A la reentrada de setembre ens hem de fer ressò de la desaparició, als 64 anys, de Toni Mestre, que va ser periodista radiofònic, llibreter i poeta. La notícia ens arribava via les necrològiques d’El País l’endemà del seu traspàs, el dia 28 de juliol. Antoni Mestre va ser el conductor d’un programa de ràdio revolucionari, De dalt a baix, un programa que des de 1974 va servir per a usar la llengua en un mitjà de gran abast popular com la ràdio, del qual havia estat exclosa com de tants altres.
Mestre havia fundat a València, juntament amb Frederic Martí, la llibreria Ausiàs March, una d’aquelles llibreries emblemàtiques que van contribuir a la difusió dels llibres valencians i a la lluita antifranquista. Amb l’arribada de l’autonomia, Mestre, com tants d’altres (haurem de recordar els casos d’Ovidi Montllor o de Raimon que mai no han actuat a la radiotelevisió valenciana), va quedar marginat dels mitjans audiovisuals públics que es posaven en marxa i va acabar fent ràdio en castellà. Com a poeta va guanyar el 1981 el Premi Jordi de Sant Jordi de poesia amb el poemari Fletxes de vent i com a periodista el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, l’any 2001. Antoni Mestre havia estat fa un any i mig al Fondó de Monòver, acompanyant Frederic Martí, que hi presentava el llibre La ciutat trista en la Macromona del Sud d’aquell any.
Si voleu disfrutar de la dicció impecable de Toni Mestre i dels textos enlluernadors d’Enric Valor, vos recomane els tres Cds que contenen les rondalles “La rabosa i el corb”, “Comencinda, Secundina i Acabilda” i “La mare dels peixos”. Aquests discos, produïts per Mestre i Edicions del Bullent i editats per P.M. Productions, haurien d’estar en qualsevol casa amb xiquets (o sense) i mereixen una difusió que malauradament no tenen els productes culturals fets en valencià al País Valencià. Jo els vaig adquirir a telefonant a la llibreria Tres i Quatre de València (tel. 963529110); me’ls van enviar contrareemborsament.
P.S. (25/9/2007): Ara podeu llegir a Vilaweb una entrevista inèdita que li va fer Elvira Castelló.