He intentat encetar diverses voltes una entrada a propòsit del que va passar el divendres al Teatre Principal amb motiu de l’acte de presentació de la Trobada d’Escoles 2006. Del que va passar o del que podria haver passat.
No és fàcil trobar el to: sobren la ironia, la sàtira i l’humor. El fet és seriós perquè es van posar en perill les persones, xiquets la majoria, que havien acudit a l’acte. És seriós perquè té a vore amb la llibertat d’expressió, l’ús dels espais públics i les funcions i les atribucions d’un regidor d’educació.
El tema tampoc no és fàcil de focalitzar: el quid de la qüestió és vexil·lològic (“vexil·lologia”= estudi de les banderes) o heràldic? O estètic (“estètica”= doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions)? O tal vegada és la llibertat d’expressió? O potser l’ordre públic?
El cas és que encara no m’he aclarit i per això em faig aquestes preguntes en veu lletra alta:
- ¿Pot un regidor, de manera unilateral i sense consultar l’organització, manar que es retiren els ornaments d’un acte poques hores abans que comence?
- ¿És admissible que quan els organitzadors arriben al teatre poc abans de l’inici de l’acte es troben l’ornamentació escampada per terra?
- ¿Resulta comprensible que els conserges tinguen ordres directes del regidor de no deixar que es pose l’ornamentació i que es desconnecte la llum del teatre en el cas que s’intente restituir els ornaments?
- ¿Es pot desconnectar la llum d’un teatre ple de persones, la majoria xiquets, a la meitat d’un acte?
Quan pense que allà hi era la meua filla de 5 anys, les meues nebodes de 4 i 5, el meu nebot de 3, la meua germana embarassada, els meus alumnes vinguts d’Elda a recollir un premi amb els pares. Quan pense en tants fills, nebots, germans, néts… que el divendres es van trobar en perill per culpa d’un polític maldestre, certament, ¿quina importància tenen el blau i el verd, tres franges roges o fúcsia?
Un altre dia, si tenim humor, parlarem de banderetes, d’estètica o de llibertat d’expressió. Mentrestant, senyor Molina, perquè no prepara la carta de dimissió?
La postura de Salvador Molina al despenjar eixe signe asquerós del catalanisme correctíssima. Una senyera catalana té que estar en Catalunya però la senyera coronada, la senyera valencian i la llengua valenciana són els signe d’identitat dels valencians independents dels catalans. Ahí vos queda açò…
Reflexioneu catalans que vos va falta
sou lo pijor aneu a Catalunya a tocar-li les castanyetes a atres perque a mosatros no mos dona la gana
http://valencianistes.blogspot.com
Uip!! Veig gent molt malalta, la intolerància no és gens bona i diria jo que per ací algú demostra tenir-ne bastant. Que ningú cree ni busque problemes on no n’hi han, les persones han de poder expressar-se lliurement, sense coaccions de cap tipus. Qui vulga posar senyeres que en pose i qui no vulga que no en pose, però que ningú prohibisca el seu ús. Siga la catalana, la manxega, l’andalusa… o la de Gibraltar; a qui no li agrade veure un tipus de bandera que no vaja on la pot veure, així si algú no vol veure quatribarrades, no tacades de blau, doncs que no vaja als actes on poden haver-hi, però que no limite la llibertat d’expressió de ningú. En fi, que els intolerants sobren en aquest món de llibertat.