L’any 2006 el setmanari Valle de Elda ha celebrat el seus 50 anys de vida, alhora que el butlletí mensual d’informació municipal Vivir en Elda n’ha fet 25. A aquests aniversaris s’afig el de la revista Alborada que festeja l’aparició del seu 50é número.
Vivir en Elda va aparéixer durant la transició i seria el cosí germà elder i castellà del nostre El Veïnat que, encara que entreverat, no ha acabat de castellanitzar-se del tot. Vivir en Elda, com El Veïnat, omplia d’aire fresc el panorama resclosit de les publicacions locals i venia per calmar la set d’informació, de participació ciutadana i de ganes d’expressar-se que el personal havia acumulat durant els darrers anys de la dictadura.
Ara bé, si em permeteu, el mèrit absolut se l’emporten, en aquest ordre, Valle de Elda (un setmanari que porta 50 anys publicant-se, tot i ser el fruit de la iniciativa particular!) i Alborada. 50 anys són molts anys (podríem parlar dels 56 anys del Programa de Festes nostre, que també en són un cabàs). L’anuari Alborada celebra, doncs, aniversari i ho fa publicant el seu cinquanté número acompanyat d’un CD extraordinari que conté en format PDF tots els exemplars de la revista. Si amb això no n’hi ha prou, també afig un DVD de curtmetratges que recull els films guanyadors de les 6 primeres edicions de la mostra “Cortos de aquí”, organitzada per l’Asociación Arrebufo. I tot per 7 €.
La biografia d’Alborada es desplega en dues etapes que tenen com a frontissa l’any 1984. La primera etapa (1955-1983) es caracteritza pel voluntarisme d’un grup d’entusiastes que es relleven per a dur endavant el projecte de la publicació: Alberto Navarro fins a 1967; i Ernesto García Llobregat, amb la col·laboració de José Miguel Bañón i Joaquín Planelles, des d’aquest any i fins al 1983. En aquest moment es tracta d’un programa de festes tal i com el coneixem a Monòver: l’editava la comissió de festes, apareixia cada setembre amb motiu de la celebració de les festes majors d’Elda, contenia el programa d’actes i molta publicitat. D’aquesta etapa conserva encara el nom fester i ple de ressonàncies coeteres: Alborada.
A partir de 1984 l’Ajuntament d’Elda proposa de fer un altre tipus de publicació, més d’investigació i sense contingut religiós. Aquestes condicions fan que abandonen el projecte els coordinadors i comença una nova etapa. Alborada serà a partir d’ara un anuari d’estudis i investigació, sense contingut religiós, amb menys publicitat i apareixerà poc abans de Nadal. Mentrestant, la concepció antiga de la revista la recupera la revista Fiestas Mayores, editada per la Cofradía de los Santos Patronos que reprén el format de programa de festes i centra el seu interés en les celebracions religioses de la localitat.
En l’actualitat Alborada l’edita l’empresa municipal d’informació EMIDESA i continua lluitant, com totes les publicacions municipals, per mantenir el nivell de qualitat i la independència. Debatent-se, doncs, entre la voluntat de rigor científic i l’amenitat, entre la publicació de l’article erudit i l’escrit de circumstàncies, l’anecdotari local i l’escrit literari. No deixar fora quasi ningú, sense rebaixar el nivell. Difícil. I al final, la independència del poder local: la creació d’una fundació o patronat independent sembla ser la solució que estan estudiant.
Els 50 números d’Alborada contenen informació sobre alguns temes que ens interessen (autors monovers, història comarcal, llengua ultralocal…) que en un altra entrada provaré de ressenyar.
