cròniques ultralocals
tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

Arrossegue el meu fill al llarg de la carretera eixuta, polsosa, cap a no sé on. La fressa monòtona del fregadís de les rodes de plàstic sobre l’asfalt pelat i la grava presonera és el temps que ens passa per damunt o per davall. A la vora, cantals esmicolats, punxeguts o de cantells esmolats. Passen un cotxe, o dos, o tres i un camió. Al fons, els pistons d’un tractor masteguen vesprada en un bancal de vinya: la rella capgira terrossos boluts sobre la terra ocre. Callem. El meu fill no parla encara i jo voldria emmudir una eternitat passatgera. M’aplata i m’exalta aquest passeig. L’energia que necessiten els músculs meus que empenyen el tricicle. L’energia que consumiran els seus quan tal vegada acarregen el meu jo finalment exhaust.

comenta-ho