cròniques ultralocals

Quan s’alça la ponentada, quan aquest vent cabut i destarotat s’entaula, quan es fa l’escampadissa de les teules revolades, les persianes toquen l’acordió i les antenes pentinen l’aire amb el seu udol llastimós. Quan es fa el bolic dels salicorns arutlats en cada cornial i el cel es mostra agranat, rutilant i desafecte com una pupil·la sense parpelles, me’n recorde d’aquesta dita nostra tan extremada. Tantes guerres que ens van venir d’aquell costat… Talar, afogar, barrejar: el saqueig, l’incendi i la mort venien de ponent.

L’any que es posava en marxa Ultralocàlia, arribava a les llibreries un volum il·lustrat: Oficis tradicionals valencians, publicat per l’editorial Tàndem. Els autors, Abel Soler, Ramon Yago i Rafa Jordà, estudien els següents oficis tradicionals: ceramista, torroner, palmerer, almasserer, cerer, paperer, esparter, pastisser, vidrier, granerer, pastor, llaurador, teixidor, moliner, pedrapiquer, artista faller, xocolater i coeter. De cadascun dels oficis es mostra l’exemple d’un menestral i d’un poble. En el cas de la ceràmica, Manises; si és el torroner, de Xixona, és clar 1. En cada capítol se’ns fa un repàs de la història, les tècniques, la matèria primera, les eines, els processos d’elaboració. El text s’acompanya d’un bon grapat d’il·lustracions de gran format.

El capítol dedicat al picapedrer es titula “L’art de traure i picar la pedra a Monòver” i parla de les pedreres de la Pedrera, l’Almorquí i la Cavarrasa; del procés d’extracció de la pedra amb la maça, la falca i el perpal; de la transformació de la pedra als tallers; de les principals obres eixides de Monòver. També es publiquen unes fotos de les pedreres, del picapedrer Juan López treballant i de les cases del carrer País Valencià més emblemàtiques: la Casa de les Boles i la de Carlos Tortosa.

 

Fitxa completa: SOLER, Abel/YAGO, Ramon/JORDÀ, Rafa, Oficis tradicionals valencians, Tàndem Edicions, 2004.

  1. La llista completa d’oficis i pobles és aquesta:Ceramista: Manises; torroner: Xixona; palmer: Elx; almasserer: Muro d’Alcoi; cerer: Albaida; paperer: Banyeres de Mariola; esparter: Atzeneta d’Albaida; pastisser: mestre Mora d’Ontinyent; vidrier: l’Olleria; granerer: Torrent; pastor: Morella; llaurador: l’Alcúdia; teixidor: Alcoi; moliner: Requena; pedrapiquer: Monòver; artista faller: València; xocolater: la Vila Joiosa; coeter: Godella. [tornar]

temes: Cultura popular, Donotes i homenots
etiquetes:

Joan Pellicer

La notícia de la mort sobtada de l’etnobotànic Joan Pellicer, s’escampava al llarg del dia per tots els àmbits (1). En la nota que ha publicat la seua editorial, Edicions del Bullent, podeu conéixer la seua biografia i els seus llibres (2). Kikirikú també li ha dedicat una entrada del seu blog (3).

temes: Animals i plantes, Cultura popular
etiquetes:

Ametler florit

Aquest dia se celebra la Purificació de la Marededéu. El costum catòlic festeja la diada amb una missa, en el transcurs de la qual, s’encenen unes espelmetes. Aquests ciriets són el símbol de la puresa i, quan acaba la celebració, els fidels els porten a casa perquè els protegisquen de qualsevol desgràcia. Tan bon punt es tornen a encendre, la protecció s’activa, talment com el tallafocs de la computadora que ens salvaguarda dels virus informàtics. La nostra dita popular diu que: Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora. La Candelera coincidix molts anys amb la florida dels ametlers: eixe miracle anual que ens renova la fe en l’existència.

temes: Calendari, Cultura popular
etiquetes:

Ametler florit

Aquest dia se celebra la Purificació de la Marededéu. El costum catòlic festeja la diada amb una missa, en el transcurs de la qual, s’encenen unes espelmetes. Aquests ciriets són el símbol de la puresa i, quan acaba la celebració, els fidels els porten a casa perquè els protegisquen de qualsevol desgràcia. Tan bon punt es tornen a encendre, la protecció s’activa, talment com el tallafocs de la computadora que ens salvaguarda dels virus informàtics. La nostra dita popular diu que: Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora. La Candelera coincidix molts anys amb la florida dels ametlers: eixe miracle anual que ens renova la fe en l’existència.