cròniques ultralocals
temes: Animals i plantes, Cultura popular
etiquetes:

Per via postal m’arriba a casa, sol·lícit, el llibret Poemes de pedra seca, editat per Cossetània Edicions. El volumet, de 17×18 cm. conté fotografies de Josep Vallès i poemes de Nati Soler i s’obri amb un pròleg de Jordi Gabarró i una introducció del mateix Vallès. En la introducció es fa un recorregut per totes les tipologies de construccions en pedra, un recorregut erudit i amorós alhora, un recorregut que és una crida a la protecció i la preservació d’aquestes obres d’art anònimes.

Aquests poemes i aquestes imatges de pedra seca són un
homenatge als constructors de les nostres arrels, pagesos
i margeters que han determinat tan fortament nostre tarannà.
Són també una reivindicació de la grandesa del llegat
cultural rebut, el qual cal conservar, preservar i
transmetre íntegre, tal com es fa de generacions ençà.

Tota l’atenció de l’objectiu de Vallès s’ha posat damunt les construccions de pedra seca, és a dir, sense argamassa: barraques, cellers, ribes, pilones, trones, corrals, arneres, pous i aljubs, safarejos, cossiols (o com diem a Monòver, “calderons”), fites (o “mollons”), forns, pous de neu, pujadors.


Sóc una pedra aspra,
que sosté la barraca,
vella, de pedra seca,
pel rodar somort dels anys.

Amb lliris de barraca, ametlers florits sorgits d’un marge pedrós, roselles entapissant un prat amb barraca de pedra, camins empedregats, fonts regalimants, uns ceps que ploren:


Ploren perquè han vist morir
la sèquia, avançar el ciment
per la llera. Han vist devastar
nostre fortí de pedra seca
pel sinistre formigó ferrat.

Uns pàmpols que emmarquen un pou, torres de guaita, una crossa de cantals que aguanta una branca vençuda en perill d’esguellar-se:

Preservar l'espècie, terra enllà
oblidant el pedreguer,
o recolzant la branca
per sostenir del fruit
malgrat la gran ensarronada.

I les estacions: la neu espolsada en la volta d’una barraca com un bescuit emblanquinat de sucre; un barracó entre la palla segada i els rostolls hirsuts; una volta de pedruscall coronat del lliris morats. No hi falten tampoc els ocells que aprofiten les antigues construccions lítiques:


En bressol de pedra nua
espera el siboc la nit,
la cotxa a la barraca,
i de branca en branca
l'esperen el pinsà i el sit

I la flora de conills, xiprers, vinyes, garrofers, ruda, ordi, estepa, timó, assutzenes, ametlers, blat, oliveres, lliris…


Del meu poble al del costat,
vorades de romaní,
margalló i estepa.
Una masia buida,
quatre garrofers mal manats,
una ullada de sol,
una plana de vinyes
despullades, podades
amb sotacoll, brocada,
i un borralló verd
al cor de l'hivern,
que trenca el color hostil
de la terra cansada,
com les passes sordes
que em menen pel camí
de sempre a la feina,
obligada, de sempre.

Enllaços:

tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Beties

Foto: Serra de Beties

Per si algú no se’n recordava, aquesta notícia i aquesta altra demostren que no és igual una que cinc-centes i que no són el mateix tres-cents que tres milions de metres quadrats de serra protegida. Ja ho diu el regidor Molina: “Es increíble que este tipo de cosas puedan producirse hoy en día en terrenos forestales…”

Per una volta, estic completament d’acord amb ell, però més increïble que “un refugio con fosa séptica, acceso hormigonado en pendiente, barbacoa e incluso toma de luz” em semblen els 2800 habitatges, el camp de golf de 18 forats (o 55 hectàrees), la depuradora i la subestació elèctrica que deixaran fer al Secanet (bressol de l’onque Canyís). Deu ser que la incredulitat del senyor Molina és inversament proporcional a la quantitat de cases construïdes.

Enllaços relacionats:

 

tema: Història ultralocal
etiquetes:

El Penó de la Conquesta i l’escut de Monòver quadribarrat

Ens afegim a la proposta de Vicent Partal (i fem nostres les precisions de Vicent Baydal) de publicar una entrada commemorativa del naixement de Jaume I, el vuit-cents aniversari del qual es va celebrar el passat dissabte, dia de la Candelera.

La Vall d’Elda, 11-1265


Foto: La Vall d’Elda vista des del castell de Monòver. Els punts rojos indiquen la situació dels castells d’Elda i de Petrer. A l’esquerra de la imatge apareix la serra de Camara (nord), frontera amb el Regne de Castella des del 1304. Darrere del castell de Petrer es veuen les serralades que marcaven la línia Biar-Busot, la frontera amb el Regne de València durant el regnat de Jaume I. Cliqueu damunt de la imatge per a fer-la (molt) més gran.

413

«E moguem d’aquí e anam a El·la e no albergam dins la vila, per ço quant los sarraïns encara no s’eren ben renduts a don Manuel, de qui eren. E enviaren-nos a pregar que hom no els talàs ne els faés mal, e que ells farien a nostra voluntat. E vengren a nós que els déssem porters e hòmens que els guardassen llur horta, que no els faés hom mal, e faem-ho.

414

E enviam sempre un missatge a Petrer que En Jofré havia perdut, e tantost vengren dos dels vells a nós, e un jueu que hi estava en temps d’En Jofré, e els sarraïns no l’havien negun mal feit, e parlam ab ells que retessen lo castell a nós, e nós que el retríem a En Jofré. En dixem-los que els faríem atendre les convinences que havien amb lo rei de Castella e ab En Jofré. E ells responseren-nos que per lo mal capteniment que feïen d’ells s’eren llevats, e si nós los juràvem que els retenguéssem per a nós, que ens retrien lo castell mantinent, mas que havien paor d’En Jofré. E nós responsem-los que d’esta cosa los faríem nós ben segurs, que les cartes primeres los faríem atendre ans que nós los retéssem a En Jofré: car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell. E sobre açò, dixeren que s’entrarien acordar, e que ens respondrien al vespre. E tornaren a nós prop del sol post, e dixeren que, pus nós tant ho volíem, que farien a nostra voluntat. En quan venc al matí anam-nos-en denant ells ab nostres cavallers, e faem pujar als hòmens d’En Jofré nostre penó al castell, e lliuram-los lo castell.»

[Jaume I, Llibre dels fets, cap. 413-414]

Si llegiu entre línies comprovareu que Jaume I i la seua host feien la faena bruta a Alfons X de Castella, gendre del Conqueridor. Observareu que feien una tasca de pacificació del territori, no exactament de conquesta, ja que aquestes terres, llavors dins el Regne de Múrcia, havien estat ocupades militarment pels castellans (ca. 1245).

Els súbdits d’En Jofré, tal i com relata el Llibre dels fets, voldrien retre homenatge a Jaume I i esdevenir els seus vassalls per tal de fugir dels excessos dels seus amos castellans, un tracte que el Conqueridor no pot acceptar “car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell.”

Passats els anys, seria el seu nét, Jaume II, qui incorporaria les nostres valls a la Corona d’Aragó; la frontera s’establia, per fi, en les crins de les serres de Camara i de Salines i l’antic límit del Maigmó es trasllada, des de llavors, allà on desemboca el Segura.

El jueu que viu entre musulmans i que ix a parlamentar amb el Conqueridor juntament amb els dos vells, s’ha posat en alguna ocasió com a exemple de convivència pacífica entre religions: “e els sarraïns no l’havien negun mal feit”.

Finalment, les quatre barres del Penó de la Conquesta, el mateix que va onejar al castell de Petrer aquell dia de novembre de fa set-cents quaranta-quatre anys i l’escut quadribarrat de Monòver, mostren aquesta continuïtat històrica que celebrem enguany i, de passada, l’absoluta valencianitat de la senyera quadribarrada, desblavada i capidescoronada.

Amb aquest post recordem, doncs, l’efemèride jaumina amb el mateix esperit que l’historiador Vicent Baydal:

No com a remembrança de les seues conquestes, sinó com a commemoració d’uns fets històrics que donaren peu a la formació d’uns territoris definits, d’una comunitat lingüística, d’uns ordenaments jurídics i d’unes identitats col·lectives que ens han acompanyat d’una forma o d’una altra (canviants, però basades en aquelles estructures) fins als nostres dies.


Per a saber-ne més: Deixant de costat la bibliografia més especialitzada, el lector interessat pot trobar informació accessible als llibres de Josep-David Garrido Valls: Jaume I i el regne de Múrcia i La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II, tots dos publicats a Rafael Dalmau Editors.

També hi ha un quants articles interessants del mateix Garrido, de Maria Teresa Ferrer, Carmel Navarro i Carmen Blasco al número 6-7 (2004) de la Revista del Vinalopó dedicat als 700 anys del Tractat de Torrellas (1304).

Finalment, hi ha també dos volums de la col·lecció L’Algoleja, editada pel Centre d’Estudis del Vinalopó, que s’ocupen indirectament de la qüestió, es tracta de Castillos y torres del Vinalopó, coordinat per Gabriel Segura i José Luis Simón i publicat l’any 2001; i l’estudi de Miguel Ángel González Hernández Musulmans, jueus i cristians a les terres del Vinalopó (2002).

tema: Informàtica i internet
etiquetes:

Ultralocàlia

L’amic catosfèric, lector, historiador i bloguista Vicent Baydal feia en el darrer número de la Revista del Vinalopó una ressenya de la nostra publicació digital. La seua lectura atenta i minuciosa ens ha permés de trobar les costelles temàtiques del nostre blog; la unitat i coherència internes que una aparent acumulació caòtica d’articles amagava. També ens ha tornat la perspectiva que un excessiu capficament en el procés d’edició de posts ens havia enterbolit.

D’altra banda, la ressenya de Vicent Baydal inaugura un nou objecte d’anàlisi crítica: les publicacions digitals. A partir d’ara caldrà que les publicacions de paper ressenyen també els espais web, tal i com les revistes digitals fa molt de temps que fan amb les analògiques. Fins ara, només les revistes d’informàtica o els espais especialitzats de les publicacions d’informació general com el que manté Martí Crespo (“La Xarxa”) a la revista Presència, setmanari del diari El Punt, es feien càrrec de la crítica d’aquestes publicacions.

A partir d’ara, potser caldrà parlar de continguts (categories, nombre de posts, enllaços); d’accessibilitat, d’estàndards web, de gestors de continguts, de temps de descàrrega, de PageRank, de nombre de visitants únics, de quantitat de visites diàries, de la qualitat dels enllaços entrants. Continuarem parlant de tipografies, fonts, il·lustracions, de peus de foto, al costat de continguts multimèdia, hiperenllaços, currículum dels autors, quantitat de comentaris, qualitat dels comentaristes i encara del tractament de les fonts, de la novetat de les aportacions, del públic lector…

Enllaç: