cròniques ultralocals

El navegador recomanat per Ultralocàlia apareix en la seua versió 2.0 en català i en 29 llengües més. Com diu la nota de premsa de l’associació Softcatalà, encarregada de la traducció, la versió nova incorpora:

  • Un nou tema del Firefox per a millorar-ne la navegació.
  • Protecció integrada contra la pesca electrònica, gràcies a una llista de llocs sospitosos que s’actualitza regularment de manera automàtica.
  • Una millor gestió de les cerques: alguns motors de cerca (com ara Google o Yahoo!), poden oferir suggeriments dels termes de cerca en la barra del cercador.
  • Una navegació amb pestanyes més potent, que permet moure-s’hi més fàcilment, i amb la possibilitat de recuperar la darrera pestanya que s’haja pogut tancar accidentalment.
  • L’opció de poder recuperar una sessió de navegació anterior, perquè l’usuari ho decideix així per defecte o en el cas que es puga haver interromput el programa involuntàriament o per una errada del sistema.
  • Una visualització fàcil dels canals d’informació web, mitjançant la subscripció en forma d’adreces d’interès actives, com també per mitjà de clients locals o serveis d’agregació remots en línia.
  • Correcció ortogràfica activada mentre s’emplena un formulari.
  • Addició de resums d’elements d’informació de pàgines web en forma de títols d’adreces d’interès, que a més poden actualitzar-se periòdicament si el contingut original canvia.
  • I nosaltres afegiríem l’augment de la velocitat de navegació. (Més informació aquí.)

Pàgina de descàrrega de Firefox 2.0

Los Borgia

Els cinemes Lux Vistahermosa d’Alacant (els antics Cinebox) emeten la pel·lícula “Los Borgia” en valencià en la seua programació habitual.

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

Aprofitant que encara ressona en els nostres televisors la vibrant declaració d’amor a la llengua que el màxim responsable de la normalització lingüística municipal va proferir a Televisió Monòver amb motiu de la celebració del Correllengua 2006, hem decidit mostrar dos exemples triats a l’atzar de la gran empenta normalitzadora del nostre consistori. Ja sabeu aquella dita monovera: “De tant que et vull… t’arrancaria un ull.”

La primera imatge correspon a les noves plaques del pas permanent de vehicles; la segona a la zona recreativa de l’Albereda, acabada de remodelar (noteu que un espontani ha començat a fer -sense cobrar- la faena del regidor), la tercera és una altra mostra de la iniciativa privada en el camp de la normalització lingüística, en aquest cas amb uns resultats més professionals que l’anterior. (Cliqueu damunt de les imatges per a engrandir-les.)

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

La Fundació Lluís Carulla ha atorgat dos dels seus premis Actuació Cívica a dos valencians: a Salvador Signes, professor de llengua catalana a l’Escola Pia de València des de 1969 i a la jurista Mercè Teodoro. Teodoro és advocada d’Acció Cultural del País Valencià i va redactar el recurs que acabaria amb la sentència del Tribunal Suprem que determina la idoneïtat jurídica de la denominació “catalana” per a la llengua que parlem els monovers. D’altra banda, Salvador Sostres dedica a Salvador Signes una de les seues columnes: “Un article sobre l’amor”.

A última hora, les autoritats (in)competents havien decidit que enguany el Correllengua, seria, com els concerts de la MTV, unplugged, desendollat. I, efectivament, la porta de l’ajuntament, tancada i barrada, impedia el pas del corrent elèctric fins als aparells de megafonia de l’organització. Sort que un ciutadà ha cedit la seua connexió elèctrica i, gràcies a una instal·lació casolana, la llum ha arribat des del carrer de la Torre, fins a la porta del consitori. Així és com el Correllengua ha pogut ser, al final, elèctric i sense electrocutats.

Flama de la llenguaD’on ve aquest afany per part del govern municipal per estalviar en el rebut d’Iberdrola, us demanareu? En paraules dirigides a una de les organitzadores de la celebració, la màxima autoritat local declarava el Correllengua “contrari als interessos de la Comunitat Valenciana” i mostrava la seua determinació a impedir que el corrent elèctric poguera escampar-se fora de la casa consistorial. Aquesta recitació escolar de la cartilla pptera respon a la mateixa estratègia que ja havia tractat de declarar “problemàtica” la Trobada i ara “desendollat” el Correllengua.

La conclusió a què un arriba després d’examinar l’incident és que la llengua històrica del nostre país seria, segons el vademècum (im)popular, “contrària als interessos de la Comunitat Valenciana”, ja que un acte reivindicatiu que té com a eix la demanda de la seua protecció, esdevé enemic del propi país que la parla. Demencial. La conclusió consegüent és que els governants (im)populars confonen els interessos propis amb els del d’un país que governen com una finca. Que governen o que malgovernen, ja que, amb els xifres a la mà, tal vegada són ells el principals enemics dels “interessos de la Comunitat Valenciana”.