cròniques ultralocals
tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

Fa uns dies llegia amb retard de mesos una entrevista que la crític literari de l’Avui Virgínia Mascaró feia al novel·lista angloindi Vikram Seth, llavors de pas per Barcelona per promocionar la seua darrera novel·la. Vikram Seth és nat a Calcuta, però s’ha educat entre l’Índia i Gran Bretanya, té l’hindi com a llengua materna i l’anglés com a llengua d’adopció. Llegint l’entrevista ens assabentem que el seu poliglotisme s’estén més enllà del coneixement d’aquestes dues llengües indoeuropees tan extremes i inclou també l’alemany, l’italià i, com a resultat dels seus estudis sinològics i de la seua estada a Xina, el xinés mandarí. L’entrada que li dedica la Wiquipedia afig encara altres llengües de la família indoeuropea tan allunyades geogràficament com les anteriors, es tracta del gal·lés i el francés per una banda i l’urdú per l’altra. En un moment de l’entrevista Virgínia Mascaró, li demana:

  • Vostè afirma que quan parla hindi, la seva llengua materna, és més aviat tímid, però que quan ho fa en alemany és més aviat arrauxat. Vostè que sap i ha après tantes llengües, creu que canvia la seva personalitat segons en quina està parlant? [Riu]
  • No, el que passa és que quan una persona parla en una llengua estrangera no hi ha tanta implicació personal amb el que està dient. Ets molt més lliure, parles de manera més desinhibida, perquè no coneixes tots els matisos del que estàs dient. A més, la gent que t’escolta també és més tolerant, perquè constata que no en saps prou.

Sembla com si Vikram Seth vulguera matisar aquella afirmació al·ludida per l’entrevistadora. Però si fem cas de la investigació que ressenyava el psicòleg Matthew Hutson, redactor de Psychology Today en el penúltim número de la revista Mente y cerebro (núm 20, setembre-octubre, 2006), l’escriptor indi es podria haver reafirmat tranquil·lament en les seues paraules. Efectivament, Hutson es feia ressò d’una treball de recerca dut a terme per Nairán Ramírez-Esparza, del Departament de Psicologia de la Universitat de Texas (Austin) i per altres autors que donaria la raó a Seth. Segons els resultats obtinguts amb 225 parlants bilingües (espanyol-anglés), residents als EUA i a Mèxic, l’ús de l’anglés comportava una personalitat més extravertida, complaent i responsable que quan s’usava l’espanyol. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat en un article que porta per títol “Do bilinguals have two personalities? A special case of cultural frame switching”, i que, encara que es troba en premsa (es publicarà al Journal of Research in Personality), es pot llegir en format pdf aquí. L’article el firmen, a més de Nairán Ramírez-Esparza, Samuel D. Goslinga, Verónica Benet-Martínezb, JeVrey P. Potterc i James W. Pennebakera.

I vosaltres, amables lectors bilingües substitutius? Vos mostreu faceciosos en castellà i circumspectes en català? O tal volta rabiüts i malespuces en català i manyacs en castellà? O, potser, sensitius en anglés i llepafils en italià?

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

Traure la llengua

No fa ni dos dies parlava amb un company d’origen gallec de les inversions que el govern de Galícia i el valencià han fet en política lingüística i, concretament, en reciclatge del professorat i alfabetització. No cal dir que la balança es decantava a favor del gallec. Ara, amb les xifres a la mà, podem saber de cert el grau d’amor a la llengua que professa el govern valencià (dades de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, a través del Diari per a Tècnics Lingüístics):

Taula comparativa
Pressupost 2006 – Política lingüística

Pressupost
Política lingüística 2006
Habitants 2005 Despesa en política lingüística per habitant
Illes Balears 4.154.789 €
Direcció General de Política Lingüística
983.131 4,226 €
Euskadi 60.489.699 €
Viceconsejería de Política Lingüística
(44.982.755 €)
+
HABE (Instituto para la Alfabetización y Reeuskaldunización de Adultos)
(15.506.944 € )
2.124.846 28,467 €
Catalunya 27.162.169 €
Secretaria de Política Lingüística (14.000.000 € – Aportacions a Consorci per a la Normalització Lingüística
Inclòs en Secretaria de PL)
6.995.206 3,882 €
País Valencià 6.479.820 €
Àrea de Política Lingüística
(Acadèmia Valenciana de la Llengua: 3.683.540 €)
4.692.449 1,380 €

La consignació pressupostària 2006 de la Generaliat valenciana per a la promoció del valencià és 6.479.820 euros. En concret, per a ajudes als ajuntaments s’ha reduït en 33.000 euros: actualment és de 456.000 euros, mentres que l’any 2005 va ser de 489.900 euros.


Les dades permeten vore, per exemple, com s’ho feren ja a partir de 1983 al País Basc en alfabetització d’adults. La llei de creació de l’HABE sembla impensable ací vora 25 anys després. Cal ressaltar que el pressupost per a l’HABE 2006 és de 15.506.944 euros i el de la Viceconsejería de Política Lingüística 44.982.755 euros (total: 60.489.699 €).

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques.

La Fundació puntCAT, que va promoure la campanya a favor del domini cultural d’internet destinat a la cultura catalana (.cat), ha signat un convenvi amb la Biblioteca de Catalunya, per mitjà del qual, el contingut de les pàgines que es mostren sota el domini .cat es conservarà en un arxiu especial.

Les paraules digitals descansaran a disposició de la posteritat a l’arxiu del Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT). PADICAT és un projecte que pretén recollir i arxivar totes aquelles pàgines web relacionades amb la cultura catalana; PADICAT està coordinat per la Biblioteca de Catalunya (BC) i compta amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (STSI).

Enllaços: Projecte PADICAT.

tema: Llengua ultralocal
etiquetes:

La Real Academia Española de la Lengua (RAE) acaba d’emetre un informe a petició del Tribunal Suprem que reafirma que “valencià” i “català” són dues denominacions vàlides per a una mateixa llengua. L’informe avala, a més, la fórmula emprada per Moratinos en el dictamen per a sol·licitar l’ús de les llengües cooficials a les institucions europees: «la lengua que se denomina catalán en la comunidad autónoma de Cataluña y en la de las Illes Balears y que se denomina valenciano en la Comunitat Valenciana». La RAE recorda que l’anomenada “fórmula Moratinos”, és coherent amb el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovat el febrer del 2005, concretament amb el punt sisé.

Aquest informe deixa en evidència, una vegada més, el govern valencià, que manté recorreguts judicialment, tant la “fórmula Moratinos”, com la sentència del Suprem que afirmava la unitat de la llengua malgrat la doble denominació.

P.S. (10/11/2006): Ara el Bloc Nacionalista anuncia que denunciarà el Consell valencià per prevaricació en no complir el dictamen de l’AVL quan va recórrer la “fórmula Moratinos”. (text de la notícia al diari Levante)

Enllaços:

Ens informen que Llengua.org ha remodelat el seu web. Llengua.org és un portal de recursos en programari lliure i en català destinat a persones que gestionen llocs web o que en volen crear des de zero. A més a més, Llengua.org ofereix un rebost d’eines recomanades, a partir d’enllaços extrets de l’apartat en català de l’Open Directory Project de Dmoz.

Les novetats que aporta la remodelació són:

  • La millora de la qualitat i la quantitat dels enllaços amb utilitats com ara la possibilitat de “fabricar-se” el propi directori d’enllaços per a col·locar-lo en la pàgina web que vulguem. O també l’opció de subscriure’ns per sindicació RSS a una categoria d’enllaços determinada i així poder mantenir-nos informats de les novetats.
  • La incorporació d’un fòrum on es tracten temes generals o tècnics relacionats amb els temes de què s’ocupa el portal; la continuïtat d’un seguit de llistes de distribució; l’afegit d’un apartat on les associacions que usen els serveis de Llengua.org es poden promocionar; d’una secció de notícies i de la possibilitat de subscriure’s via RSS a determinats continguts del portal.

Darrere de Llengua.org es troben:

Enllaç: Llengua.org