cròniques ultralocals
temes: Animals i plantes, Cultura popular
etiquetes:

Ametler florit

Aquest dia se celebra la Purificació de la Marededéu. El costum catòlic festeja la diada amb una missa, en el transcurs de la qual, s’encenen unes espelmetes. Aquests ciriets són el símbol de la puresa i, quan acaba la celebració, els fidels els porten a casa perquè els protegisquen de qualsevol desgràcia. Tan bon punt es tornen a encendre, la protecció s’activa, talment com el tallafocs de la computadora que ens salvaguarda dels virus informàtics. La nostra dita popular diu que: Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora. La Candelera coincidix molts anys amb la florida dels ametlers: eixe miracle anual que ens renova la fe en l’existència.

5 comentaris

2-2-2007

Jo la dita la coneixia d’una altra manera: Si la Candelera plora (si plou) l’hivern es more, si la Candelera riu (no plou) l’hivern és viu. Tant si plora com si riu l’hivern és viu!

Està bé conèixer noves variants, m’apunto la teva!!!

2-2-2007

Doncs la teua variant també és molt curiosa. No l’havia sentida mai. Me l’apunte també.

Salutacions i gràcies per la teua aportació. :-)

2-2-2007

Si la candalera plora,
l’hivern és fora
i si riu lluny és l’estiu.

Així la conec jo a Alaró, Mallorca.

Salut.

3-2-2007

La Candelària al meu poble és un dia de molta festa, és fa un Porrat tradicional i molt antic que nosaltres anomenem La Fireta. L’origen de la festa és la partició de l’aigua de la Sèquia Comuna de L’Ènova que rega moltes fanecades d’horta de tots els pobles de la “contornà”.

Encara que per ací es diuen moltes versions d’aquesta dita, la més coneguda és:
“Si la Candelària plora, l’hivern està fora
Si la Candelària riu, ja estem en l’estiu”

O siga, que passe el que passe ja estem al febrer, i que encara que potser faça fred, els dies ja són més llargs, alguns arbres comencen a florir i la primavera comença a anunciar-se dins l’hivern.

(una entrada molt vital, perpal, m’agrada el febrer)

perpal

3-2-2007

Al meu poble, si hi havia algun costum popular, ha desaparegut o no m’ha arribat. Només recorde haver acudit una vegada de fadrinet a la missa que se celebra o celebrava este dia a l’església del meu poble. Encara perdura en mi un sentiment de màgia primigènia. L’ambient de la celebració era el d’un ritual antiquíssim i poderós a pesar de l’embolcall catòlic. Només és comparable al record que tinc d’una missa de Dissabe de Glòria a Quatretondeta: la consagració dels elements primigènis, l’aigua, el foc, amb la pronunciació de les paraules màgiques, la lectura dels primers passatges del Gènesi, l’entorn encara profundament rural… Aquell ritus ens arribava des del Paleolític, foradava la posada en escena catòlica i s’endinsava en les fibres sensibles d’un primat que sap que morirà.

El febrer m’agrada: els Dijous de berena, la vesprada que allarga, la florida dels ametlers… Dóna per escriure una altra entrada.

comenta-ho