cròniques ultralocals

Correllengua 2007. Monòver

Un altre Correllengua més i ja en van dotze. Dotze correllengües i ni un sol incident. Ahir la llum va brollar d’un generador i la Banda del Samaruc va poder tocar sota la mirada confiada de la Mare de Déu del Remei que penjava del balcó de la seu del Partit Popular.

Hi va haver ball de plaça; ball de Nanos i Gegants (la butla municipal arribà a última hora); tocada magnífica, vibrant i emotiva de la colla de dolçainers El Xirivell; lliurament de premis; picadeta popular; vol de senyeres jaumines descoronades (com la del gegant Pere Maça i la de l’escut de Monòver); lectura del manifest reivindicatiu de la llengua que encara parlem i que portaren des de Catalunya els Corbí, Falcó, Payà, Verdú, Tortosa, Vidal… Una festa, en fi, lluïda i sense enrampats.

Una festa sense enrampats que va tenir com a teloners estel·lars els salvadors de l’ajuntament, que es van vore obligats, el dia abans, a explicar als seus administrats els perills a què s’exposaven si acudien al Correllengua. Tan poca faena els dóna la gestió municipal que han de perdre el temps fent rodes de premsa d’aquesta mena?

La vaca i el Socarrat, tots els anys ocasionen alguna desgràcia personal i encara estem aguardant que alguna autoritat faça una roda de premsa el dia abans de l’Alborada advertint els monovers del perill que corren si hi participen.

A continuació teniu un àlbum de fotos que dóna una idea del bon ambient que vam viure i de com de bé s’ho va passar el personal. Enhorabona, Casal, per la faenassa. Gràcies, Nanos i Gegants per aguantar l’envit i portar-vos com uns senyors i senyores. Gràcies, mestres, xiquets, pares. I a la colla de dolçainers El Xirivell, un hurra majúscul, sou uns valents i toqueu una Moixeranga i un Cant dels Maulets que revolten un difunt.

Àlbum de fotos del Correllengua 2007.

Totes les alarmes s’han encés hui mateix quan una veu anunciava un altre Correllengua desendollat. A pocs dies vista, quan ja està tot aparaulat i demanat preceptivament pel registre escaient, la veu ha parlat.

Després de jugar al passa-me-la amb l’organització de l’esdeveniment, quan ja està previst que actue un grup de la categoria de Samaruc (que no costa un duro als monovers), els governants diuen, per veu interposada, que de llum, ni un quilowatt.

Una altre any, doncs, els nostres terratinents municipals es mostren alforradors en la llum tant com balafiadors en despotisme desil·lustrat, i és que les nostres llumeneres locals, de llums en tenen per al que volen.

De manera que, si la nostra alcaldessa perpètua no hi posa remei i il·lumina els nostres devots mandataris (que bé que encenen la flama del ciri quan es tracta de lluir en la processó), el Correllengua quedarà de nou sense llum, que no deslluït, perquè, per culpa dels majorals de la finca municipal, el Correllengua podrà ser enguany desendollat, reivindicatiu i sense enrampats.





El programa del Correllengua 2007 el dissabte 29 serà aquest:

A les 6 els Nanos, amb la colla el Xirivell, animaran els carrers del centre.

A les 6’45-7 la Flama de la Llengua passarà per les escoles (ix des del Bilaire a les 6).

A les 7’30-8, arribada de la Flama a l’ajuntament, a continuació, lliurament dels premis de dibuix.

A les 8’30 berenar popular en la mateixa plaça de la Sala.

A les 21, actuació de Samaruc (desendollada, si la Marededéu no li posa remei).

L’actuació de Monòver els de Samaruc l’anuncien aixina:

Arriba el Correllengua 2007 a Monòver i quina millor manera d’acompanyar a la flama que cantant, tocant i ballant.
Convidats pel Casal Jaume I de Monòver, ens trobareu a la Plaça La Sala a partir de les 21:00h (aproximadament!!!) fent sonar polques, masurques, pasdobles, cercles circassians, an dro… Bon ball!!!

Samaruc

Enllaç:

Serra dels Molins

Diàleg amb el meu fill de dos anys:

-Mira, Benet, mira les serres. Mira, aquella és la serra dels Molins.
-Papa, papa, i el martell?

temes: Eleccions 2007, Llengua ultralocal
etiquetes:

A continuació teniu una taula comparativa de les propostes que els diferents partits que opten al govern municipal fan quant a la política lingüística i la promoció del valencià. He inclós en la taula la llengua que usen en el redactat dels seus programes perquè ja és un indici del seu grau compromís i coherència. En tots els casos, llevat d’EU-Compromís, la informació s’ha obtingut de la versió impressa que han repartit per les cases. Al final hi ha una arreplega dels articles de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que afecten les administracions locals. Compareu.

cellpadding="2" cellspacing="2">
style="font-weight: bold;">Polítiques de
promoció
style="font-weight: bold;">Llengua del programa electoral
PP sense
propostes
castellà
PSOE “promoure amb decisió la normalització lingüística en els mitjans de comunicació” castellà/valencià
GIM “continuarem recolzant la normalització lingüística” castellà/valencià
EU-Compromís “ús
públic del valencià.”, divulgació de
la llengua a través del mitjans de comunicació,
valencià1
Bloc
Progressista
sense
propostes
castellà/valencià2
CdeM sense
propostes
castellà
  1. Hem consultat la versió digital del programa.
  2. La versió en valencià està farcida d’errors gramaticals de tota classe.

A continuació podeu llegir uns extractes de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià on apareixen algunes de les responsabilitats de les administracions locals en la promoció del valencià:

TÍTOL I
De l’ús del valencià

CAPÍTOL I
De l’ús oficial

Article 7

1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d’aquelles.

Article 10

Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

TÍTOL IV
De l’actuació dels poders públics

Article 27

El Consell de la Generalitat Valenciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomentarà l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans dependents d’aquesta.

Article 28

De la mateixa manera hauran de procedir els ens públics d’acord amb els principis i excepcions determinats per la present Llei.

Article 29

El Consell de la Generalitat Valenciana propiciarà l’ensenyament del valencià als funcionaris i empleats públics dependents d’aquesta, de l’administració Local i de la Central en els termes que amb aquesta s’acorda, segons principis de gradualitat i voluntarietat.

Article 30

1. La Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals podran exceptuar i bonificar respecte d’obligacions fiscals els actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la cultura valenciana, amb una consideració especial a les que comporten l’ús del valencià.

2. A les bases de convocatòria per a l’accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals, en l’àmbit de les respectives competències, valoraran el coneixement del valencià per tal que puguen realitzar-se les funcions públiques d’acord amb els principis d’ús del valencià, previstos en aquesta Llei.

3. Els poders públics valencians, als efectes de l’apartat anterior, assenyalaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del valencià.

4. Els impressos, formularis i models oficials que hagen d’utilitzar els poders públics a la Comunitat Valenciana hauran de redactar-se de forma bilingüe.

1. PIP i PIL

Les sigles PIL i PIP amaguen darrere la denominació dels dos models d’ensenyament que ofereixen els centres educatius monovers en els nivells de preescolar i primària.

PIL és el Programa d’Immersió Lingüística, pensat per a famílies no valencianoparlants. En aquest sistema l’ensenyament es vehicula en valencià des del principi en contextos comunicatius reals. L’objectiu és que als 6 anys, moment en què es clou el període d’adquisició de la llengua, els xics hagen desenvolupat la capacitat del llenguatge en almenys 2 llengües simultàniament.

En aquest programa, el castellà s’incorpora després del desenvolupament de la lectoescriptura en valencià. Encara que, donades les semblances entre les 2 llengües i la presència massiva del castellà a l’entorn extraescolar, els xics aprenen a llegir en aquesta llengua quasi al mateix temps.

PIP és el Programa d’Incorporació Progressiva. En aquest cas l’ensenyament es vehicula en castellà al principi i el valencià s’incorpora de manera progressiva en els cursos superiors. El PIP se l’anomena, de manera incorrecta i confusionària, “línia en castellà” i alguns pares creuen que matriculant els fills en aquest programa els preservaran del contacte amb el valencià. Cal recordar que no existeix, ara per ara, el dret a desconéixer el valencià.

A més a més del PIL i el PIP existeixen, d’una banda el Programa d’Ensenyament en Castellà, reservat únicament per a les zones de predomini castellanoparlant, que té el valencià com a assignatura a partir de 1r de Primària; i de l’altra, el PEV o Programa d’Ensenyament en Valencià, en què l’ensenyament és en valencià i el castellà s’estudia com a assignatura; aquest programa es reserva per a les zones de predomini valencianoparlant.

En el cas de Monòver es van demanar en el seu dia línies d’immersió (PIL), a pesar de ser una zona de predomini valencianoparlant, pels recursos extra que aportava el programa com, per exemple, el professorat de suport.

2. PIP o PIL?

Segons les dades que ofereixen els estudis d’avaluació realitzats per la Conselleria d’Educació, només els Programes d’Immersió Lingüística (PIL) i els d’Ensenyament en Valencià (PEV), garanteixen el coneixement igual de les dues llengües oficials. Recordem que un dels objectius del sistema educatiu valencià és aquest: formar ciutadans competents en les dues llengües oficials. També el Consell d’Europa insta a la Conselleria a fomentar aquests programes, ja que són els únics que asseguren el compliment de la Carta Europea de les Llengües.

Per un altre costat, l’aprenentatge efectiu del valencià es, també, una ajuda poderosa per a la integració de l’alumnat immigrant.

Finalment, els beneficis cognitius derivats de l’aprenentatge simultani de dues o més llengües en edats primerenques es coneixen des de fa molt de temps i són la base d’experiències educatives en immersió lingüística plenament consolidades a països com el Canadà i Finlàndia. Les virtuts de l’ensenyament per immersió les exposa molt clarament Vicent Pascual, pare del sistema d’ensenyament bilingüe i ideador de les bases del futur model d’ensenyament plurilingüe i pluricultural valencià:

Si l’experiència bilingüe o multilingüe ha sigut gratificant i profunda, se’n pot esperar un bon domini de les dos o tres llengües, un millor desenrotllament cognititu, i una creativitat i flexibilitat cognitivolingüística superiors a les de la persona monolingüe.

3. On matricular-los?

A Monòver tenen el PIL (Programa d’Immersió Lingüística), el CP Cervantes, el CP Ricardo Leal i el CP Azorín, mentre que L’Arc de les Cases del Senyor segueix el PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià).

Entrades relacionades: