cròniques ultralocals

Revista del VinalopóEditat pel Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, apareix l’anuari Revista del Vinalopó corresponent a l’any 2005. Lluitant contra tots els elements (que al capdavall es redueixen a un: la falta de pressupost), aquesta revista comarcal d’investigació arriba al número 8. Tota una gesta si tenim en compte el panorama regnant. El volum s’obri amb un recordatori de José María Soler -l’arqueòleg villenenc que va descobrir el tresor ibèric de Villena-, amb motiu del desé aniversari de la seua mort. El contingut del número és aquest:

  • El proceso de implantación de las primeras comunidades agropecuarias en las tierras meridionales valencianas, Fco. JavierJover Maestre, Fco. Javier Molina Hernández.
  • La malacofauna en el corredor de Villena. Apuntes sobre su empleo durante la Edad del Bronce, Alicia Luján Navas.
  • Un terremoto en la comarca del Bajo Vinalopó durante el siglo II d.C., Artemio Cuenca Payá.
  • En torno al término Burriharón en la frontera entre Castilla y el Reino de Valencia, Aniceto López Serrano.
  • Conflictos jurisdiccionales en la villa de Elda entre Pere Maça de Liçana y Ximen Pérez de Corella, Jaime RichartGomá.
  • Nobleza y literatura en el Siglo de Oro: Juan Coloma, poeta y conde de Elda, Miguel Ángel Guill Ortega.
  • Xarxes d’aigua potable del segle XVIII a les viles del Vinalopó, Tomàs Pérez Medina.
  • Els Poblats de Colonització de la província d’Alacant al segle XX
    o el llarg camí que va de la utopia a la realitat
    , Enrique Manchón Ruiz.
  • Algunes cartes de Juan Elías Gómez de Terán, bisbe d’Oriola,
    conservades a l’Arxiu Secret Vaticà (1740-1755)
    , Joan Castaño i Garcia.
  • Nobiliaria en el Medio Vinalopó y en la Hoya de Castalla: apellido Pérez, Enrique Mira-Perceval Verdú i M° Carmen Rico Navarro.
  • Ressenyes i recensions de Paül Limorti, Bernat Montoya Rubio, Emilia Martínez Alfonso i Mònica Peinado.

Si esteu interessats en aquesta publicació, aviat la podreu trobar a les llibreries de la comarca. I també podeu posar-vos en contacte amb Ultralocàlia si voleu rebre-la per correu o voleu més informació sobre aquesta revista o sobre les activitats del CEL.

tema: Educació ultralocal
etiquetes:

Frato

De l’homo erectus al xiquet assegut, heus aquí la paradoxa que planteja Francesco Tonucci en l’últim número de Cuadernos de Pedagogía. Aquest dibuix de Frato, pseudònim del pedagog italià de qui ens vam ocupar a Ultralocàlia fa un mes, ens ho mostra amb una claredat meridiana. Tan bon punt un xiquet ateny la fase bípeda (després d’innombrables culades, algun accident de tacatà i més d’un mal de renyons per als pares), el reduïm a una fase de “bianquisme” (les dues anques col·locades sobre un suport més o menys rígid i quasi sempre immòbil). L’observació de Tonucci té la propietat de somoure’ns les perspectives rutinàries adquirides i la il·lustra amb una anècdota reveladora: un xiquet gitano arriba a l’escola a mitjan curs, el mestre li dóna la benvinguda i el presenta al grup, a continuació li indica el seu lloc i l’invita a seure. El xiquet respon: «Però, mestre, si encara no estic cansat!». En la segona anècdota, un mestre porta uns peixos per a fer un experiment; un xiquet, davant el plat d’aladrocs crus, comença a plorar i exclama, entre singlots: “No vull menjar-me’ls!” El mestre li demana, si és que a casa mengen el peix cru. I el xiquet, rebla: “No, a casa no, però com ara estic a escola…”

Seure sense estar cansat, escriure sense que ningú et conteste, llegir un conte bonic per buscar paraules difícils i examinar-se després, menjar aladrocs crus… Tot això que no és possible en la vida real, s’esdevé a l’escola. Quan els xiquets n’ixen, el sedentarisme continua promocionant-se i ara no tan sols a compte de la “play”, o de la TV, com es diu tantes vegades, sinó també a causa dels “deures”. No n’hi hagut prou de passar 5 o 7 hores assegut, que encara se’ls n’afigen unes quantes més a casa. El deure dels infants és el joc, i l’obligació dels adults és de facilitar-los-el. En això consisteix també la ciutat dels infants de què parlàvem fa un mes.

Tonucci conclou el seu article amb aquesta reflexió: “Seria possible programar una escola en què els xiquets i les xiquetes pogueren fer coses normals, raonables i comprensibles?” Pensem-hi una mica.

tema: Quadrets sense marc
etiquetes:

Terra NaturaDe bon de matí sent les fosques flautes dels tords que sonen des de la torratxa de la casa dels Catalans. Sentint aquesta melodia descompassada de xiulits, recorde un article de Manuel Rivas sobre la balena que volia arribar a Londres; sobre els teuladins que van conquistar els nostres pobles; sobre la fauna amenaçada i el nostre planeta espremut. Els animals vindrien, segons Rivas, a viure amb nosaltres per tal de salvar la pell. Rinoceronts sorruts, ximpanzés entremaliats, jirafes golallargues, buscarien un Terra Natura que els acollira, una ciutat on establir-se. Com el mussol que miola en el barri antic les nits d’estiu; com la rabosa que s’arrima als contenidors; com les cacatues que acampen pels nostres parcs. Un signe apocal·líptic. Un èxode premonitori. La natura salvatge que busca recer en la nostra gàbia. El somni de Lorca: les lianes apoderant-se de Nova York. El deliri de March: els peixos escapant de la tempesta descomunal. “Fugint del mar, on són nodrits i fets,/per gran remei en terra eixiran.”

temes: Activitats culturals, El meu país
etiquetes:

Del roig al blau. La transició valenciana.Roig i Blau

El divendres 17 de febrer, a les 22 h., al Centre Cultural de Petrer, es projectarà el documental Del roig al blau. La transició valenciana.

Del roig al blau, dirigit per Llorenç Soler, fa un repàs de la història del País Valencià en el període comprés des de la mort de Franco, a l’aprovació de l’Estatut l’any 1982. L’audiovisual compta també amb la partipació d’alguns dels protagonistes: de Josep Guia a Consuelo Reyna, de Vicent Soler a Eliseu Climent, de Pere Mayor a Héctor Villalba o Francesc de Paula Burguera. A la projecció seguirà una xarrada-col·loqui amb Miquel Francés, professor del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València i productor del documental.

La idea de Del roig al blau sorgeix de la lectura del llibre de l’historiador i destacat membre del PSPV, Alfons Cucó. Aquest llibre, que va ser l’última obra del malaguanayt Cucó, mort l’octubre de 2002, pocs mesos després de la seua publicació, és una lectura fonamental per a entendre l’entrellat de forces que van xocar en l’escenari valencià de la transició. Un llibre bàsic per a compendre, en totes les seues dimensions, l’actual cojuntura de revisió estatutària.

Enllaços relacionats amb aquest reportatge que mai no voràs a la televisió oficial:

  • Sobre el documental Del roig al blau.
  • Ressenya del reportatge.
  • Sobre Alfons Cucó: 1 i 2.
  • tema: Calendari
    etiquetes: