cròniques ultralocals
tema: El meu país
etiquetes:

Conselleria de SanitatArribes a cal pediatre, a l’hora convinguda segons la cita prèvia, i et trobes la sala d’espera acaramullada de mares i pares amb la mateix posat que fan els conductors que passen per damunt de les llonganisses que han col·locat en la costera de l’Estació: estoic. Vas a mirar el llistat que li han encolomat a aquell bon home: 5 xiquets cada quinze minuts. Fas un compte ràpid: 3 minuts per xiquet. Molt menys del que es tarda a canviar un bolquer. Recordes les cites convingudes al teu despatx, quan els alumnes han de passar a fer una prova d’expressió oral: 3 cada quinze minuts, 5 minuts per hom. Penses: si a mi, que no els despulle -déu me’n guard!-, em fan cara i els darrers els faig esperar, què li aguarda a aquest senyor, si ha encetat la consulta fa vint minuts.

Cues en l'EstacióTot això passa el mateix dia que un usuari del fòrum de cal Luis Andrés, en un escrit titulat “Listas de espera”, ens mostra com gestiona l’administració valenciana les seues (in)competències en sanitat: si no t’has mort quan et criden, t’has operat pagant. Solucionat. En tot això recordes que aquest hivern l’institut on treballes ha apurat dues vegades el gasoil de la calefacció. Quan notaves que et quedaves tes en una aula, era que s’havia acabat el combustible. S’havia acabat mentre s’aguardaven els diners de la conselleria. Diners que no van arribar a temps. Sort que l’empresa va fiar la següent recàrrega. Així, quan arriba als instituts la remesa dinetària de l’administració i es paguen els deutes, el saldo torna a ser zero i una altra vegada a començar.

Terra MíticaMentrestant lliges que Terra Mítica ofereix les terres que el govern valencià va expropiar als seus legítims propietaris (per un valor inferior al que haguera calgut, segons va corroborar una sentència judicial), per tal d’arreglar els comptes amb els acreedors. Quan penses quants pediatres i diners per a calefacció s’haurien pogut destinar d’aquells que s’han esgolat pel desguàs d’aquella terra tan poc mítica, et preguntes què dimonis votaran en les properes eleccions els estoics papàs i mamàs de la sala d’espera i els botants que passen per damunt de les llonganisses de la carretera de l’Estació.

comenta-ho