21.12.2007
cròniques ultralocals
10.12.2007
“Aaaaarrooop i tallaeeeets” proclama des del megàfon la veu cascada i enllandada del venedor. Abans era la motet amb els arganells de cuir a banda i banda del maleter i la gola que entonava a cappella, al mig del carrer, l’ària de l’arrop i talladetes. Ara és la Citroën C15 i la megafonia programada.
El producte és el mateix i els pesos i mesures, les que el venedor de Benigànim havia heretat del besavi: uns platets de llautó nugats amb uns cordellets que penjen dels braços de la balança i uns pesos de ferro massís, circulars, amb els kilograms gravats al damunt i una anella per a agafar-los, juntament amb uns cantalets de riu, petits i lluents com un ou d’americana.
Els envasos no són ja l’olleta o el perolet que portem de casa (nosaltres així ho fem, per conformar-nos al vell ritual), i molt menys l’orseta o la gerreta, sinó els esgarrifosos recipients de plàstic transparent amb tapadora de pestanya en què ens venen el paté a la xarcuteria fina.
L’arrop i talladetes es fa bullint el most del raïm o de les figues amb trossos de carabassa i albudeca. El resultat és un líquid negre i espés, un xarop com l’oli d’engreixar, melós i dolçastre, que impregna uns bocins tellosos i passats i que, tanmateix, es tallen amb el ganivet i es deixen mastegar amb un esforç relatiu.
El gust vol semblar-se a l’extracte de regalíssia (o estraite), però a última hora deriva en direcció al vi vell i la mistela. Al paladar resulta dens, apegalós, i la durícia dels bocins mesclada amb el xarop esvarós provoquen en la boca sensacions fortes i contrastades.
En conjunt, la mirada, la tallada, la punxada, la masticació i la deglució de l’arrop i talladetes ens porten en un viatge en el temps, una excursió cap a una època no tan remota en què els sabors no tenien manies; era el segle del dolç de tomata, el codonyat, les fruites confitades, l’almívar, els orellons i les figues seques amb ametles torrades; un temps en què la mel (i la fel), no coneixien barreres.
08.12.2007
L’amic Vicent Baydal proclama des del seu Vent d Cabylia el nomenament d’Ultralocàlia i sis blogs més al Premi Blog Solidari i m’enrola així en un mem catosfèric o cadena infernal que m’obliga a proclamar el fet i a nomenar un mínim de set “blogs solidaris”, sota pena que caiga un llamp damunt el meu servidor i es desembite definitivament el blog. Gràcies, amic Vicent i enhorabona als 7 premiats per Ultralocàlia, que són, per ordre alfabètic:
1. Amics arbres. Arbres amics i el seu equip de redactors per la riquesa de contingut dels seus articles; per la sensibilitat que deixen anar; per la bellesa de les fotografies; pel caràcter temàtic i alhora transversal que han donat al seu blog; per la manera com han sabut coordinar el talent i l’esforç d’un equip català multiterritorial format per illencs, principatins i valencians; per l’interés dels seus articles sobre els biocombustibles, la silvicultura, el paisatgisme…
Articles recents destacats: No és l’economia; és la humanitat, estúpid! i Els boscos han de ser tractats amb delicadesa
2. Bitassa a lloure, de Benjamí Villoslada, punt d’encontre dels wordpressers catalans, tutor de bloguistes novençans, divulgador de les noves tecnologies, defensor del programari lliure. Llàstima que darrerament els compromisos l’obliguen a tenir el blog una mica desnerit: enyorem els seus llargs posts sobre qüestions cibernàutiques i adjacents.
Articles recents destacats: Premi al 4t Concurs de relats breus de hàckers i Explicació dels detalls tècnics del relat curt sobre hàckers
3. Bloc de Kirikú, per la seua lluita en favor del territori, la llengua i la cultura, per la seua manera d’encoratjar-me amb el seu entusiasme lector mentre em dedicava a la feina solitària d’anar enviant articles des de l’editor del meu WordPress. Esperem que aquest guardó li servisca d’estímul per a continuar a la catosfera amb nous articles. La seua trajectòria es va detenir de moment el passat juliol amb un bell post sobre la Valldigna, que serà el nostre destacat.
Article recent destacat: La Valldigna
4. El bloc de Carme Pla, per la seua entrada enèrgica en la catosfera (traduint i oferint plantilles de WP, instal·lant plugins…), compartint amb tothom les eines cibernètiques que descobreix; per la divulgació de la bellesa paisatgística i faunística de les Terres de l’Ebre; per fer-se ressò de l’activa comunitat blogosfèrica de les comarques medials d’aquesta llonganissa nostra coneguda com a PPCC o Països Catalans.
Article recent destacat: Sobre la xarrada de l’Ebresfera
5. El blog de Gabriel Bibiloni: Per ser pioner en la blogosfera catalana, pel seu combat valent i enraonat contra cofoistes, barretinaires, blaveros, gonelles, bledes i pixapins desaprensius de diferents pelatges; per les seues aportacions en defensa de la forma “blog” (triomfarem?); per la seua voluntat divulgativa; per les seues belles entrades sobre la vella Palma…
Articles recents destacats: La correcció política (post qui sap si políticament incorrecte i Velles castellanades inòcues.
6. El pols de la llengua als Països Catalans de Pere Mayans. Per aportar dades i reflexions sobre la situació de la llengua catalana a l’ensenyament, desmuntar les campanyes interessades i aportar informacions interessants i sovint desconegudes, sobre les llengües dels immigrants de Catalunya.
Articles recents destacats: El castellà, llengua perseguida a Catalunya? (1a part) (2a part) (3a part)
7. Vent de Cabylia (posa’t una altra copa a la vitrina, Vicent). Per la finor de les anàlisis polítiques; per la visió neovalencianista (puc dir-ho així?) enraonada i fonamentada que, tanmateix, no oblida el nostre marc cultural comú; per l’interés i la profunditat dels articles històrics; pels seus esbojarrats “posts sabatins”.
Article recent destacat: Reivindicació de la qualitat científica
25.11.2007
temes: Centre d'Estudis Locals (CEL), Cultura popular, Història ultralocal, Publicacions ultralocals
etiquetes:
etiquetes:
La darrera publicació del CEL (Centre d’Estudis del Vinalopó) ja s’ha posat a la venda a les llibreries de la comarca. El volum, coordinat per Tomàs Pérez, inclou, tal i com avançàvem fa unes setmanes, un total de set treballs que repassen un conjunt vastíssim d’obres hidràuliques de diferents èpoques i estils.
Les construccions estudiades ocupen un espai de molts quilòmetres quadrats, des de la rambla de Puça, en les faldes del Sit, fins a Orito i les estribacions de la serra de Tabaià, a Elx; des de la serra del Cavall al Carxe. La tipologia dels elements hidràulics també és molt variada: aljubs, basses, llavadors, rafes, boqueres, aqüeductes, pantans, molins, banys, ponts, séquies, partidors, assuts, parats, pous, brolladors, fonts, canals… Tots els elements apareixen fotografiats i en conjunt s’apleguen un total de 133 il·lustracions en color. La suma dels pobles estudiats comprén un bon bocí del recorregut del Vinalopó i de les rambles adjacents, des del pantà d’Elda a Elx: Petrer, Elda, Monòver, el Pinós, Novelda, Montfort i Asp.
Cal destacar del volum el seu caràcter divulgatiu alhora que rigorós. S’ha evitat caure en el patracol per a especialistes, carregat de notes a peu de pàgina i de bibliografia. Així, les referències s’arrepleguen al final sota l’epígraf, no de “Bibliografia”, sinó de “Bibliografia general, per a saber-ne més”. La maquetació també ha pretés un acostament al lector mitjà; s’ha optat així pel cos de lletra gran, les il·lustracions en colors de format mitjà-gran, la distribució del text a dues columnes i unes dimensions més acostades a la revista que al llibre. Tal vegada es troba a faltar un glossari de termes especialitzats i un índex onomàstic i toponímic. En aquest darrer cas es compensa amb un mapa de situació que obri cada capítol i que permet situar-se geogràficament abans d’encetar la lectura.
Arquitectures tradicionals de l’aigua a les Valls del Vinalopó enceta una nova línia de publicacions del Centre d’Estudis Locals del Vinalopó: Punt d’Encontre, Col·lecció d’Investigació sobre Cultura Popular i Patrimoni. La intenció d’aquesta col·lecció és l’estudi i la divulgació del patrimoni comarcal. En aquest cas, el patrimoni hidràulic, un llegat de gran bellesa i seriosament amenaçat a tots els nostres termes municipals, on per cada construcció restaurada n’hi ha deu caent-se. O com diu la cita destacada en la portada: “Els nostres paratges amaguen racons inèdits d’estructures arquitectòniques inigualables.”
A Monòver el llibre es pot adquirit a la llibreria Martínez (a ca Paco). Els interessats es poden posar en contacte amb el CEL escrivint a l’apartat 178 de Petrer (03610),
Índex de l’obra:
0. Presentació
1. El Pinós i l’Alguenya, hidràulica a l’ombra del Carxe, Clara Pérez Pérez
2. Monòver, microsistemes d’un extens terme, Tomàs Pérez Medina
3. Elda, arquitectures vora el riu Vinalopó, Tomàs Palau Escarabajal i Emilio Gisbert Pérez
4. Petrer, el camí de la rambla de Puça, Fco. Javier Jover Maestre i Tomàs Pérez Medina
5. Novelda, el ventall de la Séquia Major, David Beltra, José Ramón Ortega i Tomàs Pérez
6. Montfort, obres hidràuliques disperses, Miguel Ángel González i Tomàs Pérez
7. Asp, aqüeductes sobre el riu Tarafa, Gonzalo Martínez Español
19.11.2007
L’assemblea local del PSOE ha organitzat un acte cultural a propòsit de la Ley de la Memoria Historica, aprovada al Congrés dels Diputats fa unes poques setmanes. L’esdeveniment tindrà lloc el dissabte 24 de novembre, a la Casa del Poble de Monòver (Plaça de la Malva) i començarà a les 18’30 h. En el transcurs de l’acte prendran la paraula:
-Alejandro García, mestre del IES Enric Valor de Monòver, que parlarà sobre la Ley de la Memoria Histórica.
-Mirta Núñez Díaz-Balart, professora de la Universitat Complutense de Madrid, que pronunciarà la conferència titulada: Cuándo, cómo y por qué de la Represión franquista i inclourà referències a Las trece rosas.
-Èlia Armero, monovera i periodista, que ha participat amb Mirta Núñez en l’elaboració d’un estudi sobre la guerra civil i el franquisme.
La professora Núñez es membre del Departament d’Història de la Comunicació Social de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense. La seua tasca investigadora s’ha centrat, per una banda en l’estudi de la propaganda i la premsa durant la Guerra Civil i, per l’altra en les víctimes de la repressió franquista, especialment, les dones i els xiquets.
Las trece rosas és el nom amb què es coneix un grup de xiquetes i dones afusellades per Franco a Madrid el 5 d’agost de 1939. Aquesta història la va contar fa quatre anys el novel·lista Jesús Ferrero i l’ha portat a la pantalla el director Emilio Martínez-Lázaro.
A causa de la negativa de la regidora de cultura a cedir la Casa de la Cultura, l’acte se celebrarà en la Casa del Poble, seu de l’agrupació local del PSOE. L’excusa ha estat, una altra vegada, la suposada excessiva càrrega política de l’acte. La Casa de la Cultura no es pot usar per a actes polítics, segons l’edil.
Enllaços:
-
El temps
Versions
-
