Encara que agnòstic, sóc més partidari de la Resurrecció que de la Passió i de la Mort. Més de l’Encontre que d’una processó del silenci sobrecarregada de decibels i de kilograms. Més de la Mona de Pasqua, que de la Setmana Santa. Més del vol dels coloms i la mascletada que del tam-tam dels tambors o del clam desavinent de les trompetes de Jericó. Sóc, en fi, més d’aquella antiga austeritat monovera, quasi gòtica, que dels excessos barrocs i contrareformistes dels meus contemporanis. Més de la lleugeresa alada que de la pesantor terrestre. Quina gràcia té vore com maniobra un tràiler? O millor, un d’aquells camions Pegaso sense direcció assistida?
A pesar de tot, vull reconéixer el mèrit de les confraries, que han rellançat la celebració i han fet engrossir les files de penitents i natzarens i l’assistència de públic a les processons. De l’Evangeli ja en parlarem un altre dia.
N.B.: La projecció de diapositives no pretén tenir valor estètic, només documental. Per observar l’efecte, cal que poseu la velocitat a pocs segons, entre 1 i 2.
