cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Per fi ens han arribat les respostes a les al·legacions que vam presentar al projecte del PGOU monover el gener de 2006. Les ha redactades el gabinet de Pérez Guerras en la llengua de l’imperi i en la més estricta i confusa prosa processal.

Diu que han revisat les altures de la zona de la Torre, fet que havíem denunciat des d’aquestes pàgines:

No obstante, se han revisado las alturas en algunos entornos, com es el caso de la zona referente a la Torre, en el que se han bajado las alturas propuestas.

Cal recordar que es tractava (com podeu vore en el detall del plànol que reproduïm) de passar de planta baixa i una altura més cambra a planta baixa més dos altures, més àtic. Efectivament, a continuació, els redactors del PGOU, no volen baixar del burro i pretenen justificar l’augment de l’alçària de les cases de la zona antiga que proposen (continua del fragment anterior):

Sin embargo, permitir un ático en el casco antiguo no supone aumento de volumen ya que lo único que se pretende con esta medida es legalizar el uso vívidero [sic] de la baja-cubierta, uso que se ha venido dando de forma tradicional en el casco antiguo de Monóvar.

La “baja-cubierta” vol dir la “cambra”, “cambreta” o “porxi”, segons la tipologia de la casa. És a dir, aquell espai situat davall de les motlades que servia per a tenir uns cabassos, un alforí o dos, alguns rastres d’alls i cebes, un canyís de tomates o de figues seques, melons d’olor, o per a posar algun colomer o unes gallines. Perfecta la proposta, una altura més i en la cambreta et fas un àtic vividero, reculat, això sí, que no sobreïsca massa. I tot –Oh, miracle!–, sense fer més volum.

A cotinuació teniu una mostra de dos àtics del carrer Colomer:

Detalls del plànol del PGOU (2006) per al centre històric:

Entrades anteriors sobre aquest tema:

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Arriben i… obrin el carrer. Arriben i… claven un cable per tota la frontera de ta casa. Arriben i… tallen un carrer. Quan demanes explicacions, el peó de la subsubcontracta no sap res. És ONO, o Pedro por su casa. Els han donat carta blanca i allà van… Ni una explicació ni una disculpa, ni… ni un sol policia municipal, ni un sol empleat de l’ajuntament. Res.

Hi ha exemple més clar del que representa el ciutadà per a qui ens governa? Res. A destra i a sinistra, de participació ciutadana no en volen saber res. Arriben i els donen les claus de casa, de la teua i de la meua. Què vols? Un PAI? Aquí el tens. Cabrejar Cablejar el poble? Tu mateix.

Francesco TonucciSón els infants, igual que alguns organismes bioindicadors, pilots que avisen de l’estat de salut de les ciutats? Ho pensava mentre llegia l’article de Francesco Tonucci en el darrer número de la revista Cuadernos de Pedagogía. “Los niños nos pueden ayudar” és el títol de l’escrit en què el pedagog italià reflexiona, una vegada més, sobre la participació dels infants en les decisions municipals. Ho feia recordant el sufragi femení (aconseguit fa 65 anys a Espanya i 60 a Itàlia) i preguntant-se si els xiquets arribarien alguna vegada a ser ciutadans de ple dret a pesar de la seua minoria d’edat. Els xiquets tenen, efectivament, el dret a participar en la vida política des que el 1989 s’aprovara la Convenció sobre els Drets dels Infants. A l’article 12 es diu que tenen el dret a opinar en aquelles decisions que els afecten.

En aquest principi es basa el projecte de la Ciutat dels Infants que comentàvem en una entrada de fa un any. L’Ajuntament de Roma es va adherir al projecte fa 6 anys i, des d’aleshores es compta amb la col·laboració dels infants romans. Com afirma Tonucci, l’alcalde no pretén d’acontentar els infants, sinó d’«utilitzar-los» per tal de conéixer la veu dels diferents, d’aquells que viuen la ciutat d’una altra manera; els propietaris del pensament “no adult, no fort, no productiu”. Són aquells que no travessen la ciutat de punta a punta, els que no tenen pressa, els que no condueixen, els que van a peu i ho volen fer a gust i segurs, els que volen jugar i necessiten llocs per a fer-ho. Són, a la vegada, l’oposició: demanen espais públics, estan contra la plaga automobilística, els agradaria viure en una ciutat neta i sense barreres.

Els infants són indicadors urbans. Em convencia quan, passant per la Plaza del Zapatero, a Elda, la veia sobreeixint de xiquets jugant. Una plaça una mica dura, granítica tal vegada, però tanmateix útil per a jugar en un centre atapeït d’edificis i cotxes. Una plaça arrabassada a l’especulació immobiliària en uns anys -els primers vuitanta-, en què encara s’expropiava per a construir espais públics. Quan encara els camps de golf no havien esdevingut per llei, d’interés social.1

Frato, l’alter ego dibuixant de Francesco Tonucci, veu la relació entre els alcaldes i els ciutadans més menuts tenyida de malfiances mútues:
Tonucci

Entrades relacionades:


  1. L’article 11: “Execució del sòl en camps de golf de titularitat pública”, diu:

    1. Els sòls que tinguen caracter dotacional conforme a allò que determina l’article 9.1 d’esta llei, podran ser obtinguts per l’administració mitjançant expropiació o per cessió gratuïta quan estiguen integrats en un sector o adscrits a un o més sectors de sòl urbanitzable.

    A este efecte, l’aprovació dels plans que continguen esta previsió portarà implícita la declaració d’utilitat pública i interés social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgència d’esta, a l’efecte expropiatori, dels béns i drets necessaris per a la seua implantació.

    [tornar]

La manifestació que es va celebrar a Palma el dissabte va tenir tant d’èxit com es preveia, segurament, més de 50.000 persones van clamar “prou!” davant l’allau de ciment, asfalt, fum i destrucció que s’ha apoderat de Mallorca. Quan la capçalera arribava al final del recorregut, encara eixien manifestants des de la plaça d’Espanya.

Si no en vau tenir prou amb els vídeos que vam penjar aquell dia, podeu observar la crònica personal de María Luisa Román sobre la destrossa del litoral mallorquí. En les fotos que ens ha enviat, es pot vore la platja de ses Illetes l’any 1967, quan hi va estar durant el seu viatge de noces i ara, el 2007, que hi ha tornat.

Ses Illetes

illetes2007b1.jpg

Enllaços:

Amb el suport de més de 170 entitats discorrerà hui la manifestació promoguda per la plataforma “Salvem Mallorca” en defensa del territori i contra els projectes urbanístics. La manifestació eixirà a les 18h. des de la plaça d’Espanya de Palma i s’augura que serà multitudinària. Nosaltres, des de la distància, caminarem al costat dels nostres amics balears que lluiten pel mateix. Si heu estat a les illes comprendreu que la magnitud de la destrossa (la nostra i la seua) és encara més destrossa per a ells i encara més incomprensible, si pot ser. És per això que, veient els vídeos que he encastat més avall, no he pogut evitar emocionar-me. És per això que, des d’aquesta pàgina humil, exclame amb vosaltres: PROU!.

A continuació teniu les dues parts del video realitzat per a la plataforma “Salvem Mallorca” impulsada pel GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) i altres associacions balears. El realitzador ha estat Miquel A. Dora i el muntatge s’ha fet amb imatges del mateix M.A.Dora, Toni Muñoz, Andrés Barquier, Biel Perelló i la Plataforma. Les escenes, amics valencians, vos resultaran massa familiars.

SALVEM MALLORCA
LA MALLORCA MALMENADA

Enllaços: