El Dissabte de Glòria a les 10 del matí (ara a les 12 de la nit) se celebrava la resurrecció del Nostre Senyor. El toc de les campanes anunciant aquest fet donava fi, també, a la Quaresma i era, per tant, un motiu d’alegria. Els xiquets tocaven les matraques, les dones eixien a la porta de casa fent soroll i trencaven els estris de cuina esportellats que havien reservat al llarg de l’any per a aqueixa ocasió. Al mateix moment que sonaven les campanes es feia la “sabaquinà” o la caiguda dels armats. Aquesta tradició s’ha perdut a Monòver però encara es manté viva al poble veí del Pinós.

El Canyís escrivia l’any 1910:
“el disapte resusita el Señó, repiquem es campanes en més só que may perque han descansat uns dies y en tot el poble se senten trons de escopetes y de pólvora y tota clase de roidos, de llandes, mortés, testos..”

A l’Ombria de la Sarsa, propet de la Canyada del Trigo (poblet valencià de Jumella), la gent també conta que trencaven objectes de test i recitaven:

But o forat,
merdeta de gat,
que el rei de la glòria
ha ressuscitat.

Segons explica Amades al Costumari català, mentre el Nostre Senyor és mort, la natura s’atura, els animals s’amaguen i no gosen eixir fins que ressuscita. Com que era un bon moment perquè isqueren dels amagatalls s’aprofitava per fer eixir els corcs del mobles, les arnes de la roba, etc. Es pegaven colps als mobles o la roba dient:

Cuca, cuca,
surt del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.

[Ester Limorti]