cròniques ultralocals

Correllengua 2007. Monòver

Un altre Correllengua més i ja en van dotze. Dotze correllengües i ni un sol incident. Ahir la llum va brollar d’un generador i la Banda del Samaruc va poder tocar sota la mirada confiada de la Mare de Déu del Remei que penjava del balcó de la seu del Partit Popular.

Hi va haver ball de plaça; ball de Nanos i Gegants (la butla municipal arribà a última hora); tocada magnífica, vibrant i emotiva de la colla de dolçainers El Xirivell; lliurament de premis; picadeta popular; vol de senyeres jaumines descoronades (com la del gegant Pere Maça i la de l’escut de Monòver); lectura del manifest reivindicatiu de la llengua que encara parlem i que portaren des de Catalunya els Corbí, Falcó, Payà, Verdú, Tortosa, Vidal… Una festa, en fi, lluïda i sense enrampats.

Una festa sense enrampats que va tenir com a teloners estel·lars els salvadors de l’ajuntament, que es van vore obligats, el dia abans, a explicar als seus administrats els perills a què s’exposaven si acudien al Correllengua. Tan poca faena els dóna la gestió municipal que han de perdre el temps fent rodes de premsa d’aquesta mena?

La vaca i el Socarrat, tots els anys ocasionen alguna desgràcia personal i encara estem aguardant que alguna autoritat faça una roda de premsa el dia abans de l’Alborada advertint els monovers del perill que corren si hi participen.

A continuació teniu un àlbum de fotos que dóna una idea del bon ambient que vam viure i de com de bé s’ho va passar el personal. Enhorabona, Casal, per la faenassa. Gràcies, Nanos i Gegants per aguantar l’envit i portar-vos com uns senyors i senyores. Gràcies, mestres, xiquets, pares. I a la colla de dolçainers El Xirivell, un hurra majúscul, sou uns valents i toqueu una Moixeranga i un Cant dels Maulets que revolten un difunt.

Àlbum de fotos del Correllengua 2007.

temes: Activitats culturals, El meu país
etiquetes:

Correllengua 2007

Senyor alcalde,

m’han contat, i he llegit, una part del contingut de la seua compareixença davant les càmeres de TVM el dia abans del Correllengua. Per sort, no la vaig vore, ni ganes, perquè la virulència de la versió original de les seues compareixences sol superar, de molt, els extractes que després circulen. I resulta que aquests extractes m’han despertat la memòria…

A finals de l’any 1994 acudia vosté a un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià que va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Monòver; se celebrava llavors l’aniversari de la incorporació de Monòver i la rodalia al Regne de València. L’acte consistia en la lectura d’un manifest (segurament ple de “sandeces”, com vosté diu). Vosté era present entre el públic. Hi va acudir per donar-se una pàtina de centrisme i tarannà obert davant una possible candidatura a l’alcaldia en les eleccions municipals que s’havien de celebrar l’any següent.

La cosa va anar malament i l’assistència a aquella lectura li va causar la pèrdua del carnet de militant del seu partit, a vosté i a algunes persones més que l’acompanyaven. És curiós que llavors pretenguera passar per obert i centrat amb la companyia de les mateixes persones que ara vol mostrar davant el poble com una colla de potencials terroristes perillosos i que pretenga avisar a la ciutadania que s’aparte del nostre contacte quan vosté una volta el buscava.

Senyor alcalde, recapacite. No creu que li pararia millor aquell maquillatge centrat i centrista que la carassa ultra que s’entesta a posar-se ara? No veu que els vots se li escapen per totes les costures?

Senyor alcalde, relaxe’s una mica i, l’any que ve, vinga-se’n amb nosaltres al Correllengua! Si no se sent en forma per a córrer darrere de la Flama, sempre podrà ballar-se una polca amb el seu portaveu. Vorà que bé que s’ho passen i com puja la intenció de vot.