cròniques ultralocals

Quan s’alça la ponentada, quan aquest vent cabut i destarotat s’entaula, quan es fa l’escampadissa de les teules revolades, les persianes toquen l’acordió i les antenes pentinen l’aire amb el seu udol llastimós. Quan es fa el bolic dels salicorns arutlats en cada cornial i el cel es mostra agranat, rutilant i desafecte com una pupil·la sense parpelles, me’n recorde d’aquesta dita nostra tan extremada. Tantes guerres que ens van venir d’aquell costat… Talar, afogar, barrejar: el saqueig, l’incendi i la mort venien de ponent.