cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUSi la proposta d’altures que fa el PGOU per al centre històric es portara a terme algun dia, es desfiguraria de manera greu el traçat urbà d’aquesta part del poble. Si mirem els plànols del PGOU, observarem que es consideren dues zones, una, que segons el pla, és el nucli més antic, amb planta baixa i una altura, i una altra amb planta baixa + 2 altures + àtic, és a dir, quatre altures.

La zona de 2 altures queda delimitada pels carrers de la Sénia-Poveda-Fonament-Colomer. Això suposaria que entre una penya del carrer Poveda, part del carrer Fonament i el carrer Colomer, i la d’enfront, hi hauria un desfasament de 2 altures (posem uns 6 metres). En altres carrers estrets situats al sud d’aquesta línia, com ara el carrer Bouero, la via pública quedaria encaixada per 4 altures a cada costat.

PGOU zona TorrePerò el cas més bèstia és el de la zona de la Torre. Si es fera realitat aquest pla, la Torre quedaria literalment tapada pels edificis de davant, ja que la línia de 3 + àtic comença just enfront. Si la Torre té 18 metres, segons la professora Inmaculada Bernabé (Programa de Festes de 1995, pàg. 89-95), i calculem 3 metres per planta, tenim davant de la Torre 13 metres d’alçària.

Aquesta proposta ja apareixia en el projecte de PGOU de 2001 i, tal i com es pot comprovar, no s’ha fet cas de les al·legacions que jo, per exemple, vaig enviar en aquell moment. Per tant, el PGOU de 2005 no és més que el del 2001 més els “proyectos de futuro”, és a dir, la nova zona urbanitzable, les macrourbanitzacions i els camps de golf. Fet denunciat també pel grup naturalista Heliaca.

Continua…: Salvem el centre històric (i II)

Actualització del 6-5-2007: Sobre l’expansió urbana de Monòver durant el segle XVIII, és imprescindible l’estudi de Baltasar Palicio “El desenvolupament urbà de Monòver durant el segle XVIII”, Programa de Festes 2001, Ajuntament de Monòver, pàg. 56-62.

Detall del plànol del PGOU: de Santa Bàrbera al carrer Poveda.
Detall del plànol del PGOU: carrer Poveda.
Detall del plànol del PGOU: Torre.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUEl PGOU basa l’elevació d’altures en algunes zones en el fet que el nucli urbà antic suposen que s’ha expandit des del Castell i Santa Bàrbera cap avall en forma d’anells. En canvi, hi ha nombrosos indicis que fan pensar que l’expansió urbana es va fer quasi d’una tirada, durant el segle XVIII, des del carrer Tronc i Sagristà fins a la Cénia, seguint la forma d’un ventall al principi, amb grans carrers que baixen per l’alturó, de nord a sud i que en formarien les varetes: Sagristà-Tronc, Sagristà-Castell, la Torre, Colomer i Bartolico. Més avant, aquest ventall es converteix en una quadrícula perfecta, amb carrers llarguíssim, en costera, d’una gran bellesa: Bartolico, Macianet, Santa Bàrbera i Sant Francesc i dos més curts i que no arriben a tallar completament de nord a sud: la Pau i Col·lecta. Aquests carrers els tallen perpendicularment unes travesses que discorren d’est a oest: Manyo (el més llarg de tots, que travessa el barri antic de part a part), Poveda, Bouero i a la base del quadrat, Salamanca. El traçat quadriculat i quasi regular i l’amplària idèntica denuncien l’origen il·lustrat d’aquests carrers, semblant a la disposició urbana que el Marqués de Pombal va dissenyar per al barri de Baixa, a Lisboa, destruït per un terratrèmol i un tsunami posterior l’any 1755. Centre històric de Monòver des de l'aire

Una altra pista per a datar la zona antiga la trobem en les cases que tenen volades amb socarrats (unes rajoles de fang cuit amb dibuixos i de vegades el nom del propietari, la data de construcció o una invocació a la Marededéu). Les dates que apareixen en algunes d’aquestes volades són de finals del segle XVIII. Els socarrats es poden vore en algunes cases escampades per tot el barri antic, n’hi ha al carrer Lope de Vega, a la Goleja, al carrer Azorín, i en la zona que ens interessa ara, al carrer Fonament, Plaça de la Malva, Macianet i Bouero. Socarrat del carrer BoueroLes dates que apareixen en alguns d’aquests socarrats corresponen a les dècades finals del segle XVIII. Això vol dir que aquestes cases es van construir totes en la mateixa època: en la segona meitat del set-cents, i que la zona a què pertanyen no és un eixample posterior i ha de rebre, per tant, un tractament urbanístic semblant. Fora d’aquesta zona, trobem socarrats també en el carrer Escultor, cosa que fa pensar que el nucli de l’altet del Calvari també es va construir durant el segle XVIII.

Tal i com resulta de totes aquestes dades, el centre històric es va urbanitzar aprofitant l’altura de la muntanya, que facilitava l’airejament i seguint la cara sud, resguardada dels vents de ponent predominants durant l’hivern. A més a més, l’expansió urbana es va fer en la zona de pedra d’algeps, inapta per a cultius i apropiada per a obtenir el material de construcció dels edificis. Segurament en aquests anys es va espoliar el Castell i se’n va aprofitar la pedra per a alçar les cases.

El carrer Major servia de circumvalació i així ho va continuar sent fins que es va obrir la carretera de la Ronda. Per davall del carrer Major quedaven els horts, fèrtils, regats per l’aigua que venia de Xinorla i delimitats, dins el traçat urbà, justament, pel carrer dels Horts (Sant Joan i Maestro Don Joaquín). Els horts es van ocupar a partir de finals del segle XIX: Casino, plaça del Mercat, carrer Nou (Luis Martí) i Demetrio Poveda. L’expansió urbana dels anys seixanta i setanta va arramblar amb tota l’horta i el poble es va plantar davant de la rambla del Salitre. Encara en queden vestigis: un albercoquer delicadíssim tancat en una gàbia de ciment en la cantonada entre Daniel de Nueda i Dr. Fleming; i unes figueres moribundes per l’Avinguda de Pontereas.

Actualització del 6-5-2007: Sobre l’expansió urbana de Monòver durant el segle XVIII, és imprescindible l’estudi de Baltasar Palicio “El desenvolupament urbà de Monòver durant el segle XVIII”, Programa de Festes 2001, Ajuntament de Monòver, pàg. 56-62.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Casa de la Cultura de MonòverDesprés de la compareixença del senyor alcalde davant les càmeres de TVM el dimarts per la nit. Perdó. No ho he dit bé. Després de la compareixença de les càmeres de TVM davant el senyor alcalde, em trobe sumit en la perplexitat i encara no m’he recuperat del tot. La màxima autoritat local defensava la negativa a l’ús de la Casa de la Cultura per part del partit de l’oposició amb l’argument que s’hi pretenia celebrar un acte polític, quan aquest espai està reservat únicament per a actes culturals. I ara ve la meua perplexitat, perquè aquestes declaracions del batlle monover m’han fet dubtar de la meua concepció d’acte cultural.

Agua, azucarillos y aguardienteResulta que al final de l’estiu es va celebrar en la susdita Casa un acte que ja no sé si és polític o cultural. Ara crec que ja ho he aclarit: sospite que era una sarsuela cantada a capella. El títol em sembla que no l’havia acabat de llegir i per això em vaig confondre. Era… Com era…? Sí, “Agua para todos, azucarillos y aguardiente”. Ara ho he entés. Aquell acte sí que era cultural i jo m’havia confós. Les primeres veus van estar sublims, les comparses eficients i el libretto, bé, el libretto cantat amb passió, però una mica repetitiu.

De manera, senyors del PSOE monover, que ja ho saben, munten una sarsueleta i en quatre romances ens conten el PGOU i el que vinga bé.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUDesprés de l’escàndol que va suposar el divendres el bloqueig a l’ús de la Casa de la Cultura per part del govern municipal, fet que va contribuir a omplir de significat el nom de la Casa del Poble, plena a vessar; vista la pressa per a aprovar el PGOU abans de finals de mes, abans que entre en vigor la nova llei d’urbanisme que no deixarà fer el que pretenen; vist això, es comprova més a les clares que el futur de què parlava la nostra principal autoritat és el futur dels PAIs. Aquesta és la proposta: donar PAI per PGOU, o el que és el mateix, gat per llebre. El futur és el creixement desmesurat, l’esgotament dels recursos, la destrucció del paisatge, la superpoblació. I… el gran negoci dels duros a sis pessetes. El futur és un atrotinat, mig derrocat i despoblat centre històric, emmurallat per una barrera de “tres plantes més àtic” en la línia dels carrers Fonament-Poveda i l’esborrament del mapa d’una col·lectivitat que a tranques i barranques, des de 1611, ha intentat sobreviure a tots els temporals i al mateix temps acollir els nouvinguts i fer-los seus. 50.ooo habitants escampats per aquí i per allà són una sentència de mort per al nostre món: el nostre paisatge i la nostra manera d’estar vius. Continuarà.

Si voleu presentar al·legacions al Pla General, aquí teniu uns models:

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

També podeu llegir l’opinió d’Amador Navarro aquí.

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

La València lletja

El periodista Adolf Beltran ha publicat un llibre de títol transparent. El volum, ple d’il·lustracions provatòries, estén acta dels desastres estètics perpetrats en el teixit urbà del cap i casal.

Però, què passaria si férem el mateix amb el nostre clar país? Òbric foc per si algú vol afegir-se i al final podem publicar entre tots un llibre col·lectiu: El Monòver lleig. En aquest exemple la qüestió ja no és només estètica, sinó, ai!, més aviat ètica.

L'Era alta