cròniques ultralocals

A la reentrada de setembre ens hem de fer ressò de la desaparició, als 64 anys, de Toni Mestre, que va ser periodista radiofònic, llibreter i poeta. La notícia ens arribava via les necrològiques d’El País l’endemà del seu traspàs, el dia 28 de juliol. Antoni Mestre va ser el conductor d’un programa de ràdio revolucionari, De dalt a baix, un programa que des de 1974 va servir per a usar la llengua en un mitjà de gran abast popular com la ràdio, del qual havia estat exclosa com de tants altres.

Mestre havia fundat a València, juntament amb Frederic Martí, la llibreria Ausiàs March, una d’aquelles llibreries emblemàtiques que van contribuir a la difusió dels llibres valencians i a la lluita antifranquista. Amb l’arribada de l’autonomia, Mestre, com tants d’altres (haurem de recordar els casos d’Ovidi Montllor o de Raimon que mai no han actuat a la radiotelevisió valenciana), va quedar marginat dels mitjans audiovisuals públics que es posaven en marxa i va acabar fent ràdio en castellà. Com a poeta va guanyar el 1981 el Premi Jordi de Sant Jordi de poesia amb el poemari Fletxes de vent i com a periodista el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, l’any 2001. Antoni Mestre havia estat fa un any i mig al Fondó de Monòver, acompanyant Frederic Martí, que hi presentava el llibre La ciutat trista en la Macromona del Sud d’aquell any.

Si voleu disfrutar de la dicció impecable de Toni Mestre i dels textos enlluernadors d’Enric Valor, vos recomane els tres Cds que contenen les rondalles “La rabosa i el corb”, “Comencinda, Secundina i Acabilda” i “La mare dels peixos”. Aquests discos, produïts per Mestre i Edicions del Bullent i editats per P.M. Productions, haurien d’estar en qualsevol casa amb xiquets (o sense) i mereixen una difusió que malauradament no tenen els productes culturals fets en valencià al País Valencià. Jo els vaig adquirir a telefonant a la llibreria Tres i Quatre de València (tel. 963529110); me’ls van enviar contrareemborsament.

P.S. (25/9/2007): Ara podeu llegir a Vilaweb una entrevista inèdita que li va fer Elvira Castelló.

temes: El meu país, Llengua ultralocal
etiquetes:

Observatori de la Llengua. Universitat d'AlacantL’Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant ha publicat, com a conclusió del curs 2005-2006, un decàleg de mesures per a la recuperació de l’ús del valencià a Alacant “i al seu entorn”. Com que són de validesa extensible, les reproduïsc i que cadascú les adapte al lloc pertinent.

1. Aplicació i desplegament complet de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i les normatives subsegüents, i en particular generalització dels programes d’immersió lingüística (PIL) i ensenyament en valencià a secundària i batxillerat (PEV) en tots els centres públics de la ciutat i de la comarca. Cada centre ha de disposar almenys d’una línia en valencià.

2. Creació de línies d’ensenyament en valencià a les universitats d’Alacant i Elx que garantisquen una formació lingüística suficient que permeta l’exercici professional en un context multilingüe.

3. Normalització de la toponímia oficial de la ciutat i de tota la senyalètica de competència local, autonòmica o d’organismes públics.

4. Capacitació lingüística adequada (perfils lingüístics) dels treballadors de la funció pública (docents i no docents) perquè els ciutadans puguen utilitzar el valencià en les relacions amb les administracions i perquè aquestes puguen dur a terme la seua responsabilitat estatutària de promoció del valencià.

5. Compliment de la llei de creació i la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàris en la programació de la televisió i la ràdio públiques valencianes. Suport al doblatge i realització de pel·lícules i documentals en valencià.

6. Programació regular i continuada d’activitats culturals (exposicions, cinema, teatre i música) en valencià a càrrec de l’Ajuntament d’Alacant, la Diputació d’Alacant, la Generalitat i les altres institucions públiques.

7. Suport a les iniciatives cíviques que promoguen el coneixement i l’ús del valencià (trobades locals o comarcals, trobades sectorials de teatre, música, plàstica, audiovisuals, etc., voluntariat lingüístic, festes, etc.).

8. Desplegament d’iniciatives i activitats fora de les aules dirigides als pares i a l’alumnat dels PIL i PEV d’Alacant.

9. Suport a les iniciatives d’acollida lingüística dels nouvinguts (cursos, parelles lingüístiques, intercanvis).

10. Exigència a l’Estat de polítiques actives de promoció de les llengües oficials en el conjunt de l’Estat i en la documentació general d’ús personal (carnets i altres documents), potenciació del coneixement de les llengües oficials en la resta de territoris de l’Estat i utilització de les llengües oficials en les relacions amb l’administració de l’Estat. Reconeixement i ús del valencià com a llengua oficial a Europa.

Trobada 2006 Monòver

Ha acabat la Trobada. Finalment tot ha rutlat. No ha passat res més que el que sol passar des de fa 10 anys. 10 anys! Quanta faena desinteressada. Quantes voluntats implicades. Qui pot voler fer mal a un esdeveniment així? Moltes gràcies a tots els que l’heu fet possible:

Gràcies, mestres.

Gràcies, pares i mares.

Gràcies, xiquets.

Gràcies, associacions, entitats, institucions, empreses i persones col·laboradores.

Gràcies… govern municipal. També, a pesar de tot. Hi havia moltes maneres de fer les coses bé i una sola de fer-les malament. Al final triàreu aquesta. Ara ens costa donar-vos les gràcies i, tanmateix, ho fem. Potser a última hora heu reflexionat, potser la pròxima…

GALERIA DE FOTOS DE LA TROBADA 2006: Diapositives (Flash) o Àlbum.

Cartell Trobada 2006

Si voleu saber quins són els objectius de les Trobades d’Escoles en Valencià, qui les organitza, quina és la seua història i quin és el lema del 2006, no vos deixeu manipular: informeu-vos-en de primera mà.

Qui organitza les Trobades?

Quins són la història i els objectius de les Trobades?

Quin és el lema de les Trobades 2006?

Casal Jaume I Coordinadora d'Associacions per la LlenguaPel futur del català

El dissabte 13 de maig, a les 20h., es presenta al Casal Jaume I de Monòver el documental “Pel futur del català: única llengua oficial”. La presentació anirà a càrrec de Ferran López, membre del Secretariat Nacional de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana). L’audiovisual es pregunta quin és el futur de la llengua catalana en el context de les llengües del món i fa algunes propostes sobre les condicions que garantirien la continuïtat de la comunitat catalanoparlant.