Caldrà que explique primer per què he tornat a col·locar un ram de mimosa en aquesta entrada del 8 de Març. És per motius absolutament personals i, diria, contradictoris (i aguarde que passeu per alt les meues contradiccions). Per a mi, la mimosa i el 8 de Març es troben tan lligats, que enguany no he pogut deixar de deixar-hi constància. A Nàpols, l’arribada de la primavera l’anunciaven les paradetes de mimosa que s’instal·laven al barri antic quan era 8 de Març. Els mesos d’hivern, els dies curts, la llum minvant i sempre matisada per l’estretor dels carrerons, tot això, es rentava d’una manotada amb l’esclat del groc de les mimoses. Hui els homes regalen ramellets de mimosa a les dones. Per un dia, el xicot gelós, el marit dominant, el fill desentés, creuen esbandir els seus pecats amb un manollet de flors grogues i una safata de pastissets. Una festa compensatòria i, en el fons, masclista.

Això també passa un 8 de Març a Itàlia.

N.B.: El símbol de la mimosa es va crear el 1946, quan les dones de la Unione Donne Italiane (actualment Unione Donne in Italia) preparaven la primera Festa della Donna de la postguerra. Cercaven un símbol floral per a aquesta diada i el van trobar en les flors d’un arbre que floria durant aquest temps i que no costaven massa.

Enllaços:

• Centre d’Estudis sobre la Dona (Universitat d’Alacant)
• Col·lectiu 8 de Març
• Unione Donne in Italia