cròniques ultralocals
tema: Educació ultralocal
etiquetes:

Edumèdia, un grup de formació sorgit a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona i al caliu de la revista digital Aula Mèdia i de La Xarxa d’Educació en Comunicació, es presenta oficialment a Barcelona el proper dia 21 de novembre.

Edumèdia agrupa professionals de l’ensenyament de tots els nivells educatius (especialment d’Infantil i Primària), que es troben interessats per l’alfabetització dels xiquets en els mitjans de comunicació audiovisuals. La presentació es farà en el marc de la celebració del Dia Internacional dels Drets del Infants i del Dia Mundial de la Televisió, i per això parlaran del dret dels infants a l’Educació en Comunicació.

Els integrants d’Edumèdia es proposen quatre objectius bàsics:

  • Formació permanent per a mestres d’Educació Infantil i Primària.
  • Elaboració de materials per implementar, a les aules d’Infantil i Primària, l’Educació en Comunicació.
  • Recerca en el camp de l’Educació enComunicació.
  • Autoformació com a grup de treball.

Edumèdia compta també amb la col·laboració de Didactolite, un grup de professors universitaris interessats en l’educació a través de les imatges. La seua web, és una font d’idees i de materials molt suggeridors. També té un gran interés docent la revista Aula Mèdia, que conté recursos audiovisuals i experiències per a treballar en tots el nivells educatius la premsa, la ràdio, la televisió i la publicitat.

    Enllaços:


tema: Educació ultralocal
etiquetes:

Ara que la maquinària dels partits està a punt d’engreixar-se i desentumir-se de cara a les eleccions municipals, allà va una idea per a qui la vulga recollir en el seu “paper de promeses” o “programa electoral”, es tracta del Projecte de Ciutats Educadores o Projecte Educatiu de Ciutat.

La idea de la ciutat que educa ja la vam llançar en aquestes pàgines quan parlaven de Tonucci i la seua Ciutat dels Infants, ara es tracta de la posada en la pràctica d’aquell projecte. La professora Capitolina Díaz, parlant del Proyecto Educativo de la Ciudad de Gijón, defineix un projecte educatiu de ciutat com:

Un pla estratègic (o una part d’ell) per a la millora de la vida ciutadana, basat en la premissa que els processos d’aprenentatge que modelen les persones i la societat, no tenen lloc únicament a les institucions educatives. La comunitat i el seu entorn són agents actius i constants del procés educatiu, i es poden entendre com a instruments de reflexió i transformació social, si es disposa de la voluntat política i del suport social per a involucrar la ciutadania en un projecte col·lectiu.

En poques paraules, es tracta d’involucrar tots els sectors cívícs en un projecte educatiu i de transformació social a escala ciutadana.

Les ciutats que mantenen projectes educatius s’engloben en l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i es guien per la Carta de Ciutats Educadores aprovada en la seua versió actual a Gènova el 2004. Aquest document es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció de la Cimera Mundial per a la Infància (1990) i la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

A continuació teniu uns exemples del tractament que fan alguns d’aquests projectes de temes sobre els quals hem parlat a Ultralocàlia, com ara la identitat ciutadana expressada a través del seu patrimoni material (monuments, edificis, traçat urbà…) i immaterial (llengua, música, història, cultura popular…); o la participacíó dels xiquets i els joves en el govern municipal:

1. A la Declaració de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que van tenir lloc el novembre de l’any passat sota el títol “Educació, barri i territori: la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesió social” es parla sobre el govern de la ciutat i es proposa entre altres coses convertir el Consell Escolar Municipal en Consell Educatiu de Ciutat i augmentar la participació directa dels xiquets i dels joves en els organismes de participació ciutadana.
A finals d’aquest mes se celebraran les VII Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona amb un programa que obrirà un procés participatiu d’un any. Aquestes Jornades s’articulen en reunions de comissions temàtiques que s’ocupen de les següents qüestions:

  • -Èxit escolar i accés al treball
  • -Lleure i educació no formal
  • -Sostenibilitat
  • -Valors i ciutadania activa
  • -Coneixement de la ciutat
  • -Immigració
  • -Mitjans de Comunicació

2. Sobre la llengua, en l’apartat 7 del capítol “El compromís de la ciutat” la Carta de les Ciutats Educadores, diu:

La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i complexa identitat. Això la farà única i serà la base per a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals. D’aquesta manera podrà oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social. A més, promourà el coneixement, l’aprenentatge i l’ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones.

3. Sobre la planificació urbanística, en l’apartat 8 del mateix capítol:

La transformació i el creixement d’una ciutat hauran d’estar presidits per l’harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de construccions i símbols que constitueixen referents clars del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus, en la integració de les seves aspiracions personals i socials i haurà d’actuar contra la segregació de generacions i de persones de diferents cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres.

Una mostra d’altres projectes educatius de ciutat són els de Badalona i els de l’Ajuntament de Girona, en la pàgina oficial del qual podeu trobar tot de projectes de participació ciutadana com aquests: 1, 2, 3.

tema: Educació ultralocal
etiquetes:

CP Azorín de MonòverL’alumna Alina Mkrtichyan, que cursa 3r de Primària al CP Azorín de Monòver, ha guanyat el 2n premi de la modalitat C dels Premis 2006 que convoca cada any l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa. Alina, que prové de Geòrgia, ha merescut aquest guardó per un dibuix que representava la seua experiència com a alumna nouvinguda. En el dibuix, uns xiquets que seuen en cercle, comparteixen les seues coses sota un lema que els sobrevola en forma de globus: “Compartint ens divertim”. Alina va rebre, des del moment de la seua arribada a l’escola, l’ajuda incondicional de la classe, de tal manera que la seua capacitat d’integració es va multiplicar per tants números com companys hi havia. Dues setmanes després, Alina ja es comunicava en valencià i, més tard, expressava la seua experiència en el dibuix premiat.

El premi, que consisteix en una placa, un diploma per a l’alumna i 300€ per al centre, el va recollir ahir a Alaquàs el director del CP Azorín de mans del conseller Font de Mora. S’espera que la setmana pròxima se celebre a l’escola un acte de lliurament a Alina Mkrtichyan.

Els Premis 2006 han recaigut en un total de 9 centres valencians i tenen un nom molt més llarg i carregat d’anacoluts, pleonasmes i cacofonies; un nom que no passaria, certament, un control de qualitat del mateix IVAQE: “Premis 2006 a les iniciatives, bones pràctiques educatives i plans de convivència per al desenvolupament de la convivència i la prevenció de la violència escolar de la Comunitat Valenciana”. La convocatòria la podeu llegir aquí.

Als col·legues que fan periodisme digital a classe i als amics d’Escoles en Xarxa, tal vegada els pot interessar la programació que, amb la generositat acostumada, ofereix Felipe Zayas al seu blog. Es tracta d’una programació per a l’optativa de l’ESO valenciana coneguda com Redacció i Disseny de Premsa. Tal i com aclareix l’autor, la programació no s’ajusta als continguts estàndard marcats per l’administració (basada únicament en el periodisme de paper) i se centra en el treball amb blogs (i les seues eines auxiliars) i el periodisme radiofònic (a través dels podcasts).

També cal tenir en compte el web social Docencia.es, una derivació de Menéame, però destinada a “moure” només continguts docents. Sempre s’hi troba alguna cosa interessant relacionada amb aquest tema (i amb molts d’altres). Per cert, per a quan un web semblant dedicat a l’ensenyament del català?

No apte per a xiquetsSenyors de Televisió Monòver, és intolerable! Ara que havíem aconseguit que les corregudes de bous emigraren a la franja horària d’adults, vénen vostés i ens col·loquen els plens municipals a les 6 de la vesprada. És així com pensen contribuir a la formació moral dels infants monovers? Vistes les escenes que es viuen en aquests tipus d’esdeveniments, propose que es retransmeten a partir de les 10 de la nit, amb una cortineta prèvia amb el símbol de tolerat a majors i unes lletres que s’escórreguen per la pantalla acompanyades d’una veu en off a l’estil dels DVDs que avise que el programa conté imatges i paraules que poden ofendre la sensibilitat dels telespectadors.