L’inici del període nadalenc no el marca a Monòver l’arribada de l’Advent, ni l’encesa de les llumenetes dels carrers. Tampoc no arriba amb la cançó de l’enfadós dels xiquets de San Idelfonso, ni tenim una plantada d’arbre com la del Rockefeller Center a la plaça de la Sala. No. Arriba de veres quan apareix el primer Santa Claus agarrat a la barana d’un balcó. Aquests éssers vermellosos, meitat coala, meitat peresós, s’enfilen per les fronteres a una velocitat terminal: el seu moviment només seria perceptible als ulls humans després del pas d’algunes eres geològiques. Al final, els Reis els sorprenen el 6 de gener unes mil·lèsimes de mil·límetre més enllà del punt de partida. I encara els més infeliços queden allà imantats (“ell no ho faria”), fins que, més enllà de la Candelera, els seus amos se’n recorden de despenjar-los.