cròniques ultralocals
tema: Arquitectura i moralitat
etiquetes:

Beties

Foto: Serra de Beties

Per si algú no se’n recordava, aquesta notícia i aquesta altra demostren que no és igual una que cinc-centes i que no són el mateix tres-cents que tres milions de metres quadrats de serra protegida. Ja ho diu el regidor Molina: “Es increíble que este tipo de cosas puedan producirse hoy en día en terrenos forestales…”

Per una volta, estic completament d’acord amb ell, però més increïble que “un refugio con fosa séptica, acceso hormigonado en pendiente, barbacoa e incluso toma de luz” em semblen els 2800 habitatges, el camp de golf de 18 forats (o 55 hectàrees), la depuradora i la subestació elèctrica que deixaran fer al Secanet (bressol de l’onque Canyís). Deu ser que la incredulitat del senyor Molina és inversament proporcional a la quantitat de cases construïdes.

Enllaços relacionats:

 

tema: Història ultralocal
etiquetes:

El Penó de la Conquesta i l’escut de Monòver quadribarrat

Ens afegim a la proposta de Vicent Partal (i fem nostres les precisions de Vicent Baydal) de publicar una entrada commemorativa del naixement de Jaume I, el vuit-cents aniversari del qual es va celebrar el passat dissabte, dia de la Candelera.

La Vall d’Elda, 11-1265


Foto: La Vall d’Elda vista des del castell de Monòver. Els punts rojos indiquen la situació dels castells d’Elda i de Petrer. A l’esquerra de la imatge apareix la serra de Camara (nord), frontera amb el Regne de Castella des del 1304. Darrere del castell de Petrer es veuen les serralades que marcaven la línia Biar-Busot, la frontera amb el Regne de València durant el regnat de Jaume I. Cliqueu damunt de la imatge per a fer-la (molt) més gran.

413

«E moguem d’aquí e anam a El·la e no albergam dins la vila, per ço quant los sarraïns encara no s’eren ben renduts a don Manuel, de qui eren. E enviaren-nos a pregar que hom no els talàs ne els faés mal, e que ells farien a nostra voluntat. E vengren a nós que els déssem porters e hòmens que els guardassen llur horta, que no els faés hom mal, e faem-ho.

414

E enviam sempre un missatge a Petrer que En Jofré havia perdut, e tantost vengren dos dels vells a nós, e un jueu que hi estava en temps d’En Jofré, e els sarraïns no l’havien negun mal feit, e parlam ab ells que retessen lo castell a nós, e nós que el retríem a En Jofré. En dixem-los que els faríem atendre les convinences que havien amb lo rei de Castella e ab En Jofré. E ells responseren-nos que per lo mal capteniment que feïen d’ells s’eren llevats, e si nós los juràvem que els retenguéssem per a nós, que ens retrien lo castell mantinent, mas que havien paor d’En Jofré. E nós responsem-los que d’esta cosa los faríem nós ben segurs, que les cartes primeres los faríem atendre ans que nós los retéssem a En Jofré: car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell. E sobre açò, dixeren que s’entrarien acordar, e que ens respondrien al vespre. E tornaren a nós prop del sol post, e dixeren que, pus nós tant ho volíem, que farien a nostra voluntat. En quan venc al matí anam-nos-en denant ells ab nostres cavallers, e faem pujar als hòmens d’En Jofré nostre penó al castell, e lliuram-los lo castell.»

[Jaume I, Llibre dels fets, cap. 413-414]

Si llegiu entre línies comprovareu que Jaume I i la seua host feien la faena bruta a Alfons X de Castella, gendre del Conqueridor. Observareu que feien una tasca de pacificació del territori, no exactament de conquesta, ja que aquestes terres, llavors dins el Regne de Múrcia, havien estat ocupades militarment pels castellans (ca. 1245).

Els súbdits d’En Jofré, tal i com relata el Llibre dels fets, voldrien retre homenatge a Jaume I i esdevenir els seus vassalls per tal de fugir dels excessos dels seus amos castellans, un tracte que el Conqueridor no pot acceptar “car no ens estaria bé que entràssem en ajuda del rei de Castella, e que ens retenguéssem los castells que hauríem a tornar a ell o a aquells que els tenguessen per ell.”

Passats els anys, seria el seu nét, Jaume II, qui incorporaria les nostres valls a la Corona d’Aragó; la frontera s’establia, per fi, en les crins de les serres de Camara i de Salines i l’antic límit del Maigmó es trasllada, des de llavors, allà on desemboca el Segura.

El jueu que viu entre musulmans i que ix a parlamentar amb el Conqueridor juntament amb els dos vells, s’ha posat en alguna ocasió com a exemple de convivència pacífica entre religions: “e els sarraïns no l’havien negun mal feit”.

Finalment, les quatre barres del Penó de la Conquesta, el mateix que va onejar al castell de Petrer aquell dia de novembre de fa set-cents quaranta-quatre anys i l’escut quadribarrat de Monòver, mostren aquesta continuïtat històrica que celebrem enguany i, de passada, l’absoluta valencianitat de la senyera quadribarrada, desblavada i capidescoronada.

Amb aquest post recordem, doncs, l’efemèride jaumina amb el mateix esperit que l’historiador Vicent Baydal:

No com a remembrança de les seues conquestes, sinó com a commemoració d’uns fets històrics que donaren peu a la formació d’uns territoris definits, d’una comunitat lingüística, d’uns ordenaments jurídics i d’unes identitats col·lectives que ens han acompanyat d’una forma o d’una altra (canviants, però basades en aquelles estructures) fins als nostres dies.


Per a saber-ne més: Deixant de costat la bibliografia més especialitzada, el lector interessat pot trobar informació accessible als llibres de Josep-David Garrido Valls: Jaume I i el regne de Múrcia i La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II, tots dos publicats a Rafael Dalmau Editors.

També hi ha un quants articles interessants del mateix Garrido, de Maria Teresa Ferrer, Carmel Navarro i Carmen Blasco al número 6-7 (2004) de la Revista del Vinalopó dedicat als 700 anys del Tractat de Torrellas (1304).

Finalment, hi ha també dos volums de la col·lecció L’Algoleja, editada pel Centre d’Estudis del Vinalopó, que s’ocupen indirectament de la qüestió, es tracta de Castillos y torres del Vinalopó, coordinat per Gabriel Segura i José Luis Simón i publicat l’any 2001; i l’estudi de Miguel Ángel González Hernández Musulmans, jueus i cristians a les terres del Vinalopó (2002).

tema: Informàtica i internet
etiquetes:

Ultralocàlia

L’amic catosfèric, lector, historiador i bloguista Vicent Baydal feia en el darrer número de la Revista del Vinalopó una ressenya de la nostra publicació digital. La seua lectura atenta i minuciosa ens ha permés de trobar les costelles temàtiques del nostre blog; la unitat i coherència internes que una aparent acumulació caòtica d’articles amagava. També ens ha tornat la perspectiva que un excessiu capficament en el procés d’edició de posts ens havia enterbolit.

D’altra banda, la ressenya de Vicent Baydal inaugura un nou objecte d’anàlisi crítica: les publicacions digitals. A partir d’ara caldrà que les publicacions de paper ressenyen també els espais web, tal i com les revistes digitals fa molt de temps que fan amb les analògiques. Fins ara, només les revistes d’informàtica o els espais especialitzats de les publicacions d’informació general com el que manté Martí Crespo (“La Xarxa”) a la revista Presència, setmanari del diari El Punt, es feien càrrec de la crítica d’aquestes publicacions.

A partir d’ara, potser caldrà parlar de continguts (categories, nombre de posts, enllaços); d’accessibilitat, d’estàndards web, de gestors de continguts, de temps de descàrrega, de PageRank, de nombre de visitants únics, de quantitat de visites diàries, de la qualitat dels enllaços entrants. Continuarem parlant de tipografies, fonts, il·lustracions, de peus de foto, al costat de continguts multimèdia, hiperenllaços, currículum dels autors, quantitat de comentaris, qualitat dels comentaristes i encara del tractament de les fonts, de la novetat de les aportacions, del públic lector…

Enllaç:

Coneix Monòver

Imatge: “Pedres, tronc, mussol”, de Lluís Sogorb

El pintor de la Natura

L’esperit de l’artista d’Altamira i Lascaux es va reencarnar en Sogorb. Es va manifestar primer a l’escola i es mostrà en una traça inusual per al dibuix, la caricatura, el retrat… Aquell xiquet traçut, però, tardà a trobar el camí que aquella habilitat estranya, que aquell dot inesperat, li volien indicar. Provà diversos viaranys, abandonà els estudis, passà per un ofici i per un altre, però l’ànima de l’ancestre li recordava ara i adés la seua missió. La mà buscava el pinzell i volaven els traços sobre la superfície blanca, tal i com quinze mil anys abans els dits mullats d’ocres primigenis il·luminaven la caverna comunal.

Va ser enmig de la Natura, en un dia i una hora no revelats que l’epifania es produí. Va ser el compassament amb el diapasó universal que marcà per sempre el camí que Sogorb finalment reconegué i ja no abandonà. Qui haja llegit els seus escrits sobre la natura haurà pogut escoltar entre les línies, sonant entre els pals més elevats de la tipografia, aquesta nota vibrant, la mateixa que vibrava en l’orella de l’artista paleolític quan passava la vista sobre els ramats d’ibex en la pastura i sorprenia aquell ull espaordit i aquell múscul tens que a continuació traslladaria sobre la calcària porosa dins el ventre amorós de la mare terra amb el carbó, l’òxid i el punxó de sílex.

L’artista compromés

Lluís Sogorb és actualment membre de la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia) i s’encarrega de la maquetació, el disseny i les il·lustracions dels anuaris ornitològics que publica el SEO d’Alacant. A part del dibuix, darrerament li atrau moltíssim la pintura de la natura (o wildlife art) usant l’oli, l’acrílic i el llapis i la tinta xinesa.

En aquesta línia artística participà el 2003 en l’exposició col·lectiva Pintura de Naturaleza a Jerez, amb vint artistes més. Com a conseqüència d’aquell encontre es va crear l’Asociación Española de Artistas de Naturaleza de la qual és membre fundador. Sogorb s’ocupa també del manteniment de la seua pàgina web.

L’Asociación de Artistas de la Naturaleza té com a objectius la divulgació de la pintura de la naturalesa i la sensibilització de la ciutadania de la necessitat vital de protegir la natura. Des de la seua creació, l’associació ha organitzat dues exposicions més, a Madrid i a Almonte, a més a més d’una trobada per a pintar a Doñana per iniciativa de l’Estación Biológica del parc. El darrer projecte d’aquest grup d’artistes compromesos és una exposició de gran format que es celebrarà al Pabellón del Futuro de l’Expo de Sevilla per commemorar el desé aniversari de l’abocament tòxic de les mines d’Aznalcóllar.

L’il·lustrador creatiu

Lluís Sogorb és també el creador dels simpàtics personatges de Perpisseta i Crespellet, els xiquets protagonistes del llibre Coneix Monòver. Coneix Monòver va ser una iniciativa del Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Monòver i de la llavors tècnic, Ester Limorti.

El llibre, fruit del treball d’un equip de nou mestres monovers, es va elaborar com a material curricular per a l’assignatura de Coneixement del Medi de segon cicle de Primària i resulta, ara per ara, la millor introducció a la història, els costums, la societat, la cultura, la flora i la fauna del nostre poble (fins i tot per als adults i els forasters). Sogorb hi va fer també la maqueta.

L’amic dels voltors

Fa un mes Luis Sogorb ens informava de la presentació del llibre L’amic dels voltors, escrit per Jordi Raül Verdú i il·lustrat per ell. El llibre, editat dins la col·lecció La Carrasca de l’editorial alcoiana Marfil, conta la manera com l’aparició d’uns voltors alterarà la vida d’una família que viu en un mas de la serra de Mariola, prop del barranc del Cint. Àlvar, el xiquet de la casa, es farà amic dels carronyaires, amb els quals establirà una relació molt especial.

El llibre arranca del Projecte Canyet dut a terme per FAPAS d’Alcoi que té com a objectiu la reintroducció del voltor a la serra de Mariola. Àlvar Seguí proposà al dibuixant monover que fera les il·lustracions d’una unitat didàctica que havia de servir per a promocionar el projecte entre els escolars d’Alcoi. Paral·lelament, Jordi Raül Verdú havia escrit el 2002 un conte que es deia “Els voltors del Preventori”, inspirat en el Projecte Canyet. Mentre els voltors s’adaptaven a la seua llar alcoiana i començaven a criar al Barranc del Cint, l’editorial Marfil editava el conte de Verdú, il·lustrat per Sogorb, en la col·lecció La Carrasca.

L’enamorat dels ocells

El darrer treball de Sogorb són les il·lustracions del llibre Els noms populars dels ocells al migjorn valencià que publicarà en els pròxims mesos la secció del SEO a Alacant. Es tracta d’un volum d’autoria col·lectiva i enfocament interdisciplinar (hi participen dos especialistes en ornitologia, tres lingüistes i un dibuixant) que recollirà totes les denominacions populars dels ocells de les comarques del sud valencià (les castellanoparlants incloses) posades al costat de les formes estàndard en català i en castellà i la denominació científica.

El volum aplegarà els noms de totes les espècies de les quals s’haja recollit una denominació viva; l’ordenació seguirà els criteris taxonòmics establits per l’ornitologia internacional. A més a més, s’hi explicaran els mecanismes de creació dels noms dels ocells: onomatopeia, metàfora formada a partir de la forma, del cromatisme o dels costums…

L’artista monover ha tingut en aquest cas l’oportunitat d’il·lustrar exhaustivament els seus models preferits: les aus. El mussol que acompanya l’entrada de hui, les obres que reproduïm a continuació i els seus escrits són una mostra de la sensibilitat i l’atenció amb què pinta, dibuixa o descriu els nostres ocells.

Pintures de la natura de Lluís Sogorb

Per gentilesa de l’autor, enllacem a continuació alguns dels seus treballs recents, dins el camp del wildlife art, precedits dels seus comentaris:

  1. Pedres, tronc, mussol (Oli sobre taula entelada, 2007). Esta pintura és fruit de la trobada en diverses ocasions amb este mussol parat al tronc d’un ametler, col·locat a la meitat d’un ribàs en el barranc de Caseta, ací en la serra del Coto.
  2. Espill viu (Oli sobre panell d’algeps, gener de 2008). És la meua última pintura, que vaig enviar ahir mateix a Sevilla per a participar en l’exposició que sobre el 10é aniversari de l’abocament tòxic en Aznalcóllar ha organitzat el Ministeri de Medi Ambient junt amb altres organismes. L’exposició s’inaugura el pròxim 1 de febrer i es clausura el 30 de juny. L’exposició col·lectiva de pintura és una de les diverses activitats que es podran veure en l’antic pavelló del Futur de l’Expo92 de Sevilla.
  3. Vol a poqueta nit (Oli sobre taula, 2007) i Alcaraván dunero (Aiguada de tinta xinesa sobre paper, 2007) són les dos pintures que vaig enviar a l’exposició col·lectiva organitzada per l’Asociación Española de Artistas de Naturaleza en Almonte el passat any amb Doñana com a tema central.

Enllaços:

Disposeu d’una connexió d’internet de banda ampla? Voleu sintonitzar TV3 i tota la resta (Canal 33, TVCi, 3/24, K3)? Teniu ganes de vore IB3, el canal de les Illes Balears? Voleu fer tot això sense instal·lar res més que un programeta?

Aquí teniu la solució, mentre Camps no hi fique mà: es tracta d’AnyTV. Una vegada instal·lat el programa podreu sintonitzar televisions generalistes i moltes de locals d’arreu del món, com també emissores de ràdio. Heu de triar l’estat i a continuació es desplega la llista de televisions que es poden captar. Sembla ser que no tots els continguts estan disponibles i, per tant, a algunes hores no es poden sintonitzar (3/24 sembla que funciona sempre).

Una altra opció per a sintonitzar TV3 de manera contínua (o més concretament TVCi), es Zattoo. Funciona de la mateixa manera que AnyTV, baixeu i instal·leu el programa i, au.