Després de la compareixença del senyor alcalde davant les càmeres de TVM el dimarts per la nit. Perdó. No ho he dit bé. Després de la compareixença de les càmeres de TVM davant el senyor alcalde, em trobe sumit en la perplexitat i encara no m’he recuperat del tot. La màxima autoritat local defensava la negativa a l’ús de la Casa de la Cultura per part del partit de l’oposició amb l’argument que s’hi pretenia celebrar un acte polític, quan aquest espai està reservat únicament per a actes culturals. I ara ve la meua perplexitat, perquè aquestes declaracions del batlle monover m’han fet dubtar de la meua concepció d’acte cultural.
Resulta que al final de l’estiu es va celebrar en la susdita Casa un acte que ja no sé si és polític o cultural. Ara crec que ja ho he aclarit: sospite que era una sarsuela cantada a capella. El títol em sembla que no l’havia acabat de llegir i per això em vaig confondre. Era… Com era…? Sí, “Agua para todos, azucarillos y aguardiente”. Ara ho he entés. Aquell acte sí que era cultural i jo m’havia confós. Les primeres veus van estar sublims, les comparses eficients i el libretto, bé, el libretto cantat amb passió, però una mica repetitiu.
De manera, senyors del PSOE monover, que ja ho saben, munten una sarsueleta i en quatre romances ens conten el PGOU i el que vinga bé.
Després de l’escàndol que va suposar el divendres 
Un matí de la setmana passada la senyora Torre (per dir-ho a la manera de Mallebrera), de compte tocar les 8 va tocar les 78 i si no va tocar el dos va ser, segurament, perquè ja no pot ni moure’s. Aquest fenomen paranormal, que jo preferiria qualificar d’ultranormal, es va repetir com a mínim un dia més. Va ser, segurament, el seu metge personal, el doctor Fati, qui li va tornar a acompassar el batall. Però quin missatge ens volia enviar la Torre? No en tenia prou amb les 396 vegades que proclama la seua presència cada dia, comptant-hi quarts, mitges, tres quarts, hores, hores tocades i de repetició? A què venien aquests tocs desaforats? Haurem de tocar al 
