Cartell de Ramon Casas (1898)

La fàbrica d’Anís del Mono, a Badalona, l’han declarada patrimoni històric. Les instal·lacions de la destil·leria fundada pels germans Bosch l’any 1868 contenen importants elements arquitectònics de tipus modernista, especialments la sala de destil·lat, les oficines i l’arxiu. De fet, aquesta fàbrica forma part de les rutes turístiques de la ciutat.Però no és l’arquitectura l’única relació que aquesta llegendària marca té amb l’art, també ho són els cartells publicitaris que van dibuixar, entre d’altres, el pintor modernista Ramon Casas. Un dels seus cartells és el que il·lustra aquesta entrada.

L’Anís del Mono també és un prototip de màrqueting i del que ara s’anomena packaging, és a dir, el disseny dels embolcalls dels productes. En aquest sentit, sembla que el disseny de la botella es va fer pel procediment d’engrandir un flascó de perfum fins a fer-lo capaç d’encabir un litre de destil·lat. D’altra banda, els motxilleros monovers també van saber trobar-li un ús artístic a l’ampolla dels Bosch: rascant-la per marcar el ritme de l’«Entra, entra, motxillero».

Pel que fa a l’etiqueta i al nom, hi corren tot de llegendes sobre el seu origen. Una d’elles assegura que els anissos es demanaven a mitjans del segle XIX dient “posa’m un mono“, que seria l’apòcope de Monòver, a causa de la fama dels nostres anisats.

De fet, Azorín certifica en el capítol “Aguardientes” del seu llibre Agenda la fama de l’anís de Monòver: “Dieron renombre a Monóvar, en tiempos, sus aguardientes; prosiguen, con brillantez, su tradición. Compiten con las grandes creaciones de Badalona, de Chinchón, de Cazalla, de Rute.” Assegura també que en qualsevol taverna de Madrid solia demanar “un Monóvar” i “enseguida nos ponían en el cinc una copita -con recio fondo- de nuestro anís”.

Els Bosch haurien aprofitat el nom genèric popular del producte per a batejar el seu anís. Una variant de la versió anterior diu que l’anís de Monòver es va fer famós arran d’una epidèmia de còlera que va assotar Espanya durant aquells anys. Els monovers n’haurien quedat indemnes a causa de la protecció que els havia donat el consum d’anís. A partir d’aquí s’hauria anomenat aquest destil·lat “un mono”.

Una altra versió perfectament compatible amb l’anterior, vol que el “mono” al·ludesca a les teories de Darwin que s’estaven popularitzant aleshores. Si la humanitat prové del mono, doncs posem-li un nom simiesc al nostre anís, pensaren els Bosch. La cara de la mona seria una caricatura del mateix Darwin en persona. El lema que exhibeix el simi, diu: “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. La suposada caricatura del naturalista anglés (d’altres creuen que escarneix el rostre d’un competidor dels Bosch) ha fet pensar en un possible antidarwinisme dels germans badalonins i circula com una historieta per a explicar el creacionisme a classe.

Finalment, “Anís del Mono” és el títol d’un conte de Quim Monzó recollit en el llibre L’illa de Maians. El relat és una història d’intriga “triangular”, el triangle el formen una botella d’aquest anís, el seu propietari-libador i la criada d’aquest, suspecta de trascolar d’amagat el contingut de l’ampolla. El desenllaç, dramàtic i inesperat, pur destil·lat Monzó.

Enllaços interessants:

• A part dels que hi ha escampats pel text, al web badaloní MICACOWEB teniu una història completa de la marca.