cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUPassejant per la pàgina de l’estudi de Pérez Guerras, entropesse amb el dossier de premsa i amb un retall del diari El Mundo que s’ocupa de la presentació del PGOU. És una notícia de l’1 de desembre, és a dir, de 24 hores més tard que començara el principi del futur per a Monòver. La periodista transcriu les paraules dels participants en aquella roda de premsa, de totes, criden l’atenció, primer, les del regidor d’Urbanisme, que diu: “No queremos colmenas, sino calidad de vida”, afirmació que resumia “la filosofía que ha guiado la redacció del nuevo Plan General de Ordenación Urbana”, segons la periodista. Deu ser que els 57.000 habitants previstos, de compte formar ruscos, s’acomodaran en un formiguer de luxe. I més avant: “Durante 20 años no hemos podido ampliar el casco urbano porque carecíamos de suelo urbanizable, para construir una casa teníamos que tirar otra.” Això es diu: “rehabilitació”, que és el que procuren fer les ciutats que tenen un centre històric de més de dos-cents anys, com el nostre.

Però sorprenen més encara les paraules de l’arquitecte municipal, Lucas Alonso, carregades d’un entusiasme -pensem- impropi d’un tècnic municipal, a qui escauria millor un posat més imparcial. Alonso deixa anar un parell de perles que permeten entreveure com de lluny li queda la facultat. Diu, primer: “Las empresas se están dando cuenta de que aquí se está creando un área metropolitana.” Deixant de banda el fet que el terme “àrea metropolitana” difícilment se li podria atribuir al PGOU d’un sol poble, la formulació de la idea s’hauria d’haver fet canviant l’ordre del pensament, és a dir: “Las empresas quieren crear un área metropolitana [o el que siga] (y nosotros les estamos echando una mano encantados).”

La segona i definitiva és aquesta: després d’afirmar que el terme municipal de Monòver és molt gran, dels més grans de la província, amb 51 quilòmetres quadrats i d’afegir que el nucli urbà se situa en un extrem, conclou: “Con lo cual aún hay mucho territorio virgen”. La pregunta immediata és la següent: Què vol dir “verge”? Trobaríem aquest terme en un diccionari d’arquitectura i urbanisme? Deu voler dir, segurament, que el terme és “verge” d’asfalt i de ciment i que, per tant, caldrà posar-se mans a l’obra i alicatar-ho tot des de la Venta de Blai a les Enzebres. Colossal!

Ha pensat Alonso en les pedanies, llogarets, caserius, cases i casetes que fa segles que hi són? Ha pensat en el paisatge agrícola d’aquesta zona, que té més de dos mil anys? Ha passejat alguna vegada per dins d’aquest paisatge? Coneix la gent que viu dins del que considera un solar? Abans de fer-se arquitecte municipal s’hauria de saber sentir tot això.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUEl periodista Miquel Alberola i el geògraf Joan Romero coordinen el volum col·lectiu Los límites del territorio, el País Valenciano en la encrucijada. El llibre, editat pel Departament de Publicacions de la Universitat de València, recull el articles publicats durant diversos anys en l’edició valenciana d’El País amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre. Els estudis pertanyen a autoritats destacades en el camp de la geografia, l’economia, la sociologia o l’urbanisme i reflexionen sobre les infraestructures, l’urbanisme, la política territorial (o l’absència d’aquesta política). Com apunta Miquel Alberola al setmanari El Temps: “Els valencians ens trobem en una etapa de gran interés, en què, entre altres factors, l’agricultura i la indústria han estat substituïdes per la construcció com a motor econòmic, i en què els promotors urbanístics decideixen la política.”

Joan Romero, per la seua part, destaca que el territori s’ha convertit en un problema polític de primera magnitud i ha esdevingut una qüestió ciutadana de primer ordre: “S’edifica de manera contrària a la sostenibilitat, sense pensar que el territori és un element que s’acaba, sobre el qual no es pot actuar d’una manera tan agressiva. D’això són responsables administracions de tots els colors.” i afig: “El final d’aquest camí no és el model residencial a l’estil de Florida que invoca el govern autonòmic valencià, sinó el model de Torrevella, en el qual, una vegada tot ha estat explotat, no queda res, només caos.”

Més informació sobre el llibre: El País
Articles sobre urbanisme salvatge: e-valencia-org

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUA les 12, manipuladors i manipulats es concentren davant la porta de l’ajuntament. Fa un matí d’hivern apacible. Els xiquets no entenen què passa i s’enjogassen com en una festa. Passen cotxes (ja no es tanca el centre a la circulació, tampoc els diumenges) i els pares han d’anar alerta amb les criatures. Els manipuladors i els manipulats alcen unes pancartes casolanes i uns paperets blancs on posa: “Per Monòver, no a este PGOU”. Els alcen ben amunt i els papers reverberen una llum molt blanca.

Passa mitja hora. Se sent el rum-rum d’un tot terreny que avança carrer Major amunt. Entra en la plaça i s’atura davant una parella de guàrdies municipals. És el regidor Yuste. El regidor conversa amb un dels policies, potser demana el part. La irrupció de l’autoritat provoca una onada entre els congregats com una pedreta que cau en una bassa. Un manipulat, vestit de tirolesa i arborant una pancarta, abandona el grup i es planta impertorbable davant el vehicle de l’autoritat. L’autoritat continua l’intercanvi d’impressions amb el municipal. Ara són dos o tres manipulats els qui avancen devers el regidor. Una manipulada li allarga un paperet. El paperet a penes se sosté entre els dits de l’autoritat i cau com un floc de neu. En un moment donat el regidor diu que l’acció és il·legal, un manipulat respon que il·legal serà aprovar el PGOU. Llavors el tot terreny arranca, passa pel costat de l’ajuntament mentre els manipuladors i els manipulats llancen alguns crits en sordina, sense entusiasme, com si en el fons tant se’ls en donara si l’autoritat ve o se’n va.

Passa una altra mitja hora, o potser tres quarts. La congregació va dissolent-se en l’aire atemperat del migdia. A terra el paper encara reverbera una llum molt blanca, i diuen que a la nit, el paperet encara irradiava aquesta llum, una llum com un raig de lluna enmig de la plaça. Enmig del centre del món.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUSi la proposta d’altures que fa el PGOU per al centre històric es portara a terme algun dia, es desfiguraria de manera greu el traçat urbà d’aquesta part del poble. Si mirem els plànols del PGOU, observarem que es consideren dues zones, una, que segons el pla, és el nucli més antic, amb planta baixa i una altura, i una altra amb planta baixa + 2 altures + àtic, és a dir, quatre altures.

La zona de 2 altures queda delimitada pels carrers de la Sénia-Poveda-Fonament-Colomer. Això suposaria que entre una penya del carrer Poveda, part del carrer Fonament i el carrer Colomer, i la d’enfront, hi hauria un desfasament de 2 altures (posem uns 6 metres). En altres carrers estrets situats al sud d’aquesta línia, com ara el carrer Bouero, la via pública quedaria encaixada per 4 altures a cada costat.

PGOU zona TorrePerò el cas més bèstia és el de la zona de la Torre. Si es fera realitat aquest pla, la Torre quedaria literalment tapada pels edificis de davant, ja que la línia de 3 + àtic comença just enfront. Si la Torre té 18 metres, segons la professora Inmaculada Bernabé (Programa de Festes de 1995, pàg. 89-95), i calculem 3 metres per planta, tenim davant de la Torre 13 metres d’alçària.

Aquesta proposta ja apareixia en el projecte de PGOU de 2001 i, tal i com es pot comprovar, no s’ha fet cas de les al·legacions que jo, per exemple, vaig enviar en aquell moment. Per tant, el PGOU de 2005 no és més que el del 2001 més els “proyectos de futuro”, és a dir, la nova zona urbanitzable, les macrourbanitzacions i els camps de golf. Fet denunciat també pel grup naturalista Heliaca.

Continua…: Salvem el centre històric (i II)

Actualització del 6-5-2007: Sobre l’expansió urbana de Monòver durant el segle XVIII, és imprescindible l’estudi de Baltasar Palicio “El desenvolupament urbà de Monòver durant el segle XVIII”, Programa de Festes 2001, Ajuntament de Monòver, pàg. 56-62.

Detall del plànol del PGOU: de Santa Bàrbera al carrer Poveda.
Detall del plànol del PGOU: carrer Poveda.
Detall del plànol del PGOU: Torre.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUEl PGOU basa l’elevació d’altures en algunes zones en el fet que el nucli urbà antic suposen que s’ha expandit des del Castell i Santa Bàrbera cap avall en forma d’anells. En canvi, hi ha nombrosos indicis que fan pensar que l’expansió urbana es va fer quasi d’una tirada, durant el segle XVIII, des del carrer Tronc i Sagristà fins a la Cénia, seguint la forma d’un ventall al principi, amb grans carrers que baixen per l’alturó, de nord a sud i que en formarien les varetes: Sagristà-Tronc, Sagristà-Castell, la Torre, Colomer i Bartolico. Més avant, aquest ventall es converteix en una quadrícula perfecta, amb carrers llarguíssim, en costera, d’una gran bellesa: Bartolico, Macianet, Santa Bàrbera i Sant Francesc i dos més curts i que no arriben a tallar completament de nord a sud: la Pau i Col·lecta. Aquests carrers els tallen perpendicularment unes travesses que discorren d’est a oest: Manyo (el més llarg de tots, que travessa el barri antic de part a part), Poveda, Bouero i a la base del quadrat, Salamanca. El traçat quadriculat i quasi regular i l’amplària idèntica denuncien l’origen il·lustrat d’aquests carrers, semblant a la disposició urbana que el Marqués de Pombal va dissenyar per al barri de Baixa, a Lisboa, destruït per un terratrèmol i un tsunami posterior l’any 1755. Centre històric de Monòver des de l'aire

Una altra pista per a datar la zona antiga la trobem en les cases que tenen volades amb socarrats (unes rajoles de fang cuit amb dibuixos i de vegades el nom del propietari, la data de construcció o una invocació a la Marededéu). Les dates que apareixen en algunes d’aquestes volades són de finals del segle XVIII. Els socarrats es poden vore en algunes cases escampades per tot el barri antic, n’hi ha al carrer Lope de Vega, a la Goleja, al carrer Azorín, i en la zona que ens interessa ara, al carrer Fonament, Plaça de la Malva, Macianet i Bouero. Socarrat del carrer BoueroLes dates que apareixen en alguns d’aquests socarrats corresponen a les dècades finals del segle XVIII. Això vol dir que aquestes cases es van construir totes en la mateixa època: en la segona meitat del set-cents, i que la zona a què pertanyen no és un eixample posterior i ha de rebre, per tant, un tractament urbanístic semblant. Fora d’aquesta zona, trobem socarrats també en el carrer Escultor, cosa que fa pensar que el nucli de l’altet del Calvari també es va construir durant el segle XVIII.

Tal i com resulta de totes aquestes dades, el centre històric es va urbanitzar aprofitant l’altura de la muntanya, que facilitava l’airejament i seguint la cara sud, resguardada dels vents de ponent predominants durant l’hivern. A més a més, l’expansió urbana es va fer en la zona de pedra d’algeps, inapta per a cultius i apropiada per a obtenir el material de construcció dels edificis. Segurament en aquests anys es va espoliar el Castell i se’n va aprofitar la pedra per a alçar les cases.

El carrer Major servia de circumvalació i així ho va continuar sent fins que es va obrir la carretera de la Ronda. Per davall del carrer Major quedaven els horts, fèrtils, regats per l’aigua que venia de Xinorla i delimitats, dins el traçat urbà, justament, pel carrer dels Horts (Sant Joan i Maestro Don Joaquín). Els horts es van ocupar a partir de finals del segle XIX: Casino, plaça del Mercat, carrer Nou (Luis Martí) i Demetrio Poveda. L’expansió urbana dels anys seixanta i setanta va arramblar amb tota l’horta i el poble es va plantar davant de la rambla del Salitre. Encara en queden vestigis: un albercoquer delicadíssim tancat en una gàbia de ciment en la cantonada entre Daniel de Nueda i Dr. Fleming; i unes figueres moribundes per l’Avinguda de Pontereas.

Actualització del 6-5-2007: Sobre l’expansió urbana de Monòver durant el segle XVIII, és imprescindible l’estudi de Baltasar Palicio “El desenvolupament urbà de Monòver durant el segle XVIII”, Programa de Festes 2001, Ajuntament de Monòver, pàg. 56-62.

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)