cròniques ultralocals

Bill GatesCom que en sentirem, durant aquest any, moltes del mateix color sobre aquest personatge, va bé de llegir punts de vista alternatius, com el de Benjamí Villoslada a Bitassa a Lloure.

Afegitó del 15-5-2006: I per a arredonir, llegiu també aquesta entrada de Bitassa a lloure.

M’acaba d’arribar via sindicació aquesta entrada del blog de Felipe Zayas en què anuncia la publicació de dos articles seus sobre l’ús didàctic dels blogs. Un d’ells, aquest, es pot descarregar en versió pdf. Només l’he pogut fullejar surfejar amb l’Adobe Reader, però m’ha semblat carregat d’idees suggeridores. Interessarà especialment als col·legues d’Escoles en Xarxa.

tema: Informàtica i internet
etiquetes:

AbiWord Open Source

Instal·le l’AbiWord, s’executa i se’m mostra aquest missatge, que vos apegue perquè vos feu una idea del significat de la noció de codi obert i programari lliure:

Gràcies pel vostre interès en aquest llançament de l’AbiWord!

—- Quant a l’AbiWord

L’AbiWord és un processador de textos de “codi obert”. (Per a saber més coses sobre el concepte de codi obert aneu a http://opensource.org.)

Com que l’AbiWord és codi obert, es pot distribuir gratuïtament i està disponible perquè l’utilitzi qualsevol persona, sense restriccions. Amb l’AbiWord no cal preocupar-se per la pirateria. Us animem a fer-ne tantes còpies com vulgueu i a donar-les als vostres amics i coneguts.

Tingueu en compte que l’AbiWord no és “programari de prova”. No teniu cap obligació moral ni legal de pagar a ningú pel dret a utilitzar aquest programa.

Si no esteu familiaritzats amb aquest tipus de programari, podeu estar segurs que no hi ha cap inconvenient. L’AbiWord és gratuït, i sempre ho serà. Ha estat desenvolupat de manera pública, per membres de la comunitat de programari d’arreu del món, que es comuniquen i col·laboren junts a través d’Internet.

Si necessiteu qualsevol tipus d’ajuda us podeu adreçar als fòrums de Softcatalà – http://www.softcatala.org

I Jornada d'Escoles en XarxaFaig voltes per la sala i em situe dins d’un rogle, en òrbita amb altres companys al volant d’un astre imaginari. Intercanviem impressions: un està convençut que ho fa malament, l’altre pensa que ni bé ni malament, que en un projecte nou com és Escoles en Xarxa, tothom aprén sobre la marxa, a base de provatures i correccions, que es tracta d’un instrument de comunicació que hem d’adaptar a les nostres condicions de treball. D’altra banda, cadascú de nosaltres ensenya en un context escolar diferent: n’hi ha que són interins i no tenen la seguretat que la seua faena tindrà continuïtat. Uns altres usen Escoles en Xarxa com a mitjà d’expressió i d’intercanvi en l’aula d’integració, d’altres, en canvi, han inserit l’ús dels blogs en una assignatura de premsa; uns darrers, centralitzen en la seua persona tota l’activitat periodística del centre i una part la canalitzen a través del blog. Aquests es queixen que van atabalats i no veuen que es consolide el projecte ni que d’altres companys s’hi afigen. La por als nous mitjans influeix també, comentem. “A què porta tot això dels bits, si disposem de paper?”, pensen molts col·legues. Paper i bits, són dos mitjans que conviuran presumiblement durant molt de temps encara. Una cultura vital ha d’estar present en els dos. I la cultura catalana, com apuntava algú, per sort, sembla haver agafat aquest tren puntualment. En aquest sentit alguns referien el “plus” de prestigi afegit, que dóna (molt discutible si voleu) el fet que el Departament de Català treballe amb blogs, correctors ortogràfics, processadors de textos, diccionaris en línia i dispose de pàgina web, mentres uns altres s’entesten a fer que els alumnes presenten els treballs escrits a mà (per allò de la bona cal·ligrafia, etc.). Finalment Josep Bantulà, del Costa i Llobera, pren nota de tot i ens fa de portaveu. Mentrestant, els informàtics de Vilaweb apunten tot de suggeriments tècnics: un cercador en la portada, possibilitat d’interaccionar amb la pàgina d’Escoles des de diversos ordinadors alhora, implementació de wikis per a dur a terme treballs col·lectius, creació de sales de xat per a l’intercanvi entre escolars, d’un fòrum (“cafeteria” li diuen) per al professorat. Arriba l’hora de la posada en comú. Cada portaveu va exposant les conclusions. Els resultats se’ns passaran més tard. Són dos quarts de tres passades i ja perd el tren. Quan isc encara Josep Bantulà m’allarga la seua adreça de correu i em convida a organitzar algun intercanvi entre els seus alumnes i els meus. La cosa promet de veritat: una escola concertada innovadora i un centre públic que des de fa 6 anys intenta fer-se un lloc a Elda, zona castellanoparlant del País Valencià.

Taxi de BarcelonaSalte al carrer Diputació i ature a l’aire un taxi. Cap a Sants. El taxista resulta ser valencià: “Vosté és valencià?” Quaranta anys després les erres finals encara sonen com el primer dia. “Provinc de Banyeres”. “Home, Banyeres de Mariola, on naix el Vinalopó, terra de teixidors i paperers”. “Sí, la família tenia una fabriqueta tèxtil, però la cosa no marxava, la vam vendre i ens en vam venir ací. ” …El tren pega dues sacsejades i comença a rodar. Sobreïx de gent. Les falles, supose, i és divendres, i algú farà pont el dilluns. El comboi marxa per la via Augusta cap avall, devers a Tarraco, s’aturarà del tot a Lorca, al Regne de Múrcia. Els catalans de Múrcia que adés parlen català, adés castellà, amb “adéus”, “mercis” i tota la pesca… Me’n recorde de María José, alumna universitària, de Iecla, que al final d’una classe se m’acosta i em diu que els seus pares són catalans. Jo, una mica estranyat li demane si és que li han parlat en castellà. Em diu que són catalans de Múrcia, que es van criar a Catalunya, però van tornar al poble. Són “vers catalans”? Ells se’n consideren. Vint-i-quatre hores ben aprofitades, pense, i clique “publicar”. Allà va l’ampolla amb el missatge: cap a la blogosfera.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.

Laia Martín Escoles en Xarxa Carme Alcoverro i Vicent Partal

Diari de l'Escola

Per fi arriba el torn del periodisme digital. Laia Martín ens fa un repàs per tots els blogs actius mentre els seus responsables es presenten i expliquen com es van afegir a Escoles en Xarxa. Ens anem coneixent una mica més. Al final del repàs, Assumpció Maresme, de Vilaweb, i Josep Maria Foix, responsable de Diari de l’Escola, diuen la seua. Maresme proposa que es munte una llista de correu o algun mecanisme semblant que facilite que els responsables dels blogs de centre mantinguen un contacte permanent. J.M. Foix explica els objectius de Diari de l’Escola: facilitar recursos per a l’aula, al voltant del periodisme, no tan sols digital: història de la premsa, Josep Pla, gèneres periodístics, què és una notícia… Ja ha passat mig matí i és l’hora de fer un mosset. En l’interludi gastronòmic saludem i ens saluden. Expliquem i ens expliquen tot d’experiències, dubtes, opinions, projectes. Els de l’Escola Gavina em conten com fan els rodatges de les pel·lícules i de quina manera s’engresquen els alumnes.

Sona la campana i tornem als seients: ara és el torn d’Orland Cardona, Vicent Partal i Carme Alcoverro. Orland Cardona, cap de la Unitat de Projectes TIC del Departament d’Ensenyament té pressa i a penes té temps per a deixar en l’aire algunes frases d’estímul. Partal explica les diferències entre el periodisme de paper i el que es fa amb bits. S’atreveix a comparar l’arribada de la xarxa global amb l’adveniment d’una nova era Guttemberg. Una era Guttemberg més democràtica en què la informació no baixa de dalt cap avall: de les minories iniciades en el domini del codi i la indústria impressora fins a la massa (també minoritària) dels lectors, sinó inter pares, és a dir, de tu a tu. Un professor ultraperifèric s’adreça a uns centenars de lectors amb un mitjà econòmic i rapidíssim d’edició i de publicació. Uns alumnes interaccionen amb uns altres, editen en un temps rècord, publiquen encara més ràpid i ja reben respostes. I l’hipertext: els textos conviden a eixir-ne i a volar cap a altres textos que al seu torn ens tornen a rebotar ací i allà. Un text periodístic d’aquesta mena esdevé una teranyina de continguts i fa dels lectors de premsa digital, uns infidels funcionals: homes de molts diaris. Recordeu aquell aforisme fusterià?: “Temeu l’home d’un sol periòdic (Sant Agustí)”. Doncs, això.

Carme Alcoverro, per la seua banda, ens mostra les possibilitats que el nou mitjà proporciona a l’hora d’ensenyar llengua a través de la literatura: la llibreta de tapes blanes és ara un weblog; per a documentar-se ja no cal trastejar un embalum de volums… Finalment ens ofereix una mostra de les seues experiències.

A continuació l’aula canviarà de disposició. Apareixeran tot de rogles. I ens tocarà a nosaltres. Però això vos ho contaré demà.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.