El Penó de la Conquesta i l’escut de Monòver quadribarrat
Ens afegim a la proposta de Vicent Partal (i fem nostres les precisions de Vicent Baydal) de publicar una entrada commemorativa del naixement de Jaume I, el vuit-cents aniversari del qual es va celebrar el passat dissabte, dia de la Candelera.
La Vall d’Elda, 11-1265
Foto: La Vall d’Elda vista des del castell de Monòver. Els punts rojos indiquen la situació dels castells d’Elda i de Petrer. A l’esquerra de la imatge apareix la serra de Camara (nord), frontera amb el Regne de Castella des del 1304. Darrere del castell de Petrer es veuen les serralades que marcaven la línia Biar-Busot, la frontera amb el Regne de València durant el regnat de Jaume I. Cliqueu damunt de la imatge per a fer-la (molt) més gran.
413
«E moguem d’aquí e anam a El·la e no albergam dins la vila, per ço quant los sarraïns encara no s’eren ben renduts a don Manuel, de qui eren. E enviaren-nos a pregar que hom no els talàs ne els faés mal, e que ells farien a nostra voluntat. E vengren a nós que els déssem porters e hòmens que els guardassen llur horta, que no els faés hom mal, e faem-ho.
414
E enviam sempre un missatge a Petrer que En Jofré havia perdut, e tantost vengren dos dels vells a nós, e un jueu que hi estava en temps d’En Jofré, e els sarraïns no l’havien negun mal feit, e parlam ab ells que retessen lo castell a nós, e nós que el retríem a En Jofré. En dixem-los que els faríem atendre les convinences que havien amb lo rei de Castella e ab En Jofré. E ells responseren-nos que per lo mal capteniment que feïen d’ells s’eren llevats, e si nós los juràvem que els retenguéssem per a nós, que ens retrien lo castell mantinent, mas que havien paor d’En Jofré. E nós responsem-los que d’esta cosa los faríem nós ben segurs, que les cartes primeres los faríem atendre ans que nós los retéssem a En Jofré: car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell. E sobre açò, dixeren que s’entrarien acordar, e que ens respondrien al vespre. E tornaren a nós prop del sol post, e dixeren que, pus nós tant ho volíem, que farien a nostra voluntat. En quan venc al matí anam-nos-en denant ells ab nostres cavallers, e faem pujar als hòmens d’En Jofré nostre penó al castell, e lliuram-los lo castell.»
[Jaume I, Llibre dels fets, cap. 413-414]
Si llegiu entre línies comprovareu que Jaume I i la seua host feien la faena bruta a Alfons X de Castella, gendre del Conqueridor. Observareu que feien una tasca de pacificació del territori, no exactament de conquesta, ja que aquestes terres, llavors dins el Regne de Múrcia, havien estat ocupades militarment pels castellans (ca. 1245).
Els súbdits d’En Jofré, tal i com relata el Llibre dels fets, voldrien retre homenatge a Jaume I i esdevenir els seus vassalls per tal de fugir dels excessos dels seus amos castellans, un tracte que el Conqueridor no pot acceptar “car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell.”
Passats els anys, seria el seu nét, Jaume II, qui incorporaria les nostres valls a la Corona d’Aragó; la frontera s’establia, per fi, en les crins de les serres de Camara i de Salines i l’antic límit del Maigmó es trasllada, des de llavors, allà on desemboca el Segura.
El jueu que viu entre musulmans i que ix a parlamentar amb el Conqueridor juntament amb els dos vells, s’ha posat en alguna ocasió com a exemple de convivència pacífica entre religions: “e els sarraïns no l’havien negun mal feit”.
Finalment, les quatre barres del Penó de la Conquesta, el mateix que va onejar al castell de Petrer aquell dia de novembre de fa set-cents quaranta-quatre anys i l’escut quadribarrat de Monòver, mostren aquesta continuïtat històrica que celebrem enguany i, de passada, l’absoluta valencianitat de la senyera quadribarrada, desblavada i capidescoronada.
Amb aquest post recordem, doncs, l’efemèride jaumina amb el mateix esperit que l’historiador Vicent Baydal:
No com a remembrança de les seues conquestes, sinó com a commemoració d’uns fets històrics que donaren peu a la formació d’uns territoris definits, d’una comunitat lingüística, d’uns ordenaments jurídics i d’unes identitats col·lectives que ens han acompanyat d’una forma o d’una altra (canviants, però basades en aquelles estructures) fins als nostres dies.
Per a saber-ne més: Deixant de costat la bibliografia més especialitzada, el lector interessat pot trobar informació accessible als llibres de Josep-David Garrido Valls: Jaume I i el regne de Múrcia i La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II, tots dos publicats a Rafael Dalmau Editors.
També hi ha un quants articles interessants del mateix Garrido, de Maria Teresa Ferrer, Carmel Navarro i Carmen Blasco al número 6-7 (2004) de la Revista del Vinalopó dedicat als 700 anys del Tractat de Torrellas (1304).
Finalment, hi ha també dos volums de la col·lecció L’Algoleja, editada pel Centre d’Estudis del Vinalopó, que s’ocupen indirectament de la qüestió, es tracta de Castillos y torres del Vinalopó, coordinat per Gabriel Segura i José Luis Simón i publicat l’any 2001; i l’estudi de Miguel Ángel González Hernández Musulmans, jueus i cristians a les terres del Vinalopó (2002).
