cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Si hi vols anar, passa’t pel Casal Jaume I. Més informació aquí. Objectius de la manifestació i adhesions: aquí.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

La magnitud de la depredació urbanística al País Valencià:

Depredació urbanística

542.000 habitatges nous visats de 1999 a 2004.

100.200 habitatges estan previstos en 122 plans urbanístics que afecten 98 municipis i ocupen 120 milions de metres quadrats.

69.1 milions de metres quadrats es pensen asfaltar.

67 camps de golf s’han planificat.

Més de 10 macroprojectes urbanístics s’han preparat.

El 15% dels habitatges són “deshabitatges”, perquè no hi viu ningú.

Un 15,1% es va apujar el preu de l’habitatge el 2005.

3 PAIs i 10 mil habitatges (miler amunt, miler avall) vol aprovar hui el nostre govern municipal segons la derogada LRAU (enllaç 1 i 2).

25 col·lectius valencians van crear el 22 de juliol de 2005 la plataforma Compromís pel Territori.

Font: Francesc Martínez, “Urbanisme depredador insostenible”, Saó, núm. 304 (març, 2006), pàg. 18-21 i Ministerio de Vivienda a través de l’agècia EFE (notícia del 20-1-2006).

www.flickr.com

Aquesta setmana han començat a derrocar la casa pairal de la família Pérez, al carrer Sant Josep número 8. Aquesta casa, una de les de més solera del poble, pertany encara als hereus d’una antiga i acabalada nissaga familiar que el 1772 comptava amb un escrivà, Josep Pérez, i que en el segle XIX va donar noms il·lustres, com el de Don Ciro Pérez, el seu fill, també anomenat Ciro, José Pérez Payà o Miguel María Pérez. La tipologia dels balcons (ja desapareguts) i la situació (en el carrer on estava l’hospital, fundat a la fi del segle XVII), fan pensar que es tractava d’un dels pocs exemples de casa benestat monovera del díhuit. José Pérez Rico, segurament el darrer habitant de la casa, en va fer una semblança en el número del programa de festes de 1996. Una semblança que incloïa aquest sentit poema elegíac que no puc evitar de transcriure:

Tengo en casa dos patios
con una fuente,
dos enormes palmeras
en donde duermen
mas de mil gorriones
cómodamente.
Dos salones de baile,
cuadras, bodegas,
más de cuarenta estancias
y una escalera
con tabicas floridas
y rojas huellas.
Por salitas y salas
vagan la sombras
de diez generaciones
de negras togas
fagines y birretes
de bellas borlas.
Las campanas cercanas
con voz de plata
cruzan la calle
y llegan a mi ventana
batiendo el puro aire
con sus mil alas.
Misteriosa y tranquila
la biblioteca,
puertas de cuarterones,
finas maderas,
libros de muchas artes
y muchas ciencias.
La grandeza del mundo
historias, cuentos,
poesía, ensayos
los vericuetos
de mil vidas de esfuerzo
y sufrimiento.
Por todo vaga siempre,
mi dulce madre
tu figura encorvada
que fue tu talle
ayer airoso, esbelto
frágil mas tarde.
Ay vencejo vencejo
que el cielo hiendes,
el azul desleído,
y el bosque verde
cazador de insectos
y amaneceres.
Como yo soy labriego
y algo poeta
gusto el mosto, el aceite,
la hierba buena
y el cocer tortas bobas
y madalenas.

Que también hay en casa
horno de leña,
amasador de pastas
y chimenea
donde dorar al fuego
lo que se quiera.
En las noches de invierno
nos divertía
asar sobre las brasas
mil chucherías
contar viejas historias
y fantasías.
Arde el pino oloroso,
chisporrotea
y con las chispas huye por la azotea
siglos de bosque virgen
y viejas cepas.
Nadie en la calle mía
me reconoce
dos palomas se arrullan
la vida corre
llamo suave a la puerta
nadie responde.
¿Donde va mi galera?
sus percherones
baten la espesa niebla
la oscura noche
y veloces se pierden
siempre al galope.

Descanse en pau i esguellem una altra pàgina de l’àlbum del patrimoni monover.

Aquí teniu la galeria completa.

Documentació: Autors i personatges de Monòver i Enciclopedia de Monóvar, de José María Roman.

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Manuel RivasLa frase del dia l’ha escrita Manuel Rivas en la seua columna de hui en El País: “El esplendor”. Parlant dels corruptes marbellencs ha confegit un article prenyat de metàfores punxegudes: “La gran corrupción no se adapta al territorio. Al contrario. La mete en el saco. Lo convierte en un gran cromatóforo.” Cromatòfors semblen ser els pigments que usa el polp per a camuflar-se. “És el territorio lo que cambia de color. Así que lo que vemos es la corrupción del paisaje, pero no a sus corruptores. La mirada se acostumbra al crimen catastral como se acostumbra a considerar placentera la visión de una naturaleza muerta, ese cuadro que al final devora a los huéspedes, a los anfitriones y a la casa.” Genial. Continua i acabe ja, o m’acusaran de plagi. “Si uno ve a un ponente de Urbanismo a caballo por la calle puede sospechar que es un corrupto. BicicletaPero si circula con una manada de cien alazanes purasangre llegaremos a la conclusión de que es un amante de los caballos. Sospechamos de un concejal si aparece con una gran berlina. La corrupción nunca va en bicicleta. Si de repente se presenta en helicóptero, no pensaremos en corrupción, sino en una todavía innombrable elevación de status.” Corruptes en bicicleta? Mai.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

PGOU Monòver-Manifestació 25 de febrer

Per motius que no vénen al cas, llig amb retard tot de premsa que se m’amuntona al revister. No ha sigut, doncs, fins a hui que fullege l’exemplar del diari Avui del diumenge passat i em trobe aquesta imatge de l’agència EFE, feta per Kai Försterling en la manifestació organitzada a València per la plataforma Compromís pel Territori el passat 25 de febrer, i de la qual ens havíem fet ressò en una entrada anterior. La senyora que enarbora la pancarta no la conec, em fa la impressió que es tracta d’una nouvinguda (una «forastera», diríem, emprant l’argot monover) i com a nouvinguda, més disposada, segurament, a estimar-se allò que nosaltres ja ni veiem: la bellesa del nostre paisatge. Ens passa com aquells matrimonis que, el dia que celebren les Noces d’Argent, ja fa anys que van oblidar el color dels ulls del seu cònjuge. La foto que la manifestant mostra al fotògraf està feta, si no m’equivoque, des dalt del barranc de Caseta. La persona, el lema, el paisatge… Aquesta monovera inconeguda ens envia un missatge emocionant.

Enllaços: