A les 9 i mitja teníem la cita a la seu d’Òmnium Cultural, un entresòl de l’Eixample, al carrer Diputació. Els congregats van arribant i són rebuts amb cordialitat i afecte pels organitzadors de l’encontre. Per fi conec la Laia i la Carme Alcoverro, de qui tants articles interessants havia llegit a Escola Catalana. També parlarem amb valencians que treballen a Eivissa, Puçol o Picanya, amb companys que ho fan a Barcelona, Caldes, Perpinyà o Esparreguera. Tots els matisos de la nostra llengua mil·lenària s’interpel·len amb naturalitat i el meu català meridional sense -r finals dialoga amb els los i les vocals neutres.

Acte de benvinguda. A la taula, el Director General d’Ordenació i Innovació Educativa, Blai Gasol. Com altres vegades, em sorprén gratament que els dirigents d’aquí demostren tenir una “política” al cap, un projecte de país amb el qual es pot estar més o menys d’acord, però que no és un pla “contra” el seu país. Ja m’havia passat a Vic, feia quatre anys, quan vaig haver de renyar un interlocutor indígena que havia caigut en la crítica tòpica dels dirigents polítics, dels seus cotxes, escortes, raspalladors i discursos. En aquell moment el color polític vigent era una altre a la Generalitat de dalt, però idèntica la impressió: parlaren els responsables de les universitats, de l’ensenyament, dels afers socials, de la recerca, i tots ho feren en la llengua del país, usada amb el grau de formalitat i la correcció que corresponia a l’acte. Tots tenien un projecte de país. “No sabeu el que teniu!” vaig exclamar aleshores.

A continuació intervé Jordi Porta, president de l’entitat amfitriona, “home bo” de la Universitat Autònoma de Barcelona, president d’Òmnium després d’unes eleccions mogudes i de vegades tenses que van significar un rellançament de l’associació. Porta ens fa un repàs dels objectius d’Òmnium Cultural, del projecte Escoles en Xarxa, abans de deixar el torn de paraula a Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana. Gómez exposa als presents les iniciatives d’Escola Valenciana: Trobada d’escoles, Voluntariat lingüístic, campanya pel requisit lingüístic a l’administració, portal de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el IV Congrés d’Escola Valenciana… Diego Gómez, digne successor de Vicent Romans, infatigable com ell, que ha vingut acompanyat de Josep Chaqués, factòtum del Premi Sambori de creació literària en el qual participen cada any milers d’escolars valencians, des de l’escola infantil a la universitat. Chaqués, que ve mudat perquè ha de passar per la conselleria per tal de parlar sobre la possibilitat d’organitzar un Sambori per a tots els estudiants del nostre domini lingüístic. L’homenot Chaqués, que, a més de treballar de mestre, portar endavant el Sambori i la Federació, organitza ara mateix la Trobada d’Escoles de la seua comarca. Quina marca de piles gastarà?

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.