cròniques ultralocals

Escoles en XarxaQuan Laia Martín, coordinadora d’Escoles en Xarxa, em va comunicar la possibilitat de pujar a Barcelona a un encontre entre professorat, coordinadors i tècnics vinculats a aquesta iniciativa, un corrent d’alegria cordial va recórrer el meu agrisat esperit de professor comarcal i ultraperifèric. Escoles en Xarxa és un projecte de periodisme escolar digital impulsat des de l’associació cultural Òmnium Cultural i el portal de notícies Vilaweb, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Federació Escola Valenciana. Quan vaig conéixer la seua existència (durant el curs 2004-2005 funcionava amb uns centres-pilot), vaig córrer a afegir-me. Finalment, enguany, amb un grup de Redacció i Disseny de Premsa de 3r d’ESO, el meu institut hi participa, al costat de centres educatius de tots els territoris de parla catalana.

En el portal d’Escoles en Xarxa es publiquen els articles que els estudiants pugen al blog del seu centre. Els comentaris a les entrades permeten un tipus de comunicació horitzontal entre iguals que permet l’intercanvi constructiu i afectiu. Raül i Manuel parlen de la dolçaina i uns companys de Caldes de Montbui els fan preguntes sobre aquest instrument. I ja tenim tot d’enllaços a la Viquipèdia, a la pàgina d’un professor de conservatori… i vet aquí que s’apunten els de Valls (és clar!) i ens expliquen tot de coses sobre l’ús de la gralla en el ritual casteller. Mentrestant, Mari Carmen, que escriu la seua autobiografia en l’assignatura de valencià, mentre indagava sobre el passat de la seua família, ha descobert les penalitats que els seus avis van haver de passar durant la postguerra. Un dia, quan navegava pels blogs dels altres companys, va trobar un article que havien publicat uns periodistes digitals del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona sobre les àvies i es posa a redactar un comentari. Tot això passa espontàniament, sense que el professor se n’assabente, durant la sessió de treball a l’aula d’informàtica. Quan el docent es requerit perquè supervise el text, ha d’amagar un rampell d’emoció que de sobte li recorre l’espinada i que el reconcilia amb la seua professió: haver pogut crear les condicions perquè es produïsca el coneixement profund, humà, en una personalitat incipient de quinze anys. Jonathan per la seua banda, comenta un article d’un altre alumne sobre la llei contra el tabac, conta que el seu avi va morir perquè era fumador i confessa que té por que als seus pares els passe el mateix. Tot això, i més coses, és Escoles en Xarxa.

Galeria de fotos de la I Jornada d’Escoles en Xarxa.