cròniques ultralocals
tema: Quadrets sense marc
etiquetes:


Acabat el rock sinistre, esgotat el techno-pop, liquidat el pop anglés, saldat l’últim disc de Golpes Bajos, introbable aquell LP de Comité Cisne, La Mode, pura arqueologia, disolt en àcid sulfúric Aviador Dro, esgolats els vuitanta, ens endinsàvem pels noranta. Encara calfaven les fogueres del Golf Pèrsic, la SIDA venia damunt d’un cavall esquelètic, l’esquerra majoritària es preparava a morir d’una fartonada després de la festorra. Sonaven, llavors, el platerets rítmics, el guitarreig exsangüe, les cadències fatigades. Una veu que arrossega els peus amb les mans a les butxaques. O so garatge destemprat, la persiana alçant-se i abaixant-se a velocitat desaforada, vocals al límit de l’esguell, amplificadors que esclatarien però no ho fan. Camises de pelfa quadriculades i serrells als ulls. Era el Con Ocho o el Patio, quan aguardàvem l’alba acariciant la gola llarga d’una Bud o sil·labejant un bourbon fumat que feien el mateix gust que podia començar a fer també la vida.

That’s me in the corner.
That’s me in the spotlight,
Losing my religion,
Trying to keep up with you.

REM, “Losing my religion”, Out of Time (1991)

tema: Calendari
etiquetes:

Sant Joan Baptista

Per sant Joan bacores,

verdes o madures,

bacores segures.

La celebració del solstici d’estiu és una de les tradicions més antigues i més esteses de la nostra civilització. Actualment es manté encara com una festa plena de simbolismes i costums que evoquen temps ancestrals. El solstici estival té un paral·lelisme evident amb el de l’hivern: tots dos coincideixen amb el naixement de Jesús i del seu cosí sant Joan. Les dues celebracions tenen, doncs, una gran càrrega màgica i simbòlica.

La nit de sant Joan, a partir de mitjanit, tot es carrega d’una força especial: les herbes adquireixen propietats noves, el foc i l’aigua actuen com a agents purificadors, es resolen dubtes amorosos…

L’any 1997 vam entrevistar Remedios Guardiola, la Solanera, que aleshores tenia 77 anys i ens va explicar algunes de les tradicions que ella havia viscut a Monòver al voltant d’aquesta festa. Malauradament gairebé totes elles han quedat en el record.

La vespra de sant Joan quan tocava la campaneta de santa Bàrbera (a les 7 de la vesprada) els jóvens començaven a preparar les fogueres en els cantons. Aquest dia s’aprofitava per a fer neteja a casa: cartons, cadires velles, estores… tot el que feia nosa era bon combustible per a les fogueres. De nit les encenien i aprofitaven per cantar, fer rogles al voltant del foc i saltar per damunt les flames.

En acabar, les zagales es reunien en les cases i feien rituals per endevinar si es casarien o no i amb qui ho farien. Una de les proves era la del sedàs que consistia a posar una safa d’aigua i un sedàs agafat en una fusta. Si aquest rodava volia dir que la xica es casaria i en el cas contrari que es quedaria fadrina.

En una altra de les proves les jóvens trencaven un ou en un got, el deixaven i apareixia un vaixell, amb tots els fils i les veles. N’hi havia alguna que trencava dos ous, els menejava en el dit i se li apareixia la cara del que es casaria amb ella. A propòsit d’açò es cantava aquesta cançó:

En la nit de sant Joan

les dones per a provar-ho

trenquen un ou en un got

i se’ls apareix un barco.

Ha-hi d’ella que en trenca dos

i es meneja en el dit

i se li apareix un home

que ha de ser el seu marit.

Ester Limorti

tema: Sostenibilitat
etiquetes:




Antonio Banderas i Melanie Griffith tenen a Espanya tres motos de 1500, 1100 i 750 centímetres cúbics. A Los Ángeles es desplacen amb 2 Porsche (un per cap), un BMW (per als dos) i un Toyota Prius amb propulsió híbrida (electricitat i gasolina) que és el que més utilitzen. “Y es que la ecología cada vez tiene un puesto más importante en su vida y este vehículo híbrido se ha convertido en el coche de la familia”, apunta el periodista d’El País. Antonio Banderas es demana per què no s’ha inventat encara la moto híbrida, tan fàcil
com seria. Mentre la inventen pensa comprar-se un quart vehicle de dues rodes: una Gold Wing de 1500 cc.

Font: El País-Motor, núm. 15 (2-6-2007), pàg. 44.

Enllaços relacionats:

És sostenible el parc mòbil dels Banderas?: 1, 2 i 3.



I aquí vos encaste un vídeo per a la reflexió:

El crecimiento global y el fin del petróleo

tema: Eleccions 2007
etiquetes:

lessetcabretes.jpg

I el llop famolenc va anar a la plaça de la Malva, a la casa de les 8 cabretes rogetes:

-Pum, pum.
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i porte les mamelletes plenes pa donar-vos de mamar. Obriu-me la porta.
-A vore, amostra-mos una pateta…
-Ai quina peüngla més negra! Vés-te’n, vés-te’n, que eres el llop!

I en vore que no havia pogut passar, el llop famolenc va mampendre devers a la plaça de la Sala, a la casa de les 7 cabretes blavetes:

-Pum, pum
-Qui és?
-Sóc la mare que vinc de pasturar i…
-Para, para, ja sabem que eres el llop, deixa’t de romanços i passa pa dins.

Aixina va ser com les 7 cabretes blavetes van obrir-li la porta al llop famolenc. I per això ara les cabretes blavetes han de donar de menjar al llobarro sense parar, sense parar, pa que no se les menge a elles.

I conte arrematat, per la xumenera… no, no, un moment, que el conte encara no l’han arrematat. Falten quatre anys.

tema: Eleccions 2007
etiquetes: