En l’últim número de Catalonia Today entrevisten Andreas Schleicher, cap de la Divisió d’Indicadors i Anàlisis de la Direcció per a l’Educació de la OECD (Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament). La OECD és l’ens que organitza les tan comentades i alhora respectades proves d’avaluació del programa PISA (Programme for International Student Assessment). Aquestes proves d’avaluació mesuren cada tres anys els nivells de coneixements i les destreses d’alumnes de diferents sistemes educatius amb l’objectiu de fer estudis comparatius a nivell mundial. Els resultats de les proves es recullen en el que es coneix com Informe PISA. El darrer informe és de l’any 2003 i col·locava els alumnes finesos al capdamunt del rànquing mundial en la majoria de les proves.
Quan pregunten a Schelicher de quina manera es pot assolir l’equilibri entre la igualtat i la qualitat en un sistema educatiu, a la vista de les proves d’avaluació, contesta que els resultats òptims s’associen a:
- Altes expectatives dels alumnes combinades amb el màxim suport als ensenyants.
- La resposabilitat recau en els centres educatius. Això vol dir que els centres han de respondre sobre les deficiències i hi han de trobar solucions. (Això implica, sense que ho diga Schleicher, una gran autonomia per als centres a l’hora de dissenyar el seu projecte educatiu i de triar, fins i tot, el perfil d’ensenyant que més s’hi adequa)
- En relació amb el punt 2: els alumnes no repeteixen curs, ni es deixa que aquells que fracassen, se’ls puga reenviar a un altre centre. Són els centres els que han de gestionar el seu fracàs escolar.
- La segregació no és la solució dels problemes. Separar els alumnes en itineraris des d’una edat primerenca, suposa també destriar-los en funció del seu origen social. Aquells que provenen de contextos socials desfavorits acaben sent descartats a la primera.
- En relació amb el punt anterior, la integració és la clau. Integració en un ambient educatiu en què ensenyants i centres educatius enfronten de manera constructiva la diversitat, tot instaurant un ensenyament, si cal, personalitzat.
Són paraules per a la reflexió.
