Fa uns quants mesos ressenyàvem el darrer estudi de Vicent Pascual, El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. Aquest volum, editat per Conselleria d’Educació, conté una proposta enraonada i fermament sustentada en els darrers estudis sobre educació multiligüe, d’integració de tres llengües en el sistema educatiu valencià.
Si fins ara s’havien integrat el castellà i el valencià, davant l’aposta d’incorporació de l’anglés en un projecte d’educació trilingüe (ja hi aposten de fa temps al País Basc i en menor mesura Catalunya i ara comença la Comunitat de Madrid amb un sistema bilingüe amb l’anglés i el castellà), cal dissenyar uns principis metodològics i organitzatius que faciliten la transferència de competències comunicatives entre llengües, de manera que es produïsca un aprenentatge efectiu i el valencià no acabe esclafat entre les dues llengües més poderoses. L’objectiu final del model trilingüe seria la consecució d’una competència comunicativa plurilingüe.
I tot això s’ha d’aconseguir a pesar de les manies que escampa la ideologia monolingüista que tant d’èxit ha tingut entre les famílies valencianes, és a dir, que l’educació plurilingüe confon els aprenents i provoca la barreja indiscriminada de llengües en el cervell. Sobre aquesta qüestió Pascual apunta:
Si l’experiència bilingüe o multilingüe ha sigut gratificant i profunda se’n pot esperar un bon domini de les dos o tres llengües, un millor desenrotllament cognitiu, i una creativitat i flexibilitat cognitivolingüística superiors a les de la persona monolingüe. (pàg. 23)
Sobre el model d’incorporació progressiva (PIP), remarca el que sabem de fa temps:
L’experiència d’aplicació d’este programa en els darrers vint anys i les avaluacions recents [es refereix a les que ha dut a terme l'Institut Valencià d'Avaluació de la Qualitat de l'Ensenyament (IVAQE)], ens indiquen que amb estos nivells baixos d’atenció a la llengua minoritzada, és impossible d’assolir l’objectiu del sistema educatiu valencià pel que fa al domini de les llengües cooficials.
L’objectiu del sistema educatiu valencià segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (art. 19.2) és que al final de l’etapa d’ensenyament obligatori els alumnes han de poder usar el castellà i el valencià amb el mateix grau de competència, el mateix diuen la LOGSE (art. 13; 14) i la LOE actual (cap. 2, art. 17 i cap. 3, art. 22).
A la mateixa conclusió arriba el Comité d’Experts del Consell d’Europa que va redactar l’informe sobre l’aplicació de la Carta de les llengües regionals i minoritàries a l’Estat espanyol. En el cas de l’ensenyament valencià, determina que el programa que fa possible el compliment de la Carta és el d’Immersió Lingüística, per això recomana que s’estenga i es generalitze:
En cualquier caso, el Comité de Expertos considera que, a excepción del modelo de “inmersión lingüística” hasta una determinada fase de la escuela primaria, ninguno de los demás modelos [Programa d'Incorporació Progressiva, Programa d'Ensenyament en Valencià, Programa d'Ensenyament en Castellà] alcanza el nivel exigido por los compromisos específicos contraídos por España e, incluso en las zonas en que la presencia del valenciano es mayor [...]. Asimismo, no queda claro si el modelo de “inmersión lingüística” está disponible en todo el territorio de la Comunidad Autónoma. (pàg. 126)
Finalment el Comité d’Experts remarca en negreta, com a conclusió d’aquest apartat de l’informe:
El Comité de Expertos alienta a las autoridades competentes a establecer modelos educativos fundamentalmente en valenciano para todo el programa escolar de la enseñanza primaria, así como para la enseñanza secundaria.
También alienta a las autoridades competentes a asegurar la disponibilidad de estos modelos en todo el territorio de Valencia, y a especificar si éste ya es el caso del modelo de “inmersión lingüística” existente, inclusive en lo que respecta a la enseñanza preescolar.
També el sindicat STEPV en un informe del 2004 demanava “davant de la paradoxa que ens ofereix el sistema educatiu valencià, on els programes PEV/PIL, aconsegueixen els objectius marcats per la legislació vigent, però només se’n beneficien el 20% de l’alumnat i el 50% de centres”, que en un termini de 3 cursos se substituïsquen en tots els centres públics, tant de Primària com de Secundària, els PIP per programes d’ensenyament en valencià (PEV/PIL).
La Federació Escola Valenciana, va engegar l’any passat una campanya destinada a conscienciar d’aquesta realitat per tal d’aconseguir més línies d’Immersió Lingüística. La campanya es deia “Canvia’t als programes d’educació bilingüe òptims” i pretén que els centres educatius demanen la substitució dels seus Programes d’Incorporació Progressiva per Programes d’Ensenyament en Valencià o Programes d’Immersió Lingüística. La Federació Escola Valenciana acusa la Conselleria d’Educació de caure en la contradicció de no seguir les pautes de qualitat que el seu propi institut d’avaluació (IVAQE) li marca.
A Monòver, els col·legis Escriptor Canyís, Divina Pastora i una línia del Cervantes apliquen el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), mentre que una línia del Cervantes, Ricardo Leal, Azorín i L’Arc segueixen el Programa d’Immersió Lingüística (PIL).
N.B.: En la tercera part d’aquesta sèrie parlarem de la incorporació de l’anglés al sistema educatiu, especialment a infantil i primària. Afectarà negativament l’ensenyament del valencià? Serà de profit? Vorem què opina Vicent Pascual i contrastarem el seu punt de vista amb altres estudis sobre la qüestió.
Enllaços:
Imprimir (pdf)
El darrer número de la revista Llengua i ús, que edita la 
