cròniques ultralocals
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

c/ Colomer, 28

“Ens cau el poble”, repetien els locutors de Ràdio Monòver el dimecres de matí. Com si es tractara d’un desastre natural, impredictible, fatal, la casa número 28 del carrer Colomer, havia decidit afonar-se. No sabem si els sismògrafs van detectar alguna activitat sísmica a les 6’45 (es tres quarts pas set, hora local) en la zona antiga de Monòver. Els que és segur que van percebre el fenomen van ser els veïns dels carrers Colomer i Sagristà, que a aquella hora encara becaven o es preparaven per a una nova jornada. Un tro fenomenal, acompanyat del llarg soroll de la solsida: l’esclafit de les jàcines consentides i la caiguda lliure dels reboltons, cel rasos, cantals, teules i algepsons. El carrer Colomer va quedar envaït per les bigues asclades, les teules esbocinades i els cantalots esventats. A continuació, un curtcircuit va encendre tot el cable de l’enllumenat públic del carrer Sagristà i les fronteres van començar a llançar espurnes i fum. Encara entre dues clarors, el veïnat es va convertir, de sobte, en la rodeta dels cavallets.

Desastre natural? No. Ni de bon tros. Pura i simple negligència municipal. La casa estava deshabitada des que, feia quinze anys, el seu inquilí va ser comminat a abandonar l’edifici perquè aperillava de caure. Quinze anys que la casa havia passat a mans del consistori. Quinze anys, fins que els ha caigut damunt. I gràcies hem de donar que no hi ha hagut una desgràcia. Ens cau el poble? El deixen caure. No interessa el centre històric. No ha interessat mai. Una legislatura darrere de l’altra el nucli antic ha sigut el gran oblidat. Se l’ha volgut buidar perquè s’ompliren els pisos nous i els nous ravals. No convenia que la gent jove recuperara la casa dels pares i dels avis. I ara ens trobem en aquest punt: la part més emblemàtica de Monòver, el seu traçat urbà dihuitesc, s’ompli de solars, de brutícia i de cases tancades a punt d’afonar-se.

Enllaços:

comenta-ho