cròniques ultralocals
temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

Casa de la Cultura de MonòverDesprés de la compareixença del senyor alcalde davant les càmeres de TVM el dimarts per la nit. Perdó. No ho he dit bé. Després de la compareixença de les càmeres de TVM davant el senyor alcalde, em trobe sumit en la perplexitat i encara no m’he recuperat del tot. La màxima autoritat local defensava la negativa a l’ús de la Casa de la Cultura per part del partit de l’oposició amb l’argument que s’hi pretenia celebrar un acte polític, quan aquest espai està reservat únicament per a actes culturals. I ara ve la meua perplexitat, perquè aquestes declaracions del batlle monover m’han fet dubtar de la meua concepció d’acte cultural.

Agua, azucarillos y aguardienteResulta que al final de l’estiu es va celebrar en la susdita Casa un acte que ja no sé si és polític o cultural. Ara crec que ja ho he aclarit: sospite que era una sarsuela cantada a capella. El títol em sembla que no l’havia acabat de llegir i per això em vaig confondre. Era… Com era…? Sí, “Agua para todos, azucarillos y aguardiente”. Ara ho he entés. Aquell acte sí que era cultural i jo m’havia confós. Les primeres veus van estar sublims, les comparses eficients i el libretto, bé, el libretto cantat amb passió, però una mica repetitiu.

De manera, senyors del PSOE monover, que ja ho saben, munten una sarsueleta i en quatre romances ens conten el PGOU i el que vinga bé.

temes: Arquitectura i moralitat, PGOU
etiquetes:

No volem este PGOUDesprés de l’escàndol que va suposar el divendres el bloqueig a l’ús de la Casa de la Cultura per part del govern municipal, fet que va contribuir a omplir de significat el nom de la Casa del Poble, plena a vessar; vista la pressa per a aprovar el PGOU abans de finals de mes, abans que entre en vigor la nova llei d’urbanisme que no deixarà fer el que pretenen; vist això, es comprova més a les clares que el futur de què parlava la nostra principal autoritat és el futur dels PAIs. Aquesta és la proposta: donar PAI per PGOU, o el que és el mateix, gat per llebre. El futur és el creixement desmesurat, l’esgotament dels recursos, la destrucció del paisatge, la superpoblació. I… el gran negoci dels duros a sis pessetes. El futur és un atrotinat, mig derrocat i despoblat centre històric, emmurallat per una barrera de “tres plantes més àtic” en la línia dels carrers Fonament-Poveda i l’esborrament del mapa d’una col·lectivitat que a tranques i barranques, des de 1611, ha intentat sobreviure a tots els temporals i al mateix temps acollir els nouvinguts i fer-los seus. 50.ooo habitants escampats per aquí i per allà són una sentència de mort per al nostre món: el nostre paisatge i la nostra manera d’estar vius. Continuarà.

Si voleu presentar al·legacions al Pla General, aquí teniu uns models:

Model d’al·legació sobre el centre històric (word)
Model d’al·legació sobre el PGOU en conjunt (word)

També podeu llegir l’opinió d’Amador Navarro aquí.

tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

La TorreUn matí de la setmana passada la senyora Torre (per dir-ho a la manera de Mallebrera), de compte tocar les 8 va tocar les 78 i si no va tocar el dos va ser, segurament, perquè ja no pot ni moure’s. Aquest fenomen paranormal, que jo preferiria qualificar d’ultranormal, es va repetir com a mínim un dia més. Va ser, segurament, el seu metge personal, el doctor Fati, qui li va tornar a acompassar el batall. Però quin missatge ens volia enviar la Torre? No en tenia prou amb les 396 vegades que proclama la seua presència cada dia, comptant-hi quarts, mitges, tres quarts, hores, hores tocades i de repetició? A què venien aquests tocs desaforats? Haurem de tocar al gremi de campaners perquè ens resolguen l’enigma?

I és que els monovers, fora de Fati, només ens recordem de la Torre quan sona i, això, els que vivim a prop. Si voleu més proves, contempleu l’aspecte que presenta la porta i la frontera d’aquest monument arquetípic i potser començareu a comprendre l’agitació del monument (o, millor, “monumenta”). Algú em diu que aquestes coses s’han fet sempre. Sempre? Des de quan? Perquè jo no recorde -i segurament vosaltres tampoc-, que les colles de zagalons d’aquest poble, per bordes que hagen sigut, s’hagen dedicat mai a emporcar els monuments o les monumentes.
La Torre embrutada de pintades

temes: Activitats culturals, El meu país
etiquetes:

Lluís Llach
M’arriba la programació cultural de Petrer per als pròxims mesos i no puc estar-me’n de col·locar-la aquí. Agafeu l’agenda i aneu prenent-ne nota. Vos la pose en ordre per facilitar-vos la faena:


19 de gener: “Còmplices”, de La Dependent, basada en un text d’Isabel Clara-Simó.

20 de gener: “El llenguatge del teatre”, xarrada-col·loqui d’Isabel Clara-Simó. (Saló d’Actes de CaixaPetrer)

4 de febrer: Concert de Lluís Llach: presenta el seu darrer disc.

4 de març: “La torna de la torna”, d’Els Joglars.

31 de març: “Deu catalans i un rus”, Toti Soler en concert. Qui va ser guitarrista d’Ovidi Montllor ret homenatge al cantant d’Alcoi amb una tria de poemes, músiques i cançons.

Excepte la xarrada de Clara-Simó, la resta d’actes es faran al Teatre Cervantes. Podeu obtenir més informació en la pàgina de l’Ajuntament de Petrer, en la secció de cultura.

Us transcric la carta que he enviat a la secció “Bústia” de l’Avui i que no voré en lletra impresa si no és que la publiquen un dimecres:

Vaig a la llibreria per comprar, com cada setmana, l’Avui del diumenge. Em diuen que l’Avui ja no arriba a Alacant i, per tant, que no es reparteix a Monòver. Truque a subscripcions i em diuen que no m’hi puc subscriure dies solts i que la subscripció que tinc del diari dels dimecres, que la continuaré fruint (sí, “fruir” és el verb adequat), però que potser tard o d’hora s’haja d’anul·lar. Finalment m’asseguren, molt amablement, que l’altra subscripció que els demane, la dels diumenges, que ho miraran, que tal vegada es podrà fer. També m’informen que potser no surt a compte enviar el diari fins a Alacant. Jo pense que em podria aconsolar llegint l’Avui a la pantalla, però resulta que el suplement de cultura no es penja i que la informació del País Valencià se suprimeix de l’edició digital. La setmana passada, per exemple, no vaig poder trobar el reportatge d’Ester Pinter sobre la concessió de freqüències de TDT que ha fet el govern valencià i que volia enviar a un conegut.

Tal vegada el nou projecte per al diari, després del canvi d’amos, siga que l’Avui deixe de ser un mitjà de comunicació nacional, és a dir, pancatalà i que esdevinga un diari regional, és a dir, localista (barceloní) i provincià (de “las cuatro provincias”). És que la comunitat lingüística i cultural que formem, digueu-li Països Catalans (si us semble agosarat, poseu-hi “domini punt cat”), és un mal negoci? Segurament sí.

P.S.: Si deicideixen publicar aquesta carta, per favor, facen-ho un dimecres.