El passat dia 31 de març es va inaugurar a Petrer l’exposició del pintor alcoià Antoni Miró “Ovidi Montllor: la paraula, el gest, la imatge”, que es podrà visitar al Centre Cultural fins al 23 d’abril. Amb les obres exposades, Antoni Miró ret un homenatge al seu amic i paisà amb motiu del desé aniversari de la seua desaparició. L’exposició, organitzada per la Comissió Any Ovidi, es va inaugurar prèviament a Alcoi el 9 de març. No fa molt que vam poder contemplar com l’emoció s’apoderava del pintor alcoià mentre evocava la figura de l’amic traspassat en el documental que repartia la revista Folc, titulat Crònica d’un artista.
Es dóna el cas que els dos amics compten de fa poc amb sengles biografies. La d’Ovidi ha anat a càrrec de Núria Cadenas i el resultat és un llibre escrit amb estima i admiració que sobreïx d’il·lustracions i testimonis d’amistat. La d’Antoni Miró l’ha escrita el també alcoià Carles Cortés a partir d’un escorcoll a fons en l’arxiu personal del pintor i en el seu dietari, que es remunta a 1958.
D’altra banda, gràcies a la “La Xarxa”, secció que condueix Martí Crespo al setmanari gironí Presència, hem descobert aquesta joia: l’
Arxiu personal d’Ovidi. Hi podeu trobar de tot: poemes, cançons, partitures, dibuixos… Una autèntica meravella. Unes altres pàgines de referència sobre la figura i l’obra de l’artista alcoià són les del web del Centre Cultural Ovidi Montllor-Casal Jaume I d’Alcoi.
I, per descomptat, el web d’Antoni Miró, per a conéixer la figura del pintor i fer-vos una idea del contingut de l’exposició.
Horari de visites:
laborables, de 19 a 21 h.
diumenges i festius, de 12 a 14 i de 18 a 20’30 h.
Una nova sentència, aquesta vegada del Tribunal Suprem, s’afig a les cinc del Tribunal Superior valencià i a les dues del Tribunal Constitucional que ja reconeixien que “valencià” és una manera d’anomenar la llengua catalana. En aquest cas es sentencia també que és lícit homologar els títols que acrediten els coneixements de català/valencià, tant és si s’han expedit a Catalunya com al País Valencià. Tant se val. Ells diuen que continuaran recorrent, agafant-se ara al nou estatut, que diu que aquí es parla l’”idioma valencià”. I quin és l’”idioma valencià”? Doncs, ja ho sabeu, el que diu la sentència. Però com és tan barat…
Arribes 
Tot això passa el mateix dia que un usuari del fòrum de cal Luis Andrés, en un escrit titulat 
Mentrestant lliges que Terra Mítica 
La frase del dia l’ha escrita 
Pero si circula con una manada de cien alazanes purasangre llegaremos a la conclusión de que es un amante de los caballos. Sospechamos de un concejal si aparece con una gran berlina. La corrupción nunca va en bicicleta. Si de repente se presenta en helicóptero, no pensaremos en corrupción, sino en una todavía innombrable elevación de status.” Corruptes en bicicleta? Mai. 
