarem?); per la seua voluntat divulgativa; per les seues belles entrades sobre la vella Palma…

Articles recents destacats: La correcció política (post qui sap si políticament incorrecte i Velles castellanades inòcues.

6. El pols de la llengua als Països Catalans de Pere Mayans. Per aportar dades i reflexions sobre la situació de la llengua catalana a l’ensenyament, desmuntar les campanyes interessades i aportar informacions interessants i sovint desconegudes, sobre les llengües dels immigrants de Catalunya.

Articles recents destacats: El castellà, llengua perseguida a Catalunya? (1a part) (2a part) (3a part)

7. Vent de Cabylia (posa’t una altra copa a la vitrina, Vicent). Per la finor de les anàlisis polítiques; per la visió neovalencianista (puc dir-ho així?) enraonada i fonamentada que, tanmateix, no oblida el nostre marc cultural comú; per l’interés i la profunditat dels articles històrics; pels seus esbojarrats “posts sabatins”.

Article recent destacat: Reivindicació de la qualitat científica

D’entre els articles que es publiquen destaquen l’entrevista en profunditat que Susanna Saval i Àngels Herrero fan a Marc Belzunces, un dels responsables de Softcatalà, amb motiu del desé aniversari de l’associació; dos articles sobre la situació de la llengua catalana a la xarxa, un de Joan Soler, de la WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics), i un altre de diversos autors de l’Institut d’Estadística de Catalunya i la UPC; sobre la nova internet tenim el treball extens d’Anton Ferret: “Web 2.0, blocs, espai públic i llengua catalana: anàlisi i expectatives per al treball tècnic”; en el camp de la didàctica de la llengua amb TIC, destaca el text de Lluís Ràfols, “Els wikis en l’aprenentatge de l’expressió escrita”.

El sumari complet el podeu trobar en aquest enllaç: http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/sumliu37.htm

Acaba de posar-se en funcionament un nou servei de publicació de blogs en català, es tracta de Bloctum. Bloctum utilitza el gestor de continguts WordPress, concretament la plataforma de gestió de blogs múltiples coneguda com WordPress Mu. L’usuari de Bloctum disposa de nombroses plantilles en català amb què vestir el seu diari digital. Si voleu tastar el servei, podeu fer-ho sense compromís i sense espatllar res: aquí.

La Fundació puntCAT, que va promoure la campanya a favor del domini cultural d’internet destinat a la cultura catalana (.cat), ha signat un convenvi amb la Biblioteca de Catalunya, per mitjà del qual, el contingut de les pàgines que es mostren sota el domini .cat es conservarà en un arxiu especial.

Les paraules digitals descansaran a disposició de la posteritat a l’arxiu del Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT). PADICAT és un projecte que pretén recollir i arxivar totes aquelles pàgines web relacionades amb la cultura catalana; PADICAT està coordinat per la Biblioteca de Catalunya (BC) i compta amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (STSI).

Enllaços: Projecte PADICAT.

Més informació aquí