Qualsevol política, també l’educativa es mostra en les intencions, l’interés i les prioritats. Aquí teniu dues pistes per fer-vos una idea:

• Una empresa privada propone al equipo de gobierno construir un gran colegio bilingüe (Información, 27-5-2008)
• Padres y madres se concentran para denunciar la falta de plazas de Infantil (Información, 7-6-2008)

Ah! I la culpa no és de Zapatero, sinó de qui té les (in)competències en educació. L’educació infantil és cosa dels ajuntaments¹ i de les conselleries. Quant a fer de l’etapa infantil una etapa obligatòria, tal i com suggereix el regidor, caldria replicar dues coses.

Primer, que no hi ha uns criteris unànimes en el món de la pedagogia respecte dels avantatges d’aquesta opció. Els països escandinaus, per exemple prefereixen que els xiquets es queden a casa amb els pares fins als sis anys i donen totes les facilitats perquè això siga possible. Llegiu els arguments en contra:

• L’escola, a partir dels sis

Segon, Catalunya està a punt d’aprovar una llei d’educació que vol fer obligatòria l’etapa de 3 a 6 anys. Ningú s’ha atrevit encara a fer obligatori el tram de 0 a 3 anys². Siguen vostés els pioners o és que no els arriben a tant les “competències”?

Finalment, ja havíem parlat de la qüestió anys enrere. La realitat és fotudament cabuda.

• Natació i educació
• Incompetències autonòmiques

1. Tenen escoles infantils municipals: el Pinós, Salines, Petrer, Alacant, Guardamar, Alcoi, Elx… [tornar]
2. L’esborrany de la Llei d’Educació diu això en la pàgina 22: “És per això que la Llei declararà l’obligatorietat de l’educació en el segon cicle de l’educació infantil, en l’educació primària i en l’educació secundària obligatòria, és a dir, un mínim que va des dels 3 anys fins als 16.
   No s’ha d’oblidar en cap moment l’impuls decidit cap a l’extensió del primer cicle de l’educació infantil, amb criteris de màxima qualitat educativa”[tornar]