cròniques ultralocals

Amb motiu de la celebració del tres-cents aniversari de la Batalla d’Almansa i de la pèrdua dels Furs, s’han organitzat diversos actes, recordatoris i jornades de reflexió i de debat. D’entre tots, n’hem seleccionat uns pocs, els que ens han arribat o ens han semblat destacables pel seu interés o originalitat.

A Petrer…

Comencem a la veïna Petrer, on, sota l’epígraf “Almansa, 1707-2007. 300 anys per les llibertats nacionals”, s’han dut a terme un seguit d’actes de gran nivell. La Regidoria de Cultura i Patrimoni que dirigeix Vicent Brotons acaba la legislatura amb un conjunt d’events que resulten un colofó brillant a dos anys de programació cultural de gran interés, d’una elevada qualitat i d’una coherència nacional, molt difícil de trobar per aquestes valls meridionals.

La programació s’encetava el 16 de març amb la inauguració de l’exposició de contingut històric “Almansa 1707. Després de la batalla”. El mateix mes de març va tenir lloc la conferència de Joan Francesc Mira que va servir per a presentar una edició especial encarregada per l’Ajuntament de Petrer a l’editorial Bromera del seu llibre Almansa 1707. Després de la batalla. El 23 del mateix mes Al Tall presentava al Teatre Cervates la reposició de la seua cantata Quan el mal ve d’Almansa amb la participació del dolçainer petrerí Eliseu Garcia. Un dia abans, María del Carmen Irles va pronunciar la conferència “Seqüeles d’Almansa: els decrets de Nova Planta i els canvis en l’administració valenciana”. Finalment, demà, dia 25 d’abril, actua el grup Ternari a l’església de Sant Bertomeu on tocarà peces de J.B. Cabanilles.

A més a més, la Regidoria de Cultura ha editat un fullet de 32 pàgines -la il·lustració superior correspon a la seua portada-, que conté el guió dels actes juntament amb els següents articles d’estudiosos vinculats a Petrer:

  • “Petrer 1707-2007: La memòria històrica dels valencians” (Brauli Montoya)
  • “Petrer en la Guerra de Sucesión(1700-1714)”(Concepción Navarro)
  • “Maulets i botiflers a les Valls del Vinalopó” (Tomàs Pérez)
  • “Manifest en record de la derrota d’Almansa” (Extracte del tríptic editat a València el 1977)
  • “Quan el mal ve d’Almansa” (textos de la cantata d’Al Tall)

Les alimares d’Albaida

L’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida proposa el projecte Ací estem. La proposta que fan és que a les 12 de la nit del 24 d’abril, encenguem llums en llocs elevats com si es tractara dels senyals de foc de les antigues alimares o torres de vigilància. És una manera de manifestar que els valencians, 300 anys més tard, encara continuem existint. A continuació podeu trobar una animació que han preparat i que m’ha enviat Pepa Guardiola. Per a vore-la, cal que connecteu els altaveus i que cliqueu damunt de la imatge. El projecte Ací estem compta també amb aquest blog de Vilaweb i amb aquest vídeo.

A Otos han fet la pedra de Basset

A Otos -el poble dels rellotges de sol-, hi havia una pedra a la plaça del poble. Una pedra que tant servia per a descansar una estona, com per picar espart. Aquesta pedra l’anomenaven la pedra de Basset. L’escriptor Joan Olivares vol pensar que aquesta pedra al·ludeix a Joan Baptista Basset, l’heroi maulet, i va proposar que es col·locara una nova pedra que parlara del renaixement dels valencians. “Renadiu” és la paraula que va trobar per anomenar el rebrot dels valencians 300 anys després de la desfeta. La pedra és ara un rellotge de sol però, millor serà que vos ho conte Joan Olivares mateix en aquest text que ens ha deixat, juntament amb les imatges (cliqueu damunt per a engrandir-les): La pedra de Basset.

I a Almansa, la batalla

A Almansa han posat en marxa durant tot l’any un ambiciós programa d’actes culturals i lúdics per a celebrar el 300 aniversari del 25 d’Abril. La culminació d’aquests actes tindrà lloc hui, amb el concert d’Al Tall i el cap de setmana que ve amb la recreació de la batalla amb atrezzo d’època.

temes: Cultura popular, Llengua ultralocal
etiquetes:

A Youtube es pot vore el vídeo del programa que l’espai Arrels de Punt 2 va dedicar a la zona valencianoparlant del Carxe l’hivern del 2006. La monovera Ester Limorti, autora juntament amb Artur Quintana de l’estudi El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, hi va fer de guia.

El Carxe

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo

tema: Calendari
etiquetes:

A les 12 hores, a la Casa de la Cultura de Monòver, es presenta la traducció al català de llibre d’Azorín Agenda. La traducció ha anat a càrrec d’Emília Martínez, tècnic de normalització lingüística de l’Ajuntament de Monòver. L’edició l’han patrocinada l’Ajuntament de Monòver i la Caja de Ahorros de Mediterráneo (CAM), propietària dels drets d’autor de l’escriptor monover i gestora de la Casa-Museu Azorín de Monòver, situada a la casa pairal de la família Martínez Ruiz. Tal i com ocorre en la primera edició de la Biblioteca Nueva, el volum azorinià anirà il·lustrat amb fotografies procedents dels arxius de la Casa-Museu Azorín, Rafael Poveda i la impremta Viuda de Manuel Vidal.

Aquesta és la primera traducció al català d’una obra de l’escriptor, una obra d’estampes monoveres escrita en la seua darrera etapa vital, l’any 1959. Com diu la dedicatòria:

Este es un libro íntimo; es una Agenda; es un libro para mí. No voy yo, naturalmente, a ponerle el mismo título que Marco Aurelio al suyo. Consigno aquí muestras de cariño y -muy pocas- de desvío. Considérese -y no otra cosa- el deseo vehemente de concentración, depuración, al término de tantas experiencias literarias, al término de una vida.

Azorín.

Madrid, 1959

tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

Memorial

Una dona travessa una autovia amb un ramell de flors, passa els dos carrils, salta l’empara de la mitjana i s’endinsa pels baladres. Vol enganxar el ram i, mentre ho fa, s’engega el record i, amb ell, la narració. Un ram de flors és el títol d’aquest conte de Joaquim Gonzàlez Caturla publicat al recull col·lectiu Escriure el País. Aquesta imatge suggeridora i inquietat de la dona que desafia el trànsit embogit i indiferent, obri i tanca el relat d’una vida. Com altres vides arranades o trencades que s’amaguen darrere de cadascuna d’aquestes ofrenes florals que sorgeixen sobtadament en una vorada de carretera.

Aquestes vacances he rodat per carreteres murcianes i manxegues i també, aquí i allà, s’apareixien aquestes fites funeràries. En un voral, agarrades a una barrera, al costat d’un molló, un ram de flors, flors fresques, ja pansides, o definitivament mortes. De vegades en un gerro, altres voltes dins d’una botella de plàstic o, sintètiques, abraçades a un arbre, quasi eternes. Un recordatori, un senyal de dol, just en el punt en què l’ànima abandonà el cos.

A Monòver també hi ha un d’aquests memorials. Es troba en la cantonada del camp de futbol, enfront del camí de l’Escorxador. Un ram de flors i una placa de marbre. Tal vegada invisibles ja per als autòctons, no per a qui un any darrere de l’altre, canvia el ramell… durant 48 anys! “Aquí falleció en accidente Salvador Bailén Beltrán el 11-10-1959.” La placa s’ha trencat per una vora, ha superat les remodelacions que ha patit la paret on la van clavar un dia. Sempre he sabut que hi era. Ara l’he vista.

Al fotògraf Diego Caballo també el va impressionar aquest ritual. Tant, que es va dedicar durant tres anys a buscar aquestes ofrenes i a retratar-les. El resultat del seu treball és “Flores en el arcén”, una exposició de trenta fotografies en blanc i negre disparades en diferents punts quilomètrics. L’últim d’aquests punts, el punt i final, va ser el marge de la carretera on va morir el seu fill de 29 anys.

Extres:

“Flores en la carretera, “ per Sebastián Díaz, publicat a Al margen.net. Revista de Literatura (maig, 2004)

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

La novetat d’aquestes eleccions municipals serà, de totes totes, la influència que els mitjans digitals poden tenir sobre els internautes monovers. Repassem-los.

Batalla a ultrança en camp clos cibernètic

A hores d’ara el camp de batalla s’organitza d’aquesta manera: el candidat socialista Paco Picó disposa de pàgina de campanya i de blog personal, igual que Salvador Poveda, que compta, amb un diari personal i amb la pàgina oficial del seu partit, als quals s’afig Monóvar Digital, pàgina informativa de bandera panamenya (no hi ha autoria explícita darrere dels escrits que publica, ni raó social), però clarament vinculada al candidat popular i actual alcalde; més la pàgina del consistori.

Ciudadanos de Monóvar, partit que s’estrena en el panorama polític municipal, tira de siti web des de la seua fundació i compta amb l’ajuda de Monòver Punto Com, pàgina informativa regentada pel seu cap de llista, Luis Andrés Pastor.

Mentrestant, Esquerra Unida té obert un blog a Blogger, amb poca activitat recent.

Pel que fa als gestors de contingut, mentre Paco Picó i Esquerra Unida han buscat un allotjament en Blogger, Poveda organitza el seu blog amb un WordPress instal·lat en un servidor.

De moment, aquests són els espais virtuals des dels quals podrem seguir la batalla -a ultrança i en camp clos cibernètic-, per l’alcaldia monovera. Si en coneixeu d’altres, feu-nos-ho saber a través dels comentaris.

Primer trencament de llances

La campanya electoral ha començat ja al ciberespai amb la primera batussa registrada entre els participants en la lliça electoral. Ha estat a propòsit de la presentació de la candidatura popular al restaurant del Casino de Monòver. El camp de batalla digital l’han constituït dues plataformes internàutiques, d’una banda Monóvar Digital, de l’altra, Monòver Punto Com. La picabaralla la podeu seguir en aquests enllaços: 1, 2, 3, 4, 5.