Un altre Correllengua més i ja en van dotze. Dotze correllengües i ni un sol incident. Ahir la llum va brollar d’un generador i la Banda del Samaruc va poder tocar sota la mirada confiada de la Mare de Déu del Remei que penjava del balcó de la seu del Partit Popular.

Hi va haver ball de plaça; ball de Nanos i Gegants (la butla municipal arribà a última hora); tocada magnífica, vibrant i emotiva de la colla de dolçainers El Xirivell; lliurament de premis; picadeta popular; vol de senyeres jaumines descoronades (com la del gegant Pere Maça i la de l’escut de Monòver); lectura del manifest reivindicatiu de la llengua que encara parlem i que portaren des de Catalunya els Corbí, Falcó, Payà, Verdú, Tortosa, Vidal… Una festa, en fi, lluïda i sense enrampats.

Una festa sense enrampats que va tenir com a teloners estel·lars els salvadors de l’ajuntament, que es van vore obligats, el dia abans, a explicar als seus administrats els perills a què s’exposaven si acudien al Correllengua. Tan poca faena els dóna la gestió municipal que han de perdre el temps fent rodes de premsa d’aquesta mena?

La vaca i el Socarrat, tots els anys ocasionen alguna desgràcia personal i encara estem aguardant que alguna autoritat faça una roda de premsa el dia abans de l’Alborada advertint els monovers del perill que corren si hi participen.

A continuació teniu un àlbum de fotos que dóna una idea del bon ambient que vam viure i de com de bé s’ho va passar el personal. Enhorabona, Casal, per la faenassa. Gràcies, Nanos i Gegants per aguantar l’envit i portar-vos com uns senyors i senyores. Gràcies, mestres, xiquets, pares. I a la colla de dolçainers El Xirivell, un hurra majúscul, sou uns valents i toqueu una Moixeranga i un Cant dels Maulets que revolten un difunt.

Àlbum de fotos del Correllengua 2007.