cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

La magnitud de la depredació urbanística al País Valencià:

Depredació urbanística

542.000 habitatges nous visats de 1999 a 2004.

100.200 habitatges estan previstos en 122 plans urbanístics que afecten 98 municipis i ocupen 120 milions de metres quadrats.

69.1 milions de metres quadrats es pensen asfaltar.

67 camps de golf s’han planificat.

Més de 10 macroprojectes urbanístics s’han preparat.

El 15% dels habitatges són “deshabitatges”, perquè no hi viu ningú.

Un 15,1% es va apujar el preu de l’habitatge el 2005.

3 PAIs i 10 mil habitatges (miler amunt, miler avall) vol aprovar hui el nostre govern municipal segons la derogada LRAU (enllaç 1 i 2).

25 col·lectius valencians van crear el 22 de juliol de 2005 la plataforma Compromís pel Territori.

Font: Francesc Martínez, “Urbanisme depredador insostenible”, Saó, núm. 304 (març, 2006), pàg. 18-21 i Ministerio de Vivienda a través de l’agècia EFE (notícia del 20-1-2006).

tema: Calendari
etiquetes:

Trobada d'Escoles en Valencià. Les Valls del Vinalopó

Teatre Principal de Monòver. 19 hores.

temes: Cultura popular, Música ultralocal
etiquetes:

Colla de Dolçainers i Tabaleters El Terròs

Quan se senten retrunyir els arcabussos a les faldes del Sit, és que han començat les festes de Petrer. Moros i cristians com cal, que desfilen ben abillats, millor maquillats, disciplinats en la disbauxa, pels carrers petrerins. L’acompanyament pot ser una banda de música tocant marxes mores (i cristianes) o, cada vegada més, una colla de dolçainers i tabaleters, una colla que ja perd el seu nom i comença a meréixer el d’exèrcit xaramiter. Un exèrcit flanquejat per una bona percussió. I és tot: el fum de l’havà que s’escapa de la filada, l’explosió de la pólvora, la lluentor esplèndida del llautó i el ritme alentador dels timbals que ens extravia per un bosc de refilets batent l’aire a punt de neu; la festa.

Un terròs d'argentLa Colla de Dolçainers i Tabaleters El Terròs de Petrer ha contribuït a enriquir aquest inventari de música festera. En vam tenir un exemple amb el seu primer disc, «El Terròs» (1996), i a les darreries de l’any passat ens en van oferir un mostrari trepidant en un CD doble titulat «Un terròs d’argent». Marxes i marxes a balquena per a desfilar en el saló de casa o marcar el ritme sobre el volant del cotxe (amb cautela).

L’àlbum conté trenta temes. El primer disc arreplega catorze composicions festeres i el segon setze temes de música festera tradicional d’autor i arranjamentes diversos. Si en el primer podem escoltar marxes mores i cristianes, pasdobles i rapsòdies, en el segon El Terròs ens delecta amb havaneres, passacarrers, obertures, suites, danses, marxes, rumbes i valsos.

Aquest nou disc de la Colla El Terròs commemora el seu 25é aniversari. El disc ha comptat amb la col·loboració i l’acompanyament de dues entitats musicals petrerines, la Sociedad Unión Musical i l’Asociación Musical Virgen del Remedio. Des de 1980, any en què es fa fundar la Escola Municipal de Dolçaina i Tabalet de Petrer, la música popular s’ha recuperat amb força en la nostra comarca. L’Escola compta en l’actualitat amb noranta alumnes, molts dels quals s’incorporaran a la Colla El Terròs, que arrenglera en les seues files una cinquantena de músics.

I com a mostra, aquesta marxa mora: «Moros nous», de José Ángel Carmona Parra, amb arranjaments per a dolçaina d’Eliseu Garcia. Alceu el volum.

P.S.: El disc «Un terròs d’argent» el podeu trobar per 12€ a El Corte Inglés i la FNAC. El podeu acomanar també en l’adreça del grup El Terrós (canvieu [ensaïmada] per @). Us l’enviaran per correu contrareemborsament.

Casal Jaume I Coordinadora d'Associacions per la LlenguaPel futur del català

El dissabte 13 de maig, a les 20h., es presenta al Casal Jaume I de Monòver el documental “Pel futur del català: única llengua oficial”. La presentació anirà a càrrec de Ferran López, membre del Secretariat Nacional de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana). L’audiovisual es pregunta quin és el futur de la llengua catalana en el context de les llengües del món i fa algunes propostes sobre les condicions que garantirien la continuïtat de la comunitat catalanoparlant.

Llegendes del sudDemà dimecres, a les 20h., es presenta a la Casa de la Cultura el llibre Llegendes del sud, de l’alteà Joan Borja. Aquest volum, que va guanyar el 6é Premi Bernat Capó per a la difusió de la cultura popular, és un llibre de viatges, un itinerari fantàstic pels paratges del nostres llegendari popular, des de la Marina al Pinós. En el llibre s’inclouen tres llegendes monoveres: la tràgica història de Bartolico, mort a Almansa el 1707, que va donar nom a un carrer; la cova del lladre de les Canyades De Don Ciro; i el succeït de Fèlix, l’«home del llamp», a qui, estant en el porxet de Santa Bàrbera enmig d’una tempesta, el llamp va socarrimar però no va matar.